Amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement de les primeres societats agrícoles que van aparèixer al tram final de l’Ebre fa aproximadament entre 5.000 i 7.000 anys, esta setmana s’han iniciat els treballs arqueològics al jaciment de Cuba de l’Aldea, el primer punt d’investigació d’este projecte desenvolupat pel Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Museu Terres de l’Ebre.
La recerca està orientada a localitzar els assentaments dels primers pagesos i ramaders que es varen establir a la zona de l’Ebre durant l’època neolítica. Es tracta d’un període històric poc estudiat a l’Ebre, ja que les úniques excavacions i investigacions arqueològiques d’este període es van fer a la dècada de 1960, a càrrec de Francesc Esteve i els seus col·laboradors que varen excavar i investigar les restes arqueològiques localitzades sobretot en la zona de les terrasses entre Amposta i Tortosa.
“A partir del coneixement que tenim i de troballes que s’han anat fent s’han establert diversos punts d’actuació al llarg dels quatre anys que durarà el projecte”, ha explicat el director del Museu Terres de l’Ebre, Àlex Farnós. Així els treballs comencen a l’Aldea, al jaciment de Cuba, un punt que es creu que en aquella època seria un illot costaner. Els altres punts d’investigació on es duran a terme estudis, prospeccions i excavacions seran les terrasses del riu Ebre d’Aldover i de Móra la Nova (la zona del Molló). A més, també s’estudiaran i excavaran les coves Meravelles de Benifallet i es realitzarà una prospecció arqueològica al voltant de la l’Abric dels Masets i de les Llibreres de Freginals.
Estos punts a excavar s’han escollit pel seu “potencial arqueològic”, però també per la seua representativitat en el sistema de poblament de l’època. Per una banda s’han escollit els probables hàbitats a l’aire lliure, on es situaria el poblament més sedentari i estable (l’exemple més clar seria el poblat del Molló a Móra la Nova), les coves amb funcions més complementàries (Benifallet) i finalment els abrics amb pintures (Freginals) pel possible rol simbòlic i social d’estos assentaments prehistòrics tan específics.
Actualitzar el coneixement sobre el neolític
L’objectiu principal del projecte és “actualitzar” el coneixement que és té d’esta època a partir d’aplicar una “metodologia moderna”.
El projecte preveu el desenvolupament simultani de dos estratègies. D’una part la realització de l’inventari, documentació, anàlisi arqueomètriques i estudi global dels materials arqueològics dels fons del Museu de les Terres de l’Ebre. Per l’altra part, i a partir dels resultats obtinguts en la primera fase, la realització de sondejos i excavacions arqueològiques, a fi de poder obtindre sobre el terreny dades inèdites que ajuden a la reconstrucció històrica.
“La nova recerca és un programa global”, insistix Farnós, ja que comporta, documentació, prospecció, excavació, anàlisis arqueomètriques (estudi de restes òssies animals, de restes vegetals carbonitzades, de matèries primeres, datacions absolutes en C14, etc.) a fi de poder contribuir al coneixement d’este període prehistòric i aprofundir en el coneixement de qüestions com el paisatge o el clima.
El projecte compta com a investigadors principals amb els doctors Anna Maria Gómez Bach i Salvador Pardo Gordó del Grup de Recerca Arqueològica del Mediterrani i del Pròxim Orient de la UAB.
