En la llarga llista d’objectius i mesures que preveu el Pla d’acció municipal presentat per l’alcaldessa Meritxell Roigé i el seu equip de Govern destaquen en l’àmbit urbanístic la remodelació de tres places del nucli urbà, la plaça d’Alfonso, la de la Immaculada i la del mateix Ajuntament o plaça d’Espanya. Especialment important i més urgent considero la remodelació de la plaça de l’Ajuntament. Per estar allí la Casa de la Vila és convenient que sigui lloc habitual, quotidià, d’encontre dels ciutadans a més de punt de concentració per diverses formes de manifestacions o esdeveniments de festes. Que sigui la veritable “àgora”, fent paral·lelisme amb els temps dels grecs clàssics. Convertir-la de facto en la plaça principal de la ciutat, que no implica necessàriament ser ni la més gran ni la més bonica.
Desconec com preveu l’Ajuntament la reforma, però en la meva opinió l’aspecte urbanístic fonamental més enllà de tenir un sol nivell sense voreres hauria de consistir a treure la font del mig perquè es menja bona part de la plaça i limita la visibilitat. No es tracta de liquidar-la ni destruir-la sinó de traslladar-la a alguna altra plaça, parc o cruïlla de carrers. La plaça de l’Ajuntament entenc que hauria de quedar diàfana, potser si es vol amb algun gran mosaic al terra com, per exemple, l’escut de la ciutat. Sense la font, l’espai fins i tot semblaria més gran.
Cal esperar que la reforma de la plaça d’Espanya es faci amb més “garbo” que la pintada de les cases que l’envolten. Vaig escriure anys enrere en aquest mateix setmanari, fent-me pesat, sobre la importància de posar una mica de llustre a aquelles façanes grisoses i lletges. Era una plaça trista. Es va tardar, però s’han pintat finalment i estan una mica millor, però es va perdre una oportunitat de fer-ho amb gràcia, amb color una mica més alegre, o fins i tot combinant diversos tons o colors. Una pregunta dona la solució sobre si la repintada s’ha fet amb gust: El canvi a les façanes mereixia una foto a la premsa? Em temo que no.
És una plaça molt morta. No hi ha activitat, és habitualment un “quasi desert” malgrat haver estat històricament la plaça més emblemàtica de Tortosa.
La plaça d’Alfons XII és maca en el seu disseny i en els edificis que l’envolten. A banda de petits problemes en algunes llosetes no sembla que requereixi gaires remodelacions. O potser sí: li cal una remodelació integral però que no és urbanística. És una plaça molt morta. No hi ha activitat, és habitualment un “quasi desert” malgrat haver estat històricament la plaça més emblemàtica de Tortosa. En els darrers temps l’expressió més vital d’allò que hi passa és la concentració de gent amb finalitat política els dilluns a la nit quan Joaquim Villagrassa toca des del balcó el Cant dels Ocells. La reforma que aquesta plaça necessita no deriva de gastar diners en totxos, sinó en injectar-li vida.
Les necessitats de la gent de Remolins són les que han de marcar si cal remodelar i com la plaça de la Immaculada. Està molt lligada al barri. Potser cal reflexionar si per estar a tocar de la pujada al castell i del call jueu el que convé és donar-hi contingut adient amb la història.
