EDICIÓ PAPER // El dilluns 20 de gener de 2020, el servei meteorològic de Catalunya va alertar d’una situació de perill davant un episodi de tres dies de temporal de mar, de pluja i de vent. Era el temporal Glòria. Hi havia la previsió que la tempesta es fes especialment forta a les Terres de l’Ebre.
La previsió es va complir, el mateix dilluns dia 20 el Glòria va començar a guanyar terreny amb onades que van arribar a superar els cinc metres d’alçada i que van provocar estralls a les zones més vulnerables del Delta. El temporal també tenia afectacions greus en poblacions com l’Ampolla o l’Ametlla de Mar, ja que la força del mar va esborrar platges, i l’alçada i força de les onades va superar els dics de recer dels ports. També Alcanar rebia amb força l’impacte del Glòria.
El temporal va continuar impactant amb força el dimarts 21, dia que començaven a arribar ja les primeres valoracions de danys. Els efectes del Glòria eren devastadors: prop de 3.000 hectàrees d’arrossars inundades per aigua del mar, amb punts de penetració de fins a 3 quilòmetres terra endins; el trencament de la barra de Trabucador i nombrosos danys materials en camins municipals, en infraestructures de reg i també l’enfonsament de muscleres. Els municipis del Delta, reunits a la Taula de Consens, ja anunciaven el dia 21 de gener la petició de zona catastròfica davant els efectes del Glòria. En una reunió d’urgència la Taula de Consens del Delta posava de manifest la gravetat dels efectes del temporal al litoral del Delta, ja que un terç de l’hemidelta nord havia quedat inundat pel mar i l’illa de Buda, tota sencera sota l’aigua. El portaveu de la Taula de Consens, Xavier Curto, definia el Glòria com una tempesta perfecta: “el mar està penetrant terra endins, la pluja va acumulant aigua i els sistemes de drenatge estan paralitzats, col·lapsats per la situació”.
La gran quantitat de pluja acumulada -200 l/m2 entre dilluns i dimarts- va provocar greus problemes també a Deltebre amb la inundació de les parts més fondes del municipi pròximes al desguàs del Préstamo i també en altres punts on la xarxa de pluvials va quedar col·lapsada. A més, un tall de subministrament elèctric va dixar un 70% de la població sense llum, almenys durant 7 hores. El dijous dia 23 l’Ajuntament de Deltebre celebrava un ple municipal en el qual es va aprovar la proposta per a demanar a l’Estat la declaració de zona greument afectada per una emergència de protecció civil. En una primera valoració de danys, Deltebre xifrava en 9,5 milions el cost de reparar els danys del Glòria.
Mentre això passava al Delta, l’episodi del temporal Glòria va dixar també fortes nevades a la Terra Alta, on alguns veïns es queden sense electricitat durant dies.
Presentació del pla delta
Després d’una setmana intensa en la qual l’atenció mediàtica i política es va centrar en el delta de l’Ebre, la Taula de Consens presentava el 29 de gener a l’Auditori de Sant Jaume d’Enveja el Pla Delta davant del president de la Generalitat Quim Torra i també de representants de l’Estat. La Taula va fer ja llavors un crit d’alerta davant la vulnerabilitat del Delta i demanava actuacions immediates per a no convertir els habitants del Delta en els primers refugiats climàtics d’Europa. El president Torra es comprometia a actuar “sense embuts, amb urgència i emergència perquè el temps per al Delta s’acaba”.
La Taula de Consens presentava en el Pla Delta una proposta d’actuacions urgents i a curt, mitjà i llarg termini basada en la gestió de sediments i en recuperar terreny al mar. El sistema integral de protecció del Delta que defensa la Taula de Consens passa per enfortir els espais naturals perquè siguen capaços d’aturar i absorbir temporals com el Glòria. Este sistema preveu la recuperació de platges perdudes amb aportacions de sorra provinents de la badia del Fangar, que es troba en creixement, i crear diferent barreres de defensa al mar a través d’un sistema de dunes fort, una zona de salobrars i zones humides al darrere que farien la funció de tampó i finalment un camí de guarda elevat per a aturar la penetració salina. Només en les zones on el problema de la regressió és més important s’ha proposat defenses marines submergides. Totes estes actuacions es complementarien amb l’arribada dels sediments que ara es queden aturats als embassaments de l’Ebre.
El ministeri repara els danys del Glòria
Malgrat les promeses, no s’ha aconseguit avançar en les actuacions del Pla Delta. Les úniques obres que s’han executat són les actuacions d’urgència que ha realitzat el Ministeri per a la Transició Ecològica a través del Servei Provincial de Costes. El 21 de febrer, un mes després del Glòria, s’anunciava una inversió de dos milions d’euros amb accions a la barra del Trabucador, que va patir un trencament de tres quilòmetres; a la barra litoral deBuda, amb aportacions de sorra per a ampliar la barra litoral; i al front costaner entre Riumar i la Marquesa on s’ha aixecat un cordó dunar, recuperant la sorra que el Glòria va fer penetrar a l’interior dels arrossars. L’arribada de la pandèmia i la declaració de l’estat d’alarma el 14 de març va endarrerir l’execució de les obres, que es van poder finalitzar entre la primavera i l’estiu.
comissió mixta que no arriba i estratègia “decebedora” Davant la falta de materialització dels compromisos, la Taula de Consens pel Delta va demanar ja el 3 de març la creació d’una comissió mixta de l’Estat i la Generalitat amb l’entitat per tal de passar de les paraules als fets. L’Estat s’ha negat a formar part d’esta Comissió Mixta i va recordar que estava treballant en la seua pròpia estratègia per a actuar al delta de l’Ebre.
Després de mesos d’espera el Ministeri per a la Transició Ecològica va presentar el 18 de novembre el Pla de protecció del Delta de l’Ebre en una reunió telemàtica als membres de la Taula de Consens i a altres entitats del territori. El Pla que es va presentar preveu invertir fins a 2,5 milions d’euros en diferents estudis sobre l’aportació de sediments al riu Ebre i també preveu aportacions de sorra als punts més afectats per la regressió, a més de plantejar la creació d’una franja litoral de protecció de 500 metres a zones com la Marquesa o l’Alfacada. L’estratègia del Ministeri ha estat rebuda amb decepció i indignació pels representants de la Taula de Consens. Lamenten que no incorpore propostes consensuades al Pla Delta i advertixen que l’estratègia que es planteja no permet mantenir la morfologia actual de la plana deltaica. Alcaldes i regants van demanar una reunió tècnica de caràcter urgent per a intentar reorientar l’estratègia del Ministeri i també una reunió amb la ministra i vicepresidenta del Govern espanyol, Teresa Ribera. Les dos cites es mantenen sense data.
L’any ha acabat al Delta esperant les actuacions d’emergència que el Departament de Territori ha demanat fer a les zones més debilitades per la regressió amb una aportació de sorres de 500.000 m3. Està previst que estes obres es puguen realitzar de manera urgent este hivern, abans de l’arribada del període de nidificació i amb part dels 6 milions dels comptes de la Generalitat que Territori i Sostenibilitat tenia reservats per a actuar al Delta el 2020 i que no s’han invertit.
Blindatge de la principal estació de bombament
La Comunitat de Regants de l’Esquerra de l’Ebre va acabar a finals d’any les obres per a protegir de futurs temporals l’estació de bombament de Pal, ubicada a la platja de la Marquesa, una infraestructura essencial que drena l’aigua de 3.140 hectàrees d’arrossars -un terç de l’hemidelta esquerre- i que resulta determinant per a poder retirar l’aigua salada que penetra als camps. L’estació s’ha protegit amb la construcció d’una escullera i amb la instal·lació de comportes que puguen blindar el sistema de bombament en cas de temporal. Durant el pas del Glòria, el fort onatge va fer que els cargols d’Arquímedes arribessen a girar a l’inrevés, fins a obturar-los d’arenes i avariar els motors.
D’altra banda, un altre exemple d’adaptació ha estat el retranqueig al passeig marítim de la platja de
l’Arenal de l’Ampolla, que ha suposat l’enderroc de 2.500 m2 de passeig i tirar enrere la línia del passeig, entre 2 i 10 metres, depenent de la zona. El que pretén el replantejament del passeig marítim, per a evitar haver de fer les mateixes obres cada anys, és minimitzar els danys de futurs temporals.
