HomeTerres de l'EbreUn any després: la reconstrucció dels atemptats de Barcelona i Cambrils

Un any després: la reconstrucció dels atemptats de Barcelona i Cambrils

Fa exactament un any, el xalet de la urbanització Montecarlo, a Alcanar Platja -on els terroristes que van atemptar a Barcelona i a Cambrils s’hi van allotjar durant mesos- encara no havia saltat pels aires. Al seu interior, el grup de joves continuava preparant els explosius, i també els detalls, per a dur a terme l’atac que inicialment i suposadament tenien previst: fer explotar un camió ple de bombones de butà en algun dels indrets més concorreguts de Barcelona, com la Sagrada Família.

 

Durant aquestes setmanes han sortit a la llum les imatges d’aquells dies, que van ser trobades en un telèfon mòbil que va aparèixer entres les runes de l’habitatge.

En les fotos, una vintena, es veuen els jihadistes preparant artefactes com cinturons bomba o granades de mà. N’hi ha algunes on els terroristes, inclòs Younes Abouyaaqoub, el conductor de la furgoneta que dies després atropellaria mortalment desenes de persones a les Rambles, miren a càmera somrients. Porten posada una armilla d’explosius o un cinturó d’artefactes, que van fabricar ells mateixos, i aixequen un dit cap al cel, un gest que fan els qui es consideren combatents salafistes.

En una altra de les instantànies, també s’hi poden veure el centenar de bombones de butà que van acumular, o el peròxid d’acetona -una substància utilitzada per a fabricar els explosius- assecant-se al terra d’una de les habitacions. 

 

Estes imatges formen part de la investigació que continua oberta sobre el cas. Tot plegat, ara, gairebé un any després que aquell 17 d’agost una furgoneta atropellés deliberadament desenes de persones a les Rambles de Barcelona, i hores més tard, altres membres de la cèl·lula jihadista intentessen fer el mateix a Cambrils.

Les Terres de l’Ebre, i concretament Alcanar, es van convertir en protagonistes inesperats de la tragèdia: al xalet de Montecarlo, els terroristes portaven mesos gestant, en silenci, un atemptat que en teoria havia de ser més mortífer, però un error en la manipulació del peròxid d’acetona va fer explotar l’habitatge i va obligar els joves supervivents a avançar i improvisar l’atac.

 

Els jihadistes acumulaven una gran quantitat de bombones de butà a la casa.

 

 

Diversos escenaris

Tot va començar la nit del 16 d’agost de l’any passat. Gairebé a la mitjanit, bona part dels mitjans de comunicació catalans començaven a fer-se ressò de l’explosió d’un xalet a Alcanar Platja. Les primeres informacions apuntaven que es tractava d’una explosió fortuïta, presumptament  provocada per una fuita de butà. Ràpidament, els cossos d’emergència es van desplaçar fins als llocs dels fets i van localitzar dos cadàvers i van traslladar a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa un ferit greu -que després se sabria que serien membres de la cèl·lula jihadista-.

L’endemà, el dijous 17 d’agost, durant les tasques de neteja, una segona explosió feria sis agents dels Mossos, dos bombers i el conductor de la grua. Este cop, sí que hi havia indicis que l’esclat hauria estat causat per explosius. L’esfondrament de l’edifici ho va precipitar tot.

 

L’explosió d’Alcanar va fer precipitar l’atropellament mortal a la Rambla de Barcelona

En conèixer la notícia, la resta de la cèl·lula tenia pressa per a atemptar perquè sabien que en escorcollar l’habitatge la policia començaria a lligar caps i els acabaria detenint. Sense els artefactes que preparaven a Alcanar, la cèl·lula va llogar tres furgonetes, una de les quals serviria per envestir  la multitud a les Rambles. Younes Abouyaaqoub, de 22 anys, va ser l’encarregat de perpetrar la massacre.

 

Cap a les 16.50 h de la tarda del dijous 17 d’agost, circulava pel carrer Pelai per, de sobte, irrompre al començament de la Rambla, al costat de plaça Catalunya, i atropellar totes les persones que va trobar al seu pas. Va causar, en un principi, 13 morts i més de 130 ferits, molts de gravetat i alguns de crítics. Després de recórrer més de 550 metres a uns 60 km/h i fent ziga-zagues, el vehicle es va aturar al pla de l’Ós, i Younes Abouyaaqoub abandonava la furgoneta i fugia pel mercat de la Boqueria. Des d’aquí, es va desplaçar fins a la Zona Universitària i va creuar tota la ciutat. Allí va assaltar i assassinar Pau Pérez, veí de Vilafranca del Penedès, que acabava d’aparcar el seu cotxe. Tot seguit va intentar sortir de Barcelona amb el cotxe robat, i en aquells moments, Barcelona ja havia iniciat l’operació gàbia, per a controlar les entrades i sortides de la ciutat. A l’extrem sud de la Diagonal, el terrorista va trobar-se un control policial però, després d’envestir una agent dels Mossos, va escapar. 

Hores després, i amb Catalunya en estat d’alerta, tornarien a sonar les alarmes. Cambrils, a ple mes d’agost, és turisme i multituds. Era prop de la una de la matinada, i en un Audi A3 de color gris fosc hi viatjaven cinc membres de la mateixa cèl·lula. Molt a prop del Club Nàutic de la localitat, es van trobar un control policial i, davant el senyal d’alto, van atropellar agents dels Mossos d’Esquadra i alguns vianants que caminaven pel passeig. Seguidament, el vehicle va bolcar i van sortir-ne els cinc atacants, armats i amb cinturons d’explosius falsos.

Quatre van ser abatuts ràpidament per un agent dels Mossos. Un va fugir i va recórrer uns 100 metres fins que va ser mort per un altre agent. Durant el recorregut, el terrorista va apunyalar diversos vianants. Amb total, s’hi van fer sis ferits i un mort més. 

A partir d’aquí, i amb bona part del país en estat de xoc, només quedava un fugitiu. La resta de membres de la cèl·lula o havien estat detinguts o abatuts. El que faltava era Younes Abouyaaqoub, de qui s’havia perdut la pista després que aconseguís escapar de Barcelona.

El trobarien, però seria quatre dies després, amagat en unes vinyes entre les localitats de Sant Sadurní i Subirats, a l’Alt Penedès.

Els Mossos el van identificar i van cridar-li que s’entregués. El sospitós, lluny de fer-ho, va obrir-se la camisa i, mostrant un cinturó d’explosius -que més tard es comprovaria que era fals- va entonar la frase insígnia dels combatents de l’Estat Islàmic: “Al·là és el més gran”.

Els Mossos, davant la por d’una nova explosió, van matar-lo a trets. 

Francesc Millan
Francesc Millan
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

23 + = 29

Últimes notícies

-->