Fa pocs dies que el Procicat va aprovar de tancar cinc parcs naturals de Catalunya davant l’allau de visites que reben cada cap de setmana. Així volen evitar aglomeracions i, en conseqüència, nous contagis. Aquest estiu els ebrencs també hem notat l’augment sense precedents de turistes en indrets com el Parc Natural del Delta de l’Ebre. Unes visites molt criticades, ja no per la propagació del virus, sinó per la degradació que ocasionen en aquest espai protegit. El que potser no ha transcendit tant ha estat l’impacte de les visites que ha rebut el riu Sénia. Les restriccions per la Covid-19 i el confinament han fet que durant juliol i agost moltes persones volguessin descobrir aquest paratge: des de l’embassament fins al Molí la Vella. Per primer cop en la meva vida he vist famílies senceres arribar-hi amb neveres plenes, hamaques, flotadors i, fins i tot, piscines inflables.
Dia sí, dia també els accessos d’aquests espais estaven plens de cotxes, i deixaven en evidència que no estan preparats per rebre’n tants. Fins i tot en alguns punts l’incivisme a l’hora d’aparcar hauria impossibilitat la correcta circulació dels vehicles d’emergències. En segon lloc aquestes visites deixaven rastre en forma de brutícia. Als voltants del riu i també dins l’aigua, es podien trobar tota mena de residus: envasos, mascaretes o mocadors, entre d’altres. Sembla que no som prou conscients de com les nostres accions afecten tot l’ecosistema.
És evident que aquesta fal·lera per gaudir de la natura ha estat fruit de la pandèmia i el confinament però també per l’extraordinari cabal del riu. De fet hi ha la possibilitat que aquesta situació es repeteixi l’estiu vinent.
Cal, per tant, repensar la gestió d’aquests espais naturals per protegir-los. Hem d’arribar al punt de restringir-ne l’accés?
