EDICIÓ PAPER // Quasi mig any després de l’inici de l’estat d’alarma, i amb ell, el confinament, les directrius al voltant del món educatiu han estat tan canviants que, si més no, han generat un cúmul d’incerteses sobre l’arrencada del curs escolar 2020-2021. Una de les mesures que es va proposar durant el mes de juliol des del Departament d’Educació era que els centres educatius que mantenien la sisena hora fins al moment podien decidir fer-la o no en el nou curs acadèmic, arran de la reorganització d’espais i horari que havien de fer per tal d’acomplir les mesures de prevenció per a retornar a les aules amb garanties. Així doncs, aquells centres que volien mantenir la sisena hora havien de comunicar-ho a Educació; si no, implícitament significava que no la farien. El conseller d’Educació, Josep Bargalló, però, va apuntar que la retirada de la sisena hora seria provisional per a un any.
Segons explica la presidenta de la Federació d’Associacions de Mares i Pares de Catalunya (FaPaC), Belén Tascón, la decisió presa pels centres ha passat “desapercebuda per a moltes famílies, que s’ho han trobat en els escrits fets per les direccions de cara a l’alumnat per al curs següent”. En este sentit, Tascón assenyala que en molts casos no s’ha informat degudament les famílies que no es faria la sisena hora “aprofitant l’espai de confusió que està generant la pandèmia”.
La sisena hora es va establir a les escoles públiques de primària el curs 2006-2007, amb el tripartit, i es va retirar de manera generalitzada el 2011, amb Artur Mas a la presidència de la Generalitat. En els únics centres que es va mantenir van ser els anomenats de màxima complexitat, als rurals i en algun centre ordinari. “Quan es va decidir dixar la sisena hora es pensava en el benestar de l’alumnat que està en centres de complexitat i es considerava que era millor per a ells i la seua educació”, detalla Tascón.
“Decidir sobre fer o no la sisena hora és un debat més profund que no es pot fer enmig d’un curs tan irregular com començarà ara”
Des de la FaPaC apunten que entenen que enguany els centres educatius tinguen més problemes d’organització, ja que s’han de reorganitzar les entrades i sortides perquè els alumnes entren de manera esglaonada, s’han de limitar les relacions de l’alumnat als seus grups bombolla, que no podrà superar els 20 xiquets i xiquetes a infantil i primària i a secundària seran tan reduïts com siga possible. També s’han d’establir més torns per a sortir al pati i als menjadors escolars. Tot un seguit de mesures que afegixen més complexitat a l’arrencada de curs el pròxim 14 de setembre.
“Creiem que decidir sobre fer o no la sisena hora és un debat més profund que no es pot fer enmig d’un curs tan irregular com començarà ara”, afirma Tascón, que afegix “i ara, fer este debat no toca perquè tenim un problema major: començar el curs en les màximes garanties de salut i respectant el dret a l’educació de l’alumnat”. A més, la presidenta de la FaPaC afegix que “al llarg dels anys hem vist que les decisions que es prenen per a un any, s’acaben consolidant. L’any que ve ningú se’n recordarà, que enguany es van eliminar les sisenes hores”.
El 50% de les escoles de l’ebre no faran la sisena hora
Set de les catorze ZERs i centres de màxima complexitat que fins ara mantenien la sisena hora a les Terres de l’Ebre no la faran el curs 2020-2021, a conseqüència de la reorganització, diuen, que han de fer al centre educatiu per a complir arran de la pandèmia. Algunes AMPAs ebrenques s’han adreçat a la tècnica territorial de les Terres de l’Ebre de la FaPaC, Alba Martínez, per a comunicar que els seus centres han decidit no fer la sisena hora i no se’ls ha donat gaires explicacions. Segons Martínez, “la queixa és que no entenen que la sisena hora siga incompatible o perjudique la situació a les escoles i a la reorganització que han de fer a causa de la Covid”. Martínez afegix que la preocupació dels pares és si l’escola podrà recuperar-la un cop passe esta situació excepcional.
La responsable de Serveis Territorials d’Educació a l’Ebre, Montserrat Perelló, ha assenyalat que “els centres educatius que hagen decidit no fer-la, ha de fer igualment un reforç d’atenció a la diversitat per a aquell alumnat que ho requerisca”. Este reforç, ha apuntat, pot fer-se dins o fora d’horari lectiu. En este sentit, la resta d’alumnes que no necessiten el reforç tindran una hora lectiva menys.
Els docents tornen a les aules per a preparar l’inici de curs
Amb l’arribada de setembre, els mestres i professors dels centres educatius d’arreu del territori han retornat a la feina. Al llarg de la setmana, els equips directius han començat a fer reunions, siga presencialment o de manera telemàtica, per a informar al seu equip docent sobre l’organització que s’haurà de seguir este curs per tal d’obrir les escoles i instituts el pròxim 14 de setembre amb les màximes garanties.
L’angoixa dels mestres i professors és palpable, ja que pocs dies abans de l’inici de curs, les directrius són canviants segons avancen els dies, la qual cosa els genera encara més incertesa sobre com serà l’inici de curs.
En este sentit, a més, en alguns centres s’està informant els docents que hi haurà canvis d’estructuració i que s’agruparan cursos de diferents nivells per tal de complir les ràtios i necessitar un nombre inferior de professorat. Això generarà angoixa també a les famílies que veuran com es modifiquen els agrupaments dels seus fills.
