L’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), el Consell de la República, la Intersindical, el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (Ciemen) i els CDR s’han unit enguany per a impulsar la principal mobilització independentista de la Diada, que sota el lema unitari “Fem més curt el camí. Independència”, tindrà la particularitat de subdividir-se en cinc marxes, cadascuna amb el seu argumentari particular: Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida i Tortosa. Els organitzadors consideren que l’independentisme és “l’únic projecte de futur per a un país més just políticament i social” i han repartit pels diferents territoris les seues reclamacions.
Concretament, a Tortosa es reivindicarà que “l’aigua és vida, i la seua gestió, imprescindible”. Es denunciarà “l’espoli de l’aigua” i es demanarà més “equilibri territorial”, ja que “l’espoli de l’Estat encara s’agreuja més en zones com les Terres de l’Ebre”. L’ANC invoca la força del moviment antitransvasista de les Terres de l’Ebre, que de forma intermitent ha abraçat l’independentisme durant els darrers 12 anys, cosa que puntualment ha provocat una barreja de símbols a les manifestacions de qualsevol dels dos moviments. El 2016, el portaveu i icona de la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) Manolo Tomàs va llegir el manifest sobiranista de l’Onze de Setembre a Tarragona, quan el crit de “Lo riu és vida” es feia sentir entre gerenacions d’estelades. “Confiem a despertar l’esperit de la PDE, perquè som una comunitat i hem d’anar junts”, crida a la mobilització una de les veus de referència de l’ANC a Tortosa i a les Terres de l’Ebre, la veterana Pepita Boix, una de les organitzadores de la marxa der l’Onze de Setembre a Tortosa. “A les Terres de l’Ebre som el balcó de Catalunya i hem de seguir lluitant per l’aigua, pels drets i per la joventut. Si no ens movem, tornem als carrers i ens espavilem, no aconseguirem res”, afegix.
La manifestació anirà de la plaça del Bimil·lenari al Parc Teodor Gonzàlez, passant per l’avinguda de la Generalitat. Les cinc marxes arrencaran a les 16 h i l’objectiu és recuperar el múscul exhibit per la mobilització independentista abans de la pandèmia. Està previst que acaben al voltant de les 17 h i a les 17.14 es farà la lectura del manifest unitari sota l’Arc de Triomf de Barcelona, i es retransmetrà en pantalles gegants a Girona, Tarragona, Lleida i Tortosa. La Diada del 2016 ja va tindre este caràcter descentralitzat, però aleshores la capital ebrenca no hi va prendre part directament com ara.
A Barcelona, la marxa se centrarà en la crisi de l’habitatge i el fet que l’Estat -la judicatura- haja vetat lleis catalanes que fomentaven “un habitatge digne i assequible”. A Girona, se denunciarà la degradació del sistema sanitari per la manca de recursos. La mobilització de Lleida reivindicarà la pagesia com a “estructura d’Estat”, mentre que a Tarragona s’assenyalarà l’Estat com a responsable principal de les deficiències del sistema ferroviari i dels retards que acumula el corredor mediterrani. L’independentisme considera que la millor solució a tots estos “greuges” és la independència. “Posem el focus principal en la independència, però si no va acompanyada d’altres coses, tampoc farem res”, se referix Boix a la resta de reclamacions que les entitats convocants esgrimixen en esta ocasió de forma descentralitzada. L’activista reflexiona que “si els trens arriben tard o si no es pot accedir a un pis a Barcelona, ho patixen també els que no són independentistes”. En el mateix sentit, fa un al·legat en clau ebrenca que va també més enllà de l’independentisme i de les responsabilitats dels governs estatals: “Som un territori gran que no té els mateixos drets que tenen altres territoris més petits que estan més a prop de la capital”.
Boix va dixar de formar part del Secretariat Nacional de l’ANC el passat mes de juny, ja que per estatuts ja havia esgotat els seus quatre anys de mandat i no podia optar a un de nou. Els nous representants ebrencs en este òrgan de coordinació de les assemblees de base són el terraltí Paulí Fontova, que va ser regidor d’ERC a Calaceit -al Matarranya-, i el camarlenc Albert Llorenç Mariño.
Nou full de ruta a l’ANC
Tot just el ple del Secretariat Nacional de l’ANC, presidida actualment per Lluís Llach, va aprovar dissabte passat, 31 d’agost, la creació de la Comissió Organitzadora de l’Assemblea General Extraordinària, que es convocarà en els pròxims mesos amb un únic punt de l’ordre del dia: redactar un nou full de ruta, el document essencial que marca la línia de treball de l’entitat. L’ANC considera que l’escenari de la lluita per la independència “s’ha capgirat des de l’aprovació del darrer full de ruta”, el maig del 2023. El canvi més destacat d’este gir és la pèrdua de la majoria electoral dels partits independentistes a les eleccions municipals, espanyoles, catalanes i europees, així com l’acord d’investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat entre Esquerra Republicana i els socialistes.
El Mercat de Tortosa té estos dies un punt de venda de samarretes i símbols amb el lema “Fem més curt el camí”. La samarreta és de color verd, amb els vius de les mànigues i del coll de color negre. El verd triat és el “verd voluntari”, que vol imitar les armilles que històricament han dut els voluntaris de l’Assemblea a les manifestacions massives convocades des del 2012. Les samarretes són una de les vies principals de finançament de l’entitat, que no rep subvencions.
