HomeSense categoriaXerta-Sénia: 91 milions invertits i 260 per invertir després de 7 anys...

Xerta-Sénia: 91 milions invertits i 260 per invertir després de 7 anys d’aturada

“No em pensava que això acabés construint-se”. L’enginyer Joan Latorre, de l’empresa pública Infraestructures.cat, de seguida va copsar el 2004 la gran dificultat de les obres que calia fer per a captar aigua del riu Ebre a l’altura de Xerta i impulsar-la cap al canal Xerta-Sénia, que a més a més requeria una profunda remodelació. “És una obra d’altíssim nivell d’enginyeria; l’obra més gran construïda al territori després dels dos canals del Delta”, constata Toni Espanya, actual cap provincial de Costes de l’Estat i delegat d’Agricultura durant la construcció de les obres del Xerta-Sénia.

Unes obres dignes d’exhibir-se i, en canvi, gairebé amagades, condemnades a la invisibilitat a conseqüència de l’etiqueta de risc transvasista que la PDE va associar al canal de regadiu. En qualsevol cas, la Generalitat hi va invertir 91 milions d’euros entre el 2007 i  el 2012, una xifra prou important per a no estalviar cap esforç per a materialitzar i fer efectiu el regadiu. Uns 91 milions d’entre 350 en què està pressupostat globalment el projecte.  Porta set anys sense obra, però ara el Govern, un cop s’han aconseguit compactar tres zones per a començar a regar, està disposat a tornar a injectar diners per a la xarxa de distribució fins a les finques. Així ho ha validat l’actual director dels Serveis Territorials d’Agricultura, Ferran Grau, que ha assegurat que si el Govern té nous pressupostos per al 2020, després de tres anys amb els comptes prorrogats, s’hi inclourà el regadiu ebrenc. Un regadiu amb una història i un volum extraordinaris, que van ser analitzats per l’enginyer Latorre -presentat com a “redactor, executor i promotor del projecte” per part del nou president dels regants del Xerta-Sénia, Lluís Gimeno- diumenge passat a Santa Bàrbara, seu de la fira de l’oli i de la Comunitat General de Regants del Xerta-Sénia. Latorre va subratllar que el reg té concessió atorgada per la CHE al maig del 2002, de 74 hectòmetres cúbics anuals. Una concessió que encara no s’ha pogut fer efectiva. Un altre tràmit que el Xerta-Sénia també ha superat és l’estudi d’impacte ambiental, que està en vigor i que va ser publicat i aprovat l’any 2006, establint com travessar els diversos barrancs, o com actuar a les serres de Godall i del Montsià. 

Latorre va mostrar que el projecte està molt més definit del que la majoria del territori coneix, ja que està completament construït a la captació d’aigua, amb un edifici que alberga quatre bombes de 2500 kW de potència cadascuna que permeten elevar 5.000 litres d’aigua per segon del nivell del riu a 148 metres d’alçada;  un primer tram d’impulsió amb 1.800 metres de canonada (de 2,4 metres de diàmetre); un punt de descàrrega al canal (un polígon de 12 costats en què l’aigua vessa per les cantonades); una torre d’equilibri de 51 metres d’alçada (actua com a vàlvula de seguretat per a evitar que una aturada sobtada del bombament d’aigua, amb el consegüent retrocés a alta velocitat, pogués fer malbé tot el sistema d’impulsió); un tram nou de canal de 2,4 quilòmetres (amb tres aqüeductes construïts taponant amb terra i per fases el barranc, per a dipositar les peces de formigó a peu pla, per a després tornar a traure el terra i deixar el barranc restaurat, seguint el model “egipci”) i la reconstrucció total de 22 quilòmetres del canal que ja estava fet en el fallit projecte de finals dels 70.

Ara mateix hi hauria habilitades dos terceres parts del total del canal del nou Xerta-Sénia. Però la reconversió de l’antic vas no ha estat un joc de nens. “El canal dels anys 70 estava previst per a 19 m³/s, per a fer circular l’aigua en obert per una secció semicircular. Aquell ciment ja degradat, el vam triturar per a reomplir els laterals del canal per on passen els camins de servei. El mateix s’ha de fer en els 12 quilòmetres que queden per construir”, va exposar Latorre. El canal actual té un vas quadrat o rectangular i fa tècnicament inviable un transavasament perquè el seu traçat és telescòpic. Al principi, en els termes municipals de Xerta i Aldover el canal té una capacitat per a 4,8 m³/s, i progressivament, es va reduint el vas fins que només permet omplir les últimes basses que estan ubicades a la zona de la Miliana, a Ulldecona, on la conducció principal només pot dur 1 m³/s d’aigua.

El canal Xerta-Sénia no té res a veure amb els canals de reg del delta de l’Ebre. No és un canal que agafa l’aigua del riu i la porta a les finques amb un flux continu, que quan arriba al final dona al que sobra un altre destí (el mar en el cas dels canals del Delta). Amb el Xerta-Sénia s’obrirà i es tancarà el flux d’aigua en funció de la demanda, que les diferents comunitats de regants preveuran setmanalment de forma que el programari del sistema de captació i propulsió agafarà l’aigua necessària per a cobrir la demanda i ho farà a la nit en les hores en què l’electricitat és més barata. Quan el projecte es desplegue en tota la seua magnitud, a la zona de captació es passarà de 4 a 8 bombes.

Latorre també va definir les zones autoritzades com a “reg de suport”, “de transició”, o per a “reg complet”, com seria el cas de tot el terme municipal de Santa Bàrbara, ja que en este terme municipal no hi ha cap limitació per a regar. Una possibilitat que podria canviar la deprimida economia de molts municipis de l’interior del Montsià, ja siga dinamitzant el conreu de l’olivera, actualment amb pèrdues permanents, o el dels cítrics -alliberant costos-, i també generant opcions per a incorporar el conreu de fruites de pinyol, en referència per exemple a cirerers o presseguers.

O.M.J
O.M.J
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 3 = 8

Últimes notícies