Qualsevol s’atreveix a muntar un web.
Vaig començar a fer webs quan poca gent en feia. Després em vaig haver d’especialitzar perquè tots els “cunyats” es van posar a fer webs. Calia evolucionar el negoci donant més valor afegit.
La transformació digital d’una empresa pot acabar fent tancar la seua botiga física?
Pot passar que reduïsca la botiga i arribar a tancar. A Tortosa hi havia una botiga especialitzada en venda de recanvis per a cotxes clàssics. Va obrir finestra digital i ha acabat tancant l’espai físic. Només ven per internet. I li va molt bé.
Quina és la realitat del comerç electrònic a casa nostra?
La majoria de les vendes se n’estan anant al mòbil. En algun sector arriba al 65%. Ja no mirem la tele com abans ni ens informem amb la premsa convencional. Les notícies ens arriben per les xarxes i utilitzem la televisió només per a vere Netflix o Youtube.
Què cal per a muntar un negoci en línia?
S’ha venut que era molt fàcil. Però si vols fer-ho bé has d’invertir-hi. No n’hi ha prou amb muntar un miniweb i posar publicitat a Google.
Les xarxes són el nou canal de venda.
Et permeten segmentar millor i arribar al teu públic. Posar publicitat en mitjans convencionals com la televisió o la premsa és disparar trets a l’aire. Si vens moda, cosmètica, decoració o viatges, has d’ensenyar-te a Instagram. El canal digital et permet distingir per sexe, edat, lloc, interessos…
Com saben els meus interessos?
Cada visita a un web o les persones que seguixes a Facebook o Instagram dixen un rastre -les cookies- que permeten a Google i a les xarxes socials categoritzar-te i convertir-te en un client potencial de determinades marques que s’hi anuncien.
Quin sector em recomanaria si hagués d’obrir negoci en línia?
L’important és buscar una experiència o producte que no siga fàcil de trobar a internet, que siga personalitzable i amb un públic objectiu accessible.
He de pensar en clau territorial o global?
Depèn. Si el negoci és de nínxol, molt especialitzat, pots vendre a tot el món. Però si tens molts de competidors cal que et centres en el públic potencial que tens més a prop.
El llibre digital va començar fort però s’ha desinflat. Potser no serà tan fàcil posar fi a determinats sectors.
El gust de llegir en paper és difícil de substituir. A banda que les comissions del llibre digital són molt altes. Amazon pot emportar-se un 30%. I hi ha escriptors i editorials que no volen entrar al joc.
El comerç en línia és el malson de molts comerços de proximitat.
S’ha de buscar l’omnicanalitat, cercar el teu client a través de totes les vies i dispositius possibles. Això implica necessàriament el canal digital, i de vegades la botiga física com a complement.
Qui no ho entenga acabarà tancant.
Molt probablement.
I contribuint a la desertització dels eixos comercials de les ciutats.
És que els hàbits han canviat. I molts negocis no se’n volen adonar. Si no aprens que cal canviar la manera d’arribar al teu client, acabaràs morint. Les botigues seran showrooms connectats a internet, sense estoc, que és el gran problema d’un negoci. Aniràs, t’emprovaràs la roba i t’ho enviaran a casa. Però de la botiga no t’enduràs res físic.
Això ho podran fer grans marques i en grans ciutats.
Jo crec que aquest format de compravenda s’acabarà imposant a tot arreu. Hi ha empreses, aquí a les Terres de l’Ebre, que ja venen més producte en línia que a la botiga física, des de matalassos fins a bicicletes. Algunes tenen anys d’història.
Com està el comerç en línia a les Terres de l’Ebre?
Ningú ha quantificat encara quin volum de negoci de comerç electrònic tenim aquí. Actualment estem promovent la creació d’una associació, o un clúster, de negocis digitals de les Terres de l’Ebre. Hem fet una primera trobada amb set o vuit empreses que facturen entre 10 i 15 milions d’euros només a
internet.
Busquen compartir experiències?
I aprofitar sinergies. I afrontar reptes com la logística. No m’agrada el victimisme, però les empreses d’aquí no podem competir amb aquelles que tenen grans centres logístics a la vora. Si ens agrupem ens enfortirem i podrem aspirar a una logística més eficaç i competitiva.
Esta entrevista es publicarà en paper i digital. Quin futur li queda a la premsa en paper?
Complicat. El cost d’impremta i distribució és elevat. I les notícies arriben per moltes vies. Cal posar en valor la qualitat de la informació. I que el lector s’adone que això costa diners. M’imagino un Netflix de mitjans de comunicació on et subscriuràs i podràs llegir els diaris que vulgues. Ja s’està explorant amb el servei Apple News+.
