HomeSense categoriaUna crida a la cautela

Una crida a la cautela

La inaudita crisi sanitària, social i econòmica del coronavirus ha permès, en un primer baló d’oxigen un cop superat el primer pic de contagis i de pacients crítics que ha posat en escac el sistema sanitari tant a Catalunya com a tot l’Estat, començar a enfocar el desconfinament, la desescalada de restriccions i la tornada a una “nova normalitat”, un concepte ja popular que apel·la continuïtat a la consciència  individual i col·lectiva de tota la societat. La mundial, l’europea, l’espanyola, la catalana i l’ebrenca, en un context de pandèmia que encara planteja més incerteses que respostes.

A partir d’ara, més enllà de les normes que es vagen superposant en cada moment, posant i traient en funció de l’evolució epidèmica, serà determinant per a l’èxit -si bé la crisi en si ja ha estat un fracàs notable de la humanitat que pot tenir dimensions bíbliques en les regions més desafavorides del planeta- el grau de responsabilitat que exercisca la majoria de la població, tenint en compte que, com va dir el president de la Generalitat diumenge passat, el primer dia en què podien sortir al carrer els xiquets i xiquetes de Catalunya, algunes imatges “no són acceptables”. Ha passat des de l’inici de la crisi i continuarà passant. Sempre hi ha qui no s’agafa les coses amb el rigor i la seriositat que reque-
rix la situació actual. Però si la gran majoria imposa el seny i la prudència, el camí cap aquella nova normalitat no hauria de tenir grans sotracs. Però esta majoria assenyada ha de ser abassegadora, perquè si no, s’entreveu difícil que només a través de les forces de seguretat es puga exercir un control efectiu de les limitacions d’aforament dels establiments, per exemple.

Probablement esta primera finestra després d’un confinament dur de set setmanes, és el moment fins ara més perillós en l’evolució de la crisi sanitària. Relaxar-nos ens pot jugar una mala passada que, com ha quedat prou clar, es paga amb vides humanes. I moltes. Una quantitat indigna.

Fins i tot en l’àmbit de les Terres de l’Ebre, que és obvi que han tingut fins ara una situació menys dramàtica o menys controlable que altres territoris, l’excés de confiança podria ser un pas en fals imperdonable. Cal tenir en compte que un dels elements que es ponderaran per a fer el desconfinament gradual de la població és la capacitat del sistema de salut.

La tornada a l’activitat podria avançar-se a les Terres de l’Ebre -com demanen alguns partits, sindicats,
patronals i institucions, començant pel delegat del govern, Xavier Pallarès- atenent a la menor afectació i densitat de població, sí, però sense perdre de vista que el nostre sistema sanitari també està més limitat que el d’altres territoris i té la capacitat que té en cas que la crisi assolisca una dimensió superior a la que fins ara ha calgut suportar. De cadascú de natros depèn que el camí de sortida no faça massa pujada.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

18 + = 25

Últimes notícies

-->