HomeEntrevistes“El pacient es va espantar quan va veure que una dona l’anava...

“El pacient es va espantar quan va veure que una dona l’anava a operar”

Va escollir una de les especialitats mèdiques més masculinitzades.

M’agrada l’atenció a les persones. I quan vaig veure el primer esquelet a l’escola, vaig decidir que volia ser metge d’ossos.

Vostè va ser la primera dona traumatòloga a l’Hospital de Tortosa. Per què n’hi ha tan poques?

Treballes amb eines tradicionalment molt masculines: martell, broca, serra,… I la traumatologia s’associa a la força, però l’experiència et demostra que no va així.  En realitat, que apliques molta força en una intervenció indica que no estàs fent bé la feina.

Haurà hagut d’afrontar més d’un prejudici.

Entre els companys no, encara que quan vaig arribar em van dir que hauria d’anar al gimnàs per guanyar múscul. Insistixo, és qüestió d’habilitat, no de força.

I entre els pacients?

Aquí la cosa canvia, sobretot entre la gent gran. D’entrada, si ets dona, t’has de presentar sempre perquè quede clar que ets la metgessa, perquè és allò últim que s’imaginen.

Quan els diu que és traumatòloga i que opera…

Llavors algú pot entrar en pànic. Recordo un pacient a qui havia de posar una pròtesi. Quan vaig entrar al quiròfan i va veure que l’anava a operar, es va espantar. El vaig tranquil·litzar però va estar molt pendent de com feia anar el martell durant la intervenció. La cosa va anar bé, i quan va tornar a les revisions es desfeia en disculpes.

Dins la traumatologia vostè s’ha especialitzat en les mans.

La mà té una anatomia molt especial. Es concentren moltes peces en poc espai.

Els traumatòlegs són els que més feina tenen?

No donem l’abast. Tenim molta demanda, encara que molts dels pacients que veiem no els podem ajudar perquè requerixen millor tractament reumatològic o rehabilitador.

La gent quan té dolor vol veure el metge d’ossos.

La majoria de les vegades. Però no tot s’arregla operant.

Gestionar el pacient amb dolor no deu ser fàcil.

És gratificant quan trobes allò que provoca el patiment i pots resoldre-ho operant. És el cas de pròtesis de maluc o genoll. Aquí saps que el pacient millorarà. Però no sabem què fa que dos pacients tinguen diferent dolor davant la mateixa patologia. El dolor és un gran desconegut i un concepte molt subjectiu.

Quan fa mal, fa mal.

Hi ha parts del cos que no milloren operant. I cadascú té un llindar del dolor diferent. En l’atenció al pacient amb dolor, seria desitjable poder disposar d’una valoració més integral.

La medicina alternativa, és una alternativa?

No té base científica, per això no ens l’ensenyen a la facultat. Ara bé, hi ha teràpies alternatives que funcionen, sobretot en qüestions de dolor. Per què? Bàsicament per l’efecte placebo. És una qüestió de fe. Deixant de banda que la majoria de patologies tendinoses acaben curant-se per si soles amb el temps sense haver d’operar. Si mentrestant has provat la medicina alternativa, creuràs que és això el que t’ha curat.

Quines són les patologies més habituals?

Les degeneratives, juntament amb les fractures reincidents en la gent gran. L’envelliment de la població ens porta a un escenari amb un perfil de pacient molt determinat. Per sort, comptem amb una millor tecnologia que permet a la gent gran que s’opere i allargue els anys amb millor qualitat de vida.

A les Terres de l’Ebre tenim patologies diferents a la resta?

Són similars a tot arreu. Però hi ha alguna singularitat, per exemple amb la gent que treballa al camp. Aquí veiem pacients amb artrosi al maluc o l’esquena però amb una bona mobilitat. Són persones acostumades a moure’s i a doblegar el cos. La mateixa patologia en un pacient a la gran ciutat, probablement tindrà la mobilitat molt més reduïda.

Per tant, si tenim dolor, evitem arraulir-nos al sofà?

El millor contra el dolor artròsic és moure’s. En traumatologia, el repòs no millora gairebé res.

Ha canviat molt la feina del traumatòleg?

L’instrumental bàsic és el mateix. Però ara tenim pròtesis i, sobretot, nous implants que permeten operar coses abans inoperables.

Com resolem la manca de professionals?

Falten metges d’especialitats aquí i a tot arreu. Però on més es nota és a la perifèria, sigui a l’Ebre o als Pirineus. L’important és que vinguen residents i que després es vulguen quedar. Jo mateixa, vaig venir aquí fa 20 anys i m’hi vaig quedar. Treballant a Tortosa he tingut totes les facilitats per a formar-me a fora.

Tenim el sistema de salut que ens mereixem?

Allí on es fa millor medicina, d’una forma més objectiva i amb menys interessos, és a la salut pública. Però calen més recursos per a visitar la gent amb temps. I per a continuar reduint llistes d’espera, tot i que en els últims anys s’han reduït d’una manera molt important.

Albert Mestre
Albert Mestre
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 79 = 80

Últimes notícies