Fer un menú per estos dies de Nadal no és feina fàcil i menys si ens agrada innovar d’un any per un altre. Hi ha productes que no poden faltar a la taula i plats tan típics que es fa difícil canviar per d’altres. Però una bona opció per a posar sobre la taula enguany és apostar pels productes de km0. Per a fer-ho més fàcil el gastrònom Gustavo Turon, amb l’ajuda de l’opinió del xef i restaurador Gerard Fabregat, proposa un menú 100% ebrenc. Per a acabar-ho d’arrodonir i que s’adapte a tot tipus de famílies presenta dos propostes: una Premium amb un preu aproximat de 40 euros i un de més econòmic de 25 euros. Segons Turon, la diferència de preu “varia segons el cost de la matèria primera que conforma cada menú, però també el temps d’elaboració dels plats”, que molts cops només es té en compte quan es consumix en un restaurant.
Per a fer este menú s’han tingut en compte quins productes predominen al territori, alguns d’ells pensats per a uns usos concrets que, amb una mica d’imaginació, poden servir per a molts altres plats i que aporten gustos i textures innovadores. En el menú més econòmic trobem el producte de la mandarina, molts cops només pensat com a postres però que també ens pot servir per a fer un aiguardent de complement amb el plat de peix. Esta elecció ha estat escollida per ser un producte que es produïx en bones quantitats i qualitats al territori, tenint en compte que “molts cops quan anem als restaurants no ens l’oferixen”. Actualment es troben promocionant arreu del territori este producte al qual se li pot donar usos innovadors a la cuina.
El mateix li passa al producte de Royal de Cabra, que trobem al plat de la carn del menú Premium: “Hi ha un productor de cabra a la zona de Bot que ha introduït el seu producte a l’alta restauració”. Cal, però, introduir-lo al plat d’una forma innovadora, com ara amb salsa de Kesho i gingebre, còdium i escalunya rostida, proposada en este menú.
En el cas dels vins, pensant que ens trobem en una zona força rica en cellers, han estat escollits segons l’estructura del menú que s’ha dissenyat, però també pel preu que s’ha marcat cada un dels pressupostos. No cal deixar-se enganyar pels preus: més car no significa més bo. Això sí, els vins no es poden deixar a l’atzar: “Els vins pensats per al menú més econòmic no podem posar-los als plats Premium, ja que són uns plats més estructurats i que necessiten un tipus de vi que ajuden a aguantar este tipus de menú”.
Apostar pel producte local Tot i que s’han presentat estes dos propostes, poden ser moltes més les que es poden crear amb una mica de paciència i creativitat. Els productes, així com els vins, es poden trobar fàcilment pel consumidor. Això sí, cal anar amb compte amb l’elaboració de cada un dels plats, ja que necessitarem en alguns casos més temps de procés o eines més específics. Un greu error, per part d’alguns consumidors és voler imitar plats que han tastat als restaurants, ja que no comptem amb una cuina i estris tan ben preparats. Tot és idear amb les eines que tenim més a prop, apostant pels productes locals. “Cada cop més el territori es consciencia que tenim molts bons productes de gamma baixa, mitja o alta preparats per a butxaques amples o no i que poden competir amb altres tipus de productes elitistes”. Per a posar d’exemple, l’angula, la trufa, la gamba roja, les caixetes o les espardenyes són alguns dels productes elitistes del territori, ja que els dos primers poden assolir els 500 euros el quilo, mentre que la gamba roja pot assolir els 80 o 90 euros el quilo.
Turon, però, aconsella a l’hora de crear un menú d’estes característiques, anar amb compte sobre la procedència de cada un dels productes que es vol comprar: “Mirem les pinyes que venen de l’altra part del món, però estem a temporada de cítrics, de carxofes o de calçots amb bona qualitat”. Són productes que tenim a la vora i que podem introduir a les taules per estes dates. Així com també productes locals com corder, ànec o marisc. Este últim, indica Turon, es troba en el millor moment de l’any per a consumir i “a l’abast”. “Quan anem a comprar als nostres proveïdors ens hem de fixar en la procedència que ja ens indiquen les etiquetes, així com també mirar si la pesca és extractiva o de cultiu, però també si posa de la mediterrània o de Sant Carles de la Ràpita o de l’Ametlla de Mar”. Una acció que apostarà per generar més riquesa al territori: “La gent del territori ha de ser conscient que si comprem al territori estem assentant població i evitar que la gent jove haja de marxar a través dels productors locals”. n
