HomeSocietatVillarejo vincula el CNI amb els atemptats del 17-A i les...

Villarejo vincula el CNI amb els atemptats del 17-A i les víctimes li reclamen que ho demostre

Sense que ningú li ho demanés, l’excomissari José Manuel Villarejo ha posat més sal a la ferida, encara oberta, dels atemptats del 17-A del 2017 a Barcelona, Cambrils i Alcanar amb una revelació tant dubtosa com preocupant.

Segons Villarejo els atacs que van causar 16 morts haurien estat un “error de càlcul” del CNI, que en realitat “volia donar un ensurt a Catalunya” a dos mesos de votar en referèndum sobre la seua independència.

L’arquitecte de les clavegueres de l’Estat va engegar el ventilador el dimarts, durant un dels judicis que afronta pels seus serveis d’espionatge. Quan responia sobre la seua relació amb el CNI, Villarejo va respondre, com de passada, que la seua col·laboració es va estendre fins “l’embolic de l’atemptat de la Rambla”.

Dimecres va matisar que la intenció dels serveis d’intel·ligència no era provocar una massacre, però sí donar l’aparença de risc perquè Catalunya sentís la necessitat de protecció de l’Estat, un pla que se’ls en va anar de les mans amb la mort de l’imam a l’explosió d’Alcanar, perquè va obligar els seus deixebles a improvisar uns altres atacs.

Cal entendre les acusacions de Villarejo dins de la seua estratègia de defensar-se atacant les institucions espanyoles i, més concretament, l’exdirector del CNI, Félix Sanz Roldán. Anteriors objectius del ventilador de difamacions de l’excomissari han estat, per exemple, l’expresident Mariano Rajoy, de qui va assegurar que coneixia l’espionatge a Bárcenas, o el rei emèrit i els seus libidinosos impulsos considerats un problema d’Estat.

 

Sense proves

Davant la falta de proves aportades, Villarejo s’ha escudat que no se li permet accedir als seus arxius personals. Però tant si el que diu és veritat o mentida, els legítims interrogants al voltant del 17-A s’han tornat a plantejar i s’han alimentat les teories de la conspiració interessadament promogudes els últims anys.

Els polítics independentistes catalans, amb el president Aragonès al capdavant, han reclamat transparència i explicacions al Govern de l’Estat, i han registrat la petició de la creació d’una comissió d’investigació al Congrés. L’única a parlar en nom de l’executiu de Pedro Sánchez ha estat la delegada a Catalunya, Teresa Cunillera, que ha negat qualsevol credibilitat. A la premsa de Madrid la polèmica tampoc ha tingut gaire seguiment.

Per als qui van viure en primera persona els tràgics fets de l’agost de 2017, la indignació es barreja amb una sensació de desemparament. Per a Joan Roig, alcalde d’Alcanar, són unes acusacions “molt greus” que reclamen explicacions immediates. “S’ha d’exigir a qui toque que s’active una comissió d’investigació per a saber què va passar”, ha comentat Roig al setmanari l’ebre.

 

El dolor de les víctimes

Els qui mantenen més contacte directe amb les víctimes dels atemptats també han reclamat a Villarejo “totes les proves” davant el patiment que les seues paraules han generat.

És el que diu el comunicat de la Unitat de Valoració i Atenció a les Víctimes (UAVAT), que encara atén les 345 víctimes oficials i d’altres que no van ser reconegudes per la Justícia. Moltes seguixen en tractament psicològic i algunes continuen prenent fàrmacs.

La psicoterapeuta especialitzada en violència de la UAVAT, Elisa Micciola, assegura a esta publicació que declaracions com les de Villarejo perjudiquen la recuperació de les víctimes. “Saber la veritat és importantíssim en el procés de sanació d’una víctima del terrorisme, és l’última opció que et queda per a entendre per què ha passat, però si es juga perversament amb este relat i no s’aporten proves, es fa molt mal”.

Micciola enumera alguns dels sentiments que estan sentint les persones que continuen marcades pels atemptats: estupefacció i ràbia al principi i molta tristor, angoixa i sensació de descontrol, després. A més, quan el que s’explica té elements de conspiració, encara és pitjor: “Quan el missatge que es dona és que s’hauria pogut evitar o que va ser un dany polític col·lateral s’aporta un dolor afegit que és immesurable”, afegix Micciola.

Més enllà de la batalla mediàtica del càustic expolicia, la relació entre el CNI i l’imam Abdelbaki Es Satty va quedar exclosa de la investigació judicial el 2019. Només en va parlar el mateix Sanz Roldán a la comissió de secrets oficials del Congrés, de la qual poc ha transcendit.

Els serveis d’intel·ligència espanyols sí que han reconegut que hi van tenir contactes puntuals el 2014, quan Es Satty complia pena de presó a Castelló. Tampoc es coneixen proves si esta relació va durar més o si els serveis secrets van monitoritzar l’imam en el seu procés de radicalització. Els Mossos ho van descartar en la seua investigació.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

41 + = 51

Últimes notícies