“És el Menorca, el diari que llegim tots els menorquins””, me comenta Llorenç, un company de curro. “És com el Diario de Mallorca o l’Última hora aquí. No teniu cap diari local allí, a l’Ebre?” I sense pensar, li contesto, “Clar tio, El Setmanari l’Ebre!”. I me ve al cap també L’Estel i la secció Terres de l’Ebre del Diari Tarragona, i me pregunto què faríem sense totes aquestes publicacions.
L’egoisme me porta a pensar que Pepet i Marieta no hauríem fet mai res sense els mitjans locals, perquè com me va dir fa molts anys El Sobrino del Diablo que la popularitat és com una ona expansiva, primer te coneixen a la teua ciutat, després a la teva zona, després a la teva província…, i així cada vegada arribes a més gent. Per això crec que és una gran notícia que El Setmanari l’Ebre arribe als 1.000 números, perquè quantes propostes, quants moviments, quantes idees o quants personatges ebrencs han traspassat les seves fronteres gràcies a El Setmanari l’Ebre?
Sens dubte és un gran altaveu de tot el que es cou aquí a casa, i la seua és una tasca impagable que només podem agrair-li amb la nostra fidelitat i atenció setmana rere setmana. Per molts anys!
