L’ascens de la dreta i sobretot de la ultradreta han marcat les eleccions europees del passat 9 de juny, convocades per a configurar el Parlament entre 2024 i 2029. Els ultres encara no tenen la força per a enderrocar l’edifici polític comunitari, però van fent passos endavant a cada consulta amb la ciutadania, cada vegada més permeable als discursos reaccionaris.
Identitat i Democràcia, que inclou el partit de Marine Le Pen i el de Matteo Salvini, i Conservadors i Reformistes, família europea de la qual forma part VOX, sumen 131 escons, tot i haver perdut els 15 representants d’Alternativa per Alemanya, que va per lliure. Per tant, als fonaments de la dreta extremista cal sumar tant els ultres alemanys com altres formacions d’extrema dreta que figuren com a no adscrites, com és el cas de Fidesz de l’hongarès Viktor Orbán. D’esta manera, els ultradretans, xenòfobs i en alguna mesura euròfobs, especialment protagonistes en el debat entorn de la immigració, podrien arribar a ser a la pràctica segona força del Parlament Europeu, ja que els socialdemòcrates, en la segona posició oficial, s’han quedat amb 135 escons.
El cas és que l’auge de la ultradreta euroescèptica no impedix una majoria europeista entre les dos principals famílies de Brussel·les: el Partit Popular Europeu (PPE), al qual pertany el PP espanyol, i Socialistes i Demòcrates, família del PSOE. Esta majoria protectora dels valors de la Unió encara és més gran si s’hi afegixen com fins ara els diputats lliberals (79) de Renovar Europa -s’hi integrarà la única parlamentària del PNB, Oihane Agirregoitia, validada a través de la coalició CEUS- o fins i tot també els 53 dels Verds / Aliança Lliure Europea (ALE), que aglutina els representants d’ERC i BNG. Cal tindre en compte que amb el Brexit va baixar el nombre de diputats a repartir (de 751 a 720) i que, tot i això, tant el PPE com Conservadors i Reformistes han crescut en nombre d’escons en un Europarlament que s’escora a la dreta, amb el triomf de Le Pen a França -el president Macron ha reaccionat convocant eleccions legislatives- i de Giorgia Meloni a Itàlia com a pilars. Ara serà el PPE qui decidirà si manté els socis de sempre o flirteja amb la ultradreta, com va alimentar Von der Leyen durant la campanya, especialment amb Meloni. La política alemanya continua sent la principal candidata a repetir en el càrrec de presidenta de la
Comissió.
També Alemanya, amb triomf conservador i la ultradreta com a segon força, i Àustria, han accentuat el cop de volant de l’Europarlament cap a la dreta, però un cop coneguts els resultats, el president del grup parlamentari del PPE, Manfred Weber, va invocar la clàssica aliança amb socialdemòcrates i lliberals i va reivindicar el treball fet amb ells per la recuperació econòmica durant els darrers cinc anys.
El pp guanya, però no per golejada
A la circumscripció única espanyola, on s’escollien 61 diputats, el PP ha sigut el partit guanyador de les eleccions amb 22 escons, dos més que un PSOE que continua resistint tota classe d’envestides i tempestes, en bona part gràcies al gran resultat aconseguit pel PSC a Catalunya o a regions com les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona. Els dos partits se situen per damunt del 30 % dels vots cadascun i de cap manera els populars han materialitzat la golejada que auguraven arran de les darreres controvèrsies polítiques al voltant del sanchisme. La tercera força és Vox, que tindrà sis eurodiputats en un context en què l’auge de la ultradreta populista s’ha vist reforçada per la irrupció sorprenent de l’agrupació d’electors Se Acabó La Fiesta, d’Alvise Pérez, ex d’UPyD i de Ciutadans, amb un discurs antipolític i un programa que es compromet a combatre “el sistema criminal de la política” i a sortejar el 100 % del seu sou com a europarlamentari entre els espanyols que llegixen la seua Newsletter. El cas és que ha obtingut més de 800.000 vots i tres diputats, els mateixos que Sumar, un dels grans derrotats d’estes eleccions, cosa que ha dut a Yolanda Díaz a dimitir dels seus càrrecs orgànics. Podem, que es presentava per separat, ha aconseguit dos diputats i ha superat en vots a Sumar a Catalunya. També tindrà tres diputats la coalició Ara Repúbliques, entre ERC, el BNG i Bildu. Els dos primers han estat fins ara integrats al grup europeu dels Verds, al qual també s’incorporaria Sumar, mentre que, en canvi, Bildu, com Podem, formarien part de la família europea de L’Esquerra. La representant d’ERC serà Diana Riba i en l’últim tram de la legislatura s’hi afegiria Tomàs Molina, que era el número 4 de la coalició. Junts se queda amb un únic escó, que serà per a Toni Comín, i caldrà esperar si continua com a diputat no adscrit o agafa algun altre paraigua.
A banda de Comín, hi haurà set eurodiputats catalans més, cap d’ells de les Terres de l’Ebre. Se tracta de Javi López i Laura Ballarín (PSC), Diana Riba (ERC), Dolors Montserrat (PP), Jorge Buxadé i Juan Carlos Girauta (VOX) i Jaume Asens (Comuns Sumar), l’únic que s’estrena al Parlament Europeu.
Triomf del psc a catalunya i a les terres de l’ebre
A Catalunya, la victòria del PSC ha sigut incontestable, com en les passades eleccions autonòmiques. Els socialistes de Javi López i Teresa Ribera han arribat al 30,63 % dels vots i han sigut la força més votada a les províncies de Tarragona i Barcelona. A Girona i Lleida, la victòria ha sigut per a Junts, segona força a Catalunya amb poc més del 18 % dels sufragis, per davant d’ERC (14,82 %). Junts ja havia sigut la força més votada a Catalunya en uns comicis europeus el 2019, quan Puigdemont se va imposar a les quatre províncies i a la ciutat de Barcelona però no a les Terres de l’Ebre, on ERC era el partit més votat en plena efervescència dels republicans a les quatre comarques del sud. El PP de Dolors Montserrat ha aconseguit un 13,77 % dels sufragis i es convertix en la quarta força al Principat en unes europees.
El PSC, d’esta manera, ha sigut a Catalunya el partit guanyador de totes les eleccions celebrades en l’últim any, començant per les municipals del maig del 2023 i continuant per les generals del 23 de juliol i les eleccions al Parlament del passat 12 de maig. Així, ara tanca un cercle de victòries que el convertixen en el partit que ha rendibilitzat el pas enrere de l’independentisme i la destrucció de Ciutadans, que també queda fora del Parlament Europeu.
Pel que fa a les Terres de l’Ebre, del repartiment sobiranista del 2019 -la Terra Alta i la Ribera per a Junts i el Baix Ebre i el Montsià per a ERC- s’ha passat a una contundent victòria del PSC a les dos comarques de la costa, les més poblades, en ambdós casos amb més del 30 % dels sufragis emesos i amb ERC (21 %) com a segona força -a prou distància- i com a partit més votat a les dos comarques d’interior. Junts, que venia de guanyar les municipals del 2023 i les autonòmiques a les Terres de l’Ebre, s’ha hagut de conformar amb la victòria en 10 municipis, amb Móra la Nova i l’Ampolla com a principals feus. Els socialistes han sigut la formació més votada a 29 dels 52 municipis, entre ells les quatre ciutats de més de 10.000 habitants, Tortosa, Amposta, Deltebre i la Ràpita, i la capital de la Ribera, Móra d’Ebre. Han sigut la força amb més suports a tots els municipis del Montsià excepte Masdenverge -fidel a Junts- i també a Camarles, l’Aldea, Benifallet, l’Ametlla o a places amb majoria absoluta d’ERC a l’Ajuntament com Roquetes, Tivenys, Benifallet i Paüls. A la Terra Alta, Batea, el Pinell, Corbera i Bot també s’han tenyit de vermell, igual que Ascó i Riba-roja a la Ribera. ERC ha guanyat a Gandesa, d’on és el candidat Joan Aubanell, i ha signat victòries parcials al Perelló i pobles més menuts: Aldover, Xerta, Tivissa, Miravet, Benissanet, la Fatarella, la Pobla de Massaluca i Caseres.
La participació a l’estat espanyol ha sigut del 49,21 %, molt lluny del 60,72 % de rècord assolit el 2019, quan les europees van coincidir amb les municipals. A les Terres de l’Ebre, el Baix Ebre i Montsià han registrat una participació preocupant, amb prou faenes del 37 %. A la Ribera i la Terra Alta s’ha superat el 45 %, per damunt de la mitjana catalana (43,53 %) però en qualsevol cas per sota de la mitjana estatal. Al territori ebrenc, la suma dels vots nuls i en blanc s’apropa al miler de desafectes, que no és poca cosa si els afegim a la majoria de gent que va optar per quedar-se a casa. Tot això ha deparat xifres que criden l’atenció en termes absoluts. Per exemple, ERC ha passat de superar la barrera dels 30.000 vots el 2019 a quedar-se amb pocs més d’11.000 en esta ocasió. Junts també ha perdut pel camí més de 17.000 sufragis. Una sagnia que s’assenta sobretot en la poca participació.
Els efectes
Ara caldrà veure com es traduïxen els resultats europeus en acords estables entre famílies polítiques, amb o sense la participació de la ultradreta, i com l’executiu comunitari continua aprofundint en la transició energètica, la recuperació econòmica, la complexa gestió de la immigració i la posició envers els conflictes bèl·lics a Ucraïna i a l’Orient Mitjà. En l’àmbit nacional i territorial, l’interrogant és si la victòria socialista reforça la candidatura d’Illa per a presidir el pròxim govern de la Generalitat.
