Segons la llei 22/2011, un residu és qualsevol substància o objecte que el seu propietari vulgui llençar o tingui l’obligació de fer-ho. Les substàncies catalogades per la UE com a residus són més de quinze i resumeixen els seus tipus en funció de la seva composició i procedència. Segons la composició poden ser sòlids, gasosos, pastosos i líquids; segons la procedència són urbans, industrials, miners, radioactius, forestals, agropecuaris i sanitaris, tot un ventall de residus que ens costa molts diners gestionar-los. Bé, segurament haureu escoltat en els mitjans de comunicació la regla de les quatre R: Reducció, Reutilització, Reciclatge i Recuperació que, curiosament, és el centre de l’economia circular tant de moda ara que vol servir per a la sostenibilitat del planeta.
Els NFU, pneumàtics fora d’ús, són peces de cautxú amb cambra o sense que ja no es fan servir i han acabat essent residus tòxics. En el nostre país se’n produeixen més de 200.000 tones; algun es poden reutilitzar fent-los un recautxutat i altres són valoritzats per la indústria que els utilitza com a combustible per a fàbriques de ciment, centrals tèrmiques o per a barrejar-los amb el quitrà per a fer carreteres. Aquest tipus de residu ha de ser gestionat de manera eficient, per això la seva recollida serveix per a fer un estalvi d’energia, d’emissions i obtenir matèries primeres i evitar danys ambientals que s’associen al seu dipòsit en els abocadors (pràctica avui prohibida per la llei d’abocaments de residus fonamentalment perquè son difícils de compactar, ocupen un gran volum i generen perill d’incendi que pot provocar grans flamarades molt difícils d’extingir).
Al Baix Ebre, igual que a la resta del país, es produeixen una gran quantitat de reivindicacions que es fan visibles al carrer en forma de manifestacions com els jubilats, talls de carretera o de trens, totes legítimes, però la gran preocupació especialment en els talls, i que comencen a ser habituals i normals, és la crema de pneumàtics, residus perillosos. Són accions que hem pogut veure a l’Ampolla dues vegades pels CDRs o en els talls de carretera a Amposta per les organitzacions veïnals de l’AP7. El fum del pneumàtic cremat desprèn i emet gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, ja de normal densa per l’acumulació d’aquests gasos generats per les indústries, explotacions agrícoles i ramaderes, del trànsit o les calefaccions; si hi afegim el fum dels pneumàtics és la gota que pot fer vessar el got. El meu desig d’acabament i començament d’any és que les organitzacions que lideren aquestes mobilitzacions facin servir la fusta natural perquè quan crema no desprèn CO2 i ens deixa l’oxigen que han capturat, per tant, cent per cent sostenible. Reflexionem-hi. Us desitjo bones festes.
