El temporal Glòria ha escrit una crònica anunciada, però no per previsible menys dramàtica. La incredulitat sociopolítica -al marge dels activismes i de les veus que han anat alertant de la problemàtica situació del delta de l’Ebre davant d’un horitzó i ara ja un present indiscutible de canvi climàtic – ha circumscrit la nostra reacció com a societat als estudis i als debats, sense passar a l’acció, i ara el Glòria ens ha recordat a les nostres cares que si no fem res, el futur, malauradament, està escrit amb lletres negres.
Naturalment, el canvi climàtic ha accelerat la feblesa que fa del Delta un espai tan important com vulnerable, però el problema és anterior a la materialització creixent dels efectes de la crisi climàtica i es diu inacció. Perquè la falta de sediments s’arrossega des que es van fer els embassaments amb el franquisme. Des d’aleshores, tenim segrestada al Delta part de la seua capacitat natural per a combatre la subsidència i la regressió, ara accentuada, això sí, pel canvi climàtic. I ni tan sols amb el canvi de segle, quan les previsions ’han fet poc menys que irrefutables, hem estat capaços de fer el que ara reclama tothom: alguna cosa.
Perquè han passat tres anys des que el Congrés dels Diputats va donar llum verda a la realització d’una prova pilot per a mobilitzar sediments dels pantans de Riba-roja i Mequinensa. Una prova no exempta de complexitat, per la varietat i la possible toxicitat d’alguns materials atrapats als embassaments, però una prova que, un cop rebut el vistiplau de la cambra legislativa espanyola, no tenim notícia que s’haja preparat ni abordat en cap mesura. També fa més d’un any que la comissió d’estudi dels sediments de la Generalitat, que inclou universitats, l’IRTA, l’ACA i la Campanya pels Sediments, va concretar una primera proposta per a mobilitzar els fangs i per passar a l’acció “de forma imminent”. Sense conseqüències. També s’han impulsat plans ambiciosos per a injectar sorra a la costa, però el màxim que s’ha fet han estat aportacions puntuals a Buda. Pedaços.
Ara, si alguna conclusió positiva es pot extraure del temporal, és que ens ha avançat les pitjors previsions per al Delta i ens ha mostrat de forma tossuda i enfurismada la realitat just a pocs dies que la Taula de Consens del Delta aprove les mesures consensuades entre ajuntaments i regants per a blindar el Delta i minimitzar l’impacte de la regressió galopant que l’amenaça. Les mesures s’entreveu que aprofundiran en la finalització dels camins de guarda, aportacions de sorra a gran escala, mobilització de sediments i actuacions específiques als punts més vulnerables, com la Marquesa i Buda.
Després del que ha passat esta setmana i després que tothom haja repetit que no es pot esperar més per a actuar, el full de ruta del territori, elaborat a través de la Taula de Consens i avalat per comissions tècniques, no pot anar a parar, també, una vegada més, a un dels calaixos hermètics de l’Administració.
