HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catRetrobaments (19): amb Pedro Costa Morata

Retrobaments (19): amb Pedro Costa Morata

Un dia d’aquests de desembre, però de 1947, va néixer a Águilas (Múrcia) Pedro Costa Morata -que ara fa, per tant, setanta-cinc anys-, enginyer especialitzat en tecnologies energètiques (inicialment, la nuclear), periodista, sociòleg, professor universitari (a Madrid i Guatemala), consultor ambiental, assagista ecologista i, tant com tot això, per decisió pròpia, home de voluntat política àmplia que, a principis dels anys 70, després de conèixer per dins la indústria nuclear, sobretot a Lemóniz, va experimentar la seva conversió a l’ecologia científica, econòmica, social i política, i va esdevenir un dels pensadors i activistes més radicals i continuats en aquest ram.

El devia conèixer cap a l’any 1976, quan a Ascó el tercet antinuclear de Joan Carranza, mossèn Miquel Redorat i Carmel Biarnès formava la punta de llança d’aquell esforçat moviment popular, local i comarcal, veïnal i pagès, que s’enfrontava al Goliat de les empreses, els ministeris i les administracions, inclosa la catalana.

Dos anys abans, el 1974, Costa -que coneixia perfectament les intencions del Plan Energético Nacional- va posar-se en contacte amb mossèn Redorat per fer-li saber, en un telegrama tan breu com directe, que es posava al servei de la gent d’Ascó per ajudar-los en aquell desigual combat, essent present en les nombroses assemblees informatives que es celebraren a Ascó, aquells anys.

Com que jo també rondava per allí, el devia començar saludant i, poc després, el vaig retrobar a Eivissa, en una reunió general de la constel·lació de defensors de la naturalesa de tot Espanya, implicats tots en un canvi polític que comportés anar més enllà -molt més- que les cites electorals i les maniobres dels partits que farien el bipartidisme, tot ben lligat amb el món empresarial i financer, com va quedar establert en els Pactos de la Moncloa, de 1977.

Va viatjar per tot Espanya (molt en tren, ja que el seu pare i avi eren ferroviaris a Águilas) documentant les atrocitats ecològiques (que també eren econòmiques per a la població més vulnerable, com es diu ara) que es produïen als litorals, als rius i a les muntanyes. Va denunciar les ofensives contra el món agrari i que el “desenvolupament” anés dirigit cap al creixement de les grans indústries, de les capitals (i dels capitals, en detriment de l’economia familiar productiva). Va criticar els grans eixos d’autopistes, que trituraven boscos i camps.

Al costat d’altres llibres inicials sobre aquestes qüestions (el primer dels quals Nuclearizar España, de 1976), Costa Morata té una producció amplíssima en diaris i revistes, organitzant congressos i fundant grups de debat i acció, que han consolidat el moviment arreu de l’Estat.

Un dels últims volums de la seva bibliografia és Ecologíada (100 batallas). Medio ambiente y sociedad en la España reciente, editat per Biblioteca Nueva, de Madrid, el 2011, un document impressionant, de més de 500 pàgines, que és com una enciclopèdia de totes les resistències contra la devastació. Últimament, el 2021, ha publicat Manual Crítico de Cultura Ambiental (Ed. Trotta, Madrid), que és com la recapitulació, no corregida però sí augmentada, de tot el que ha anant pensant i veient en 50 anys de realitats viscudes.

En els darrers anys ens hem retrobat en diverses ocasions: a Móra d’Ebre (amb altres companys activistes, com Mario Gaviria, Joan Rebull i Santi Vilanova); a Tortosa, presentant el llibre Ecologíada; a Madrid, per incloure’l en un llibre meu; i a la Universitat Pompeu Fabra, en debats amb alumnes sobre tot això que ens ha preocupat de tants anys i que ara ja forma part de tertúlies i textos d’oportunistes, aprofitats i primaris elementals.

Xavier Garcia
Xavier Garcia
Escriptor
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 70 = 79

Últimes notícies