L’escoliosi és una desviació de la columna vertebral que pot aparèixer a qualsevol edat, tot i que és més comú que aparega -o es detecte- en la població pediàtrica, sobretot, en adolescents. Este desplaçament anormal de la columna pot tenir un aspecte de C o S, en lloc d’una I recta, i també pot comportar que els ossos de la columna es giren -es roten-, provocant que una espatlla, un omòplat o un costat del maluc quede més alt que l’altre.
Tot i que, segons les dades més actualitzades, l’escoliosi afecta prop del 3 % de la població mundial -especialment les dones-, molta gent desconeix esta malaltia. A més, es tracta d’una afecció que, segons el grau d’inclinació, pot ser lleu, a partir dels 10 graus i fins als 20 º; moderada, entre els 20 º i els 40 º; o severa, a partir dels 40 º de desviació.
Per tal de visibilitzar l’escoliosi i també com és conviure dia a dia amb esta malaltia, l’ampostí Èric Braza Torres va escriure un llibre autobiogràfic -quan tenia 14 anys- anomenat Corbant l’adversitat. La meua història de lluita contra l’escoliosi. A través d’estes pàgines, que han esdevingut per a Braza una catarsi, explica el procés, d’ençà que van diagnosticar-lo a l’edat de 12 anys, i com ha de conviure diàriament amb una cotilla ortopèdica, que aplica pressió a les àrees corbades per tal d’intentar aturar la progressió de la curvatura, que en el moment de la detecció, ja era de 36 º.
Este dispositiu és un dels diversos tractaments que s’utilitzen per a tractar l’escoliosi en infants i adolescents, que es troben encara en procés de creixement, tot i que el seu ús no garantix no haver de sotmetre’s posteriorment a una cirurgia per a revertir la curvatura de la columna vertebral. En els adults, no es fa servir.
L’ús de la cotilla en l’adolescència no ha estat fàcil per a Braza: “Em preocupava com es veuria sota la meua roba, com ho veurien els altres i com m’afectaria a mi, a la meua confiança i autoestima -i apunta que, de vegades, s’ha sentit exclòs d’algunes activitats-”, relata. Tanmateix, detalla que, tot i que ha hagut de fer-la servir fins a 23 hores al dia, en tenir “una corba bastant important”, “a mesura que el meu cos va acostumar-s’hi, el dolor i la incomoditat van disminuir, i inclús m’hi he arribat a trobar còmode”.
Maria José Torres, mare de l’Èric, explica que el seu fill “és un noi molt madur. Des del moment que li van diagnosticar l’escoliosi va començar a investigar pel seu compte i a resoldre els seus dubtes amb les doctores, cosa que li va fer prendre consciència de la necessitat de portar la cotilla ortopèdica el màxim d’hores possibles per a intentar que la curvatura es mantinga en uns graus que no requerisquen la cirurgia”.
Temps després van canviar-li la cotilla per una altra de més incòmoda i que té un suport a la barbeta i a la part posterior del cap, en empitjorar-li la curvatura fins als 45 º en menys d’un any. Davant d’això, la mare de l’Èric detalla que “com a pares ens ho ha posat molt fàcil. El fet de canviar-li la cotilla i haver-ne de dur una més restrictiva va ser un cop dur per a nosaltres, perquè patíem per si li molestaria, si s’acostumaria a dormir amb ella… i, en canvi, ell ho va acceptar molt bé, sense queixar-se. Esta actitud ens ajuda a portar-ho i a estar orgullosos d’ell”. A més, Torres afegix “passar per este procés durant l’adolescència, una edat en què la imatge és tan important, ha ajudat a forjar el seu caràcter”.
Al llarg del llibre explica com ha après a adaptar les activitats socials per a poder desenvolupar-les, la seua experiència personal amb l’escoliosi, els alts i baixos emocionals, l’acceptació i com ha après a conviure positivament amb esta condició, per tal de fer-la visible i ajudar altres adolescents que estiguen vivint el mateix. Avui dia, Èric Braza està a tocar de fer 15 anys i estan a punt de retirar-li la cotilla per a valorar si ha de sotmetre’s a una cirurgia o no.
