Recorda haver estat tant de temps sense volar?
Mai. Acabo de fer el meu primer vol després de més de dos mesos confinat. Quan ets pilot, no pots estar més de 90 dies sense volar; si no, has de tornar al simulador. Ara estava en un punt que necessitava tornar a estar allà dalt.
El seu ofici enganxa?
Si no t’agrada molt, no es pot aguantar. El sacrifici personal és gran. Estàs constantment fora de casa. Amb els amics he de quedar amb dos mesos
d’antelació.
Porta molts anys volant?
Des dels 18. En línies aèries, des dels 24 anys.
Quan va descobrir la seua passió pels avions?
Amb 15 anys, el meu professor de català a l’institut, Manel Ollé, ens va encarregar una exposició oral. Jo vaig parlar de l’aviació, d’aerodinàmica, dinàmiques de fluids. Els meus companys em miraven sorpresos. A la meua vida només hi havia avions.
És el primer pilot a la família?
Sí. Però em va influir molt un gran amic de la família, Arturo Anguera. Era el meu ídol.
Era pilot de l’exèrcit.
Jo no vaig poder ser-ho per la vista. Poder pilotar un avió com aquell era un somni. Però jo el que volia era volar com fos. I me’n vaig sortir. Soc afortunat.
Com es va convertir en pilot?
Vaig estudiar a Sabadell. No existia l’escola d’aviació de Reus. A banda dels estudis, has d’anar acumulant experiència amb els simuladors i hores de vol amb avionetes de fumigació, apagant incendis…
Els pilots han de tenir una salut de ferro.
Ens fan revisions exhaustives cada any. A partir dels 50, cada sis mesos.
Diuen que envellixen poc.
Perquè estem exposats a un ambient molt hostil.
Tenim humitats del 6% en cabina. Quan fas un viatge en avió, arribes cansat. Imagine’s nosaltres, que pugem i baixem quatre vegades al dia. Afegim-hi la tensió del vol: càlculs, decisions que has de prendre en segons, complicacions meteorològiques, retards… Tot plegat genera un estrès que s’acumula.
Quina és la principal virtut d’un pilot?
La tranquil·litat. Ser metòdic i disciplinat. Mai s’han de perdre els nervis.
Ha tingut ensurts allà dalt?
He tingut sort. Només petits problemes. En aeronàutica està tot inventat. Res s’improvisa. Els sistemes a l’avió estan triplicats. Si falla tot, sempre queda allò més bàsic, el que has après a l’escola. La pel·lícula Sully, en què el comandant es veu obligat a aterrar al riu Hudson, a Nova York, reflectix molt bé este aprenentatge i professionalitat del pilot. Es tracta de reaccionar, valorar i decidir. I fer-ho en poc temps.
Llavors, la perícia del pilot continua tenint un pes important en situacions complicades, malgrat l’extrema automatització dels avions.
En condicions especials, com amb molta boira, l’aterratge és automàtic sota la teua supervisió com a pilot. Som dos, un mira a dins i l’altre a fora. Sempre fas un acte de fe sobre la màquina. La resta és automanual. El moment de més tensió és l’enlairament, perquè vas carregat de combustible i de passatgers, amb els motors a màxima potència. De vegades, en dècimes de segon has de decidir si t’enlaires o avortes.
Malgrat tot, continua sent el transport més segur.
Quan surts de cap de setmana amb cotxe, saps que hi haura accidents. Amb l’avió això sempre és l’excepció.
Dona molts problemes el passatge?
La majoria tenen a veure amb la col·locació de les maletes. I amb la falta d’educació. Però això passa en qualsevol lloc.
És diferent perdre els papers a 10.000 metres.
Si passa això, pots desviar-te i deixar el passatger conflictiu on siga. I afrontar la corresponent sanció.
On vola normalment?
Europa, nord d’Àfrica i tot el Mediterrani.
Ha volat molt, però no sé si ha viatjat tant.
També. Però procuro fer-ho en cotxe per desconnectar d’aeroports.
Quin moment gaudix més pilotant?
Quan passo per sobre de casa meua, a Tortosa. De nit, les llums del pont del Mil·lenari i de l’estadi municipal em donen la benvinguda. Es veuen perfectament, ja a l’altura de Castelló, des de 10.000 metres. I, durant el dia, la imatge del delta de l’Ebre i els arrossars, amb el seu joc de colors, és espectacular.
Què és el més sorprenent que ha vist a les altures?
Volant a Islàndia, en sortir de Gal·les i entrant al mar del Nord, la irrupció d’una aurora boreal. De cop, aquell verd intens que il·lumina el cel. A l’avió es fa el silenci més absolut. És indescriptible. Una altra imatge espectacular és el mar d’ombres de les dunes del Sàhara.
Què me’n diu de la llegenda dels avions que desfan tempestes?
No conec ningú que s’hi dedique. Els avions eviten les tempestes, no s’hi llancen a dins.
Fins quan volarà?
Fins que perda la il·lusió. O quan em jubilen.
