“Amb una ordre d’allunyament ens va deixar tranquils, perquè si no ho feia se n’anava a la presó. Havia de cuidar-nos però no érem els seus fills, quan ens maltractava li agradava ser un cabró”. Una història feta cançó és el que es pot llegir en esta estrofa del rap que els jóvens del Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) d’Amposta han preparat en un taller que els ajuda a treballar la reflexió crítica i l’apoderament amb l’objectiu de fomentar la igualtat de gènere. Una experiència crua però real on una jove explicava en vers la situació que va haver de viure a casa seva, i que ha pogut exterioritzar i compartir amb els companys a través d’esta iniciativa.
Conduïts per l’entitat Versembrant, els tallers de rap per la igualtat han arribat per primer cop a les Terres de l’Ebre per a potenciar la creativitat artística del jovent tant a nivell musical, escrit i audiovisual, a més de fomentar la cooperació i la capacitat de reflexió davant de situacions de discriminació de gènere. Joan Prieto, membre de la cooperativa de talleristes de rap de Versemblant, afirmava que “més enllà d’expressar-se i desenvolupar tècniques comunicatives, amb estos tallers també desenvolupen l’esperit crític, es qüestionen coses, afloren idees que ja tenien sobre la desigualtat de gènere i també queden plasmades. Perquè molts cops, tot i que sabem coses, no és fins que les posem per escrit quan queden més ordenades i clares”.
Els CRAE són serveis residencials d’acolliment per a la guarda i educació dels seus usuaris mentre estos no poden retornar amb la seua família o se’ls troba una d’acollida. I al d’Amposta, on han participat quatre jóvens menors d’edat, han fet un total de tres sessions: la primera com a introducció a les tècniques del rap, la segona dedicada a l’escriptura de la lletra i la tercera a la gravació en so i vídeo de la cançó. “El rap és la seua obra, jo només soc un guia i acompanyant d’este projecte”, afegia Prieto, qui també afirmava que “estes accions faciliten que persones que normalment no solen participar en iniciatives o activitats, aquí siguen les més actives i les primeres a mostrar-se voluntàries”.
Pel que fa a la part musical, els alumnes han vist tot el procés de creació d’una cançó. Segons Prieto, “tenen una eina més al seu servei, perquè crear un rap no servix només per a fer música, sinó que actua al moment d’expressar-se i comunicar-se millor”. Al mateix temps, estos adolescents són consumidors de música urbana, cosa que els permet sentir-se empoderats i els anima a participar-hi.
“Arriba un punt que no es pot més i vols treure’t este pes, cridar no servix de res, plorar no servix de res!”, canten a la tornada amb un crit que els surt de dintre i que conclou dient que fer-ho -cridar i plorar- pot ajudar a un mateix a alliberar-se i descansar.
Empoderament
L’Iris, una de les menors participants en el projecte, indicava que participar en el taller havia significat una via d’escapament per a expressar-se i contar la seua història: “El més fàcil ha sigut escriure la lletra. Tenim una tornada conjunta i després una part individual on cadascú ha explicat el que ha volgut. Jo, per exemple, he volgut contar la meua situació a casa”. D’altra banda, l’Àlex coincidia amb la seua companya afirmant que el que li havia semblat més difícil havia sigut “cantar davant d’altres persones”.
Versembrant es dedica a realitzar tallers de rap i arts urbanes que desperten una visió crítica sobre xacres socials com el sexisme, la xenofòbia i el racisme a diferents tipus de centres educatius i juvenils de Catalunya. A les Terres de l’Ebre realitzaran tallers contra el masclisme a cinc CRAE i a un Centre Obert, tal com els ha encarregat Suara, una cooperativa compromesa amb l’atenció a les persones que gestiona diversos centres a les Terres de l’Ebre i arreu de Catalunya.
