Els dos projectes per a encarrilar el futur hospitalari -a curt i a llarg termini- de les Terres de l’Ebre es troben en aparent via morta. L’ampliació de l’actual Verge de la Cinta està aturada sine die per unes restes arqueològiques que es van trobar el passat mes de desembre durant les obres. És a dir, ja fa dos mesos que no s’hi treballa, i encara es trigarà a prendre una decisió que passa per continuar amb el projecte amb canvis, d’entrada renunciant a les plantes soterrades, o per descartar-lo, la qual cosa tornaria a situar la història més recent del Verge de la Cinta en una cursa laberíntica entre projectes, anuncis i promeses estèrils. El pitjor de tot és que no sembla que l’Administració haja d’accelerar i modificar les seues rutines de vegades exasperants. Per posar un exemple, la comissió de Patrimoni, que és la que haurà de donar el vistiplau a la proposta de modificació de projecte, se reunix una vegada al mes i no sembla que això puga canviar per una vegada, excepcionalment, davant d’una situació extraordinària i urgent que ha portat els metges a convocar una protesta contra l’aturada per dimarts vinent, 25 de febrer.
L’altre projecte és el de la construcció d’un nou hospital per a cobrir les necessitats sanitàries del territori a mitjà i llarg termini. Igualment envoltat d’incertesa pel nivell d’idoneïtat dels terrenys plantejats inicialment, fa la sensació que ningú vol prendre una decisió ferma fins al final de la via morta. Més o menys el mateix que passa amb l’ampliació. Per a trencar una malastrugança de 18 anys, des que la consellera Geli va anunciar un hospital nou a Tortosa, calen apostes clares i fermes que comprometen per igual a tots els partits polítics.
