HomeEntrevistes“Els projectes més importants s’han de concretar al consell d’alcaldes”

“Els projectes més importants s’han de concretar al consell d’alcaldes”

Pregunta: En el seu discurs de presa de possessió vostè va dir que tot i la majoria absoluta d’ERC, mantindria la porta oberta a l’oposició. En què es traduirà això?

Resposta: Això és importantíssim. Jo ja vaig dir que si volíem assolir els grans objectius de comarca, el que hem de fer és compartir idees i vocació, i sobretot treball i esforç. Política de portes obertes i de mà estesa, i que membres dels partits de l’oposició puguen trucar a la porta del president quan calga. És l’única manera de fer avançar la comarca cap a un futur pròsper. Hi haurà discrepàncies, i això és sa en democràcia, però ens devem a l’aliança territorial. 

P: Com valora el nou cartipàs de la institució?

R: És un cartipàs eficient que ha tingut en compte les capacitats i bagatges polítics i personals de les persones que gestionaran les diferents conselleries. N’hi ha una de nova, que és la de polítiques d’igualtat i LGTBI.

P: Amb quin repte?

R: Està subàrea d’igualtat ha de servir per a protegir col·lectius, i més arran dels darrers successos que hem conegut; perquè si algú a la comarca en un moment donat creu que ha esta víctima d’alguna actitud sexista o homòfoba, tinga un interlocutor. 

P: Quines àrees li agradaria reforçar més?

R: És important que ens centrem en les polítiques de promoció econòmica i aboquem recursos en formació per a fomentar l’ocupació i en plans estratègics per a impulsar la cultura emprenedora sobretot en els més jóvens, perquè molt talent marxa fora de la comarca i ja no torna. La nostra intenció i el nostre deure és retenir-lo. Tenim eines molt valuoses com l’Agència de Desenvolupament del Montsià. A part d’això, és important cedir els nostres mitjans als municipis perquè puguen oferir serveis de qualitat, sobretot els municipis més petits. Se’n diu equilibri territorial i el consell comarcal és una peça clau per a mantenir-lo.

P: Què pot arribar a fer el consell comarcal amb una mica d’imaginació, atenent que funciona sobretot amb recursos finalistes i això pot ser una limitació?

R: Bé, aquí rau la faena de gerència i de l’equip tècnic: que els recursos finalistes acaben repercutint sobre les principals necessitats. Per exemple, tenim l’objectiu en matèria de protecció animal d’articular una gossera o protectora comarcal, que faça recollida, acollida i s’ocupe dels processos d’adopció dels animals recollits. Ja hi estem treballant. 

P: Podrem veure en este mandat la mancomunitat de consells que proposa el seu partit a les Terres de l’Ebre?

R: La conjuntura més favorable és ara, amb els quatre consells governats per ERC. Els quatre presidents ja hem acordat impulsar polítiques conjuntes que li donen singularitat al nostre territori. Hem de desgranar totes les possibilitats de mancomunar serveis.

P: Vostès tenen majoria al ple, però al consell d’alcaldes hi ha molta pluralitat, amb quatre d’ERC, quatre de Junts, tres del PSC i un de Movem. Com pensa assolir consensos?

R: Tots hem de valorar que si les polítiques proposades, no només pel govern sinó també per l’oposició, són bones per a la comarca, no s’ha de pensar en colors polítics ni en sigles. Estic seguríssim que ens posarem d’acord. 

P: La supressió dels plens, és a dir, de la representació política, i el reforç del consell d’alcaldes, com preveia la llei de reforma que no es va arribar a aprovar, facilitaria el consens comarcal?

R: Els dos òrgans són prou importants. El ple, per a parlar i concretar coses més tècniques i línies d’actuació, i el consell d’alcaldes per a desgranar les voluntats polítiques del territori. Els projectes més importants per a la comarca han de ser debatuts i han de tenir el consens en el si del consell d’alcaldes. 

P: L’espoli de les oliveres mil·lenàries és una de les qüestions més calentes a què s’enfronta la comarca? Hi ha alcaldes i ajuntaments que demanen una moratòria mentre es tramita la llei de protecció al Parlament.

R: Hauríem d’implementar esta moratòria, perquè l’espoli cada cop és més freqüent i això ens preocupa. És un tema a tractar en profunditat i amb relativa calma. S’ha de defensar la protecció de les oliveres mil·lenàries, com un actiu important tant paisatgístic com cultural, però també s’ha de defensar els pagesos, als quals els és complicat conservar estes oliveres si hi ha actors externs que els oferixen segons quins preus en un context en què l’economia dels pagesos està patint moltíssim. L’Administració és qui ha de compensar els pagesos per a poder conservar les oliveres i els seus camps. La ponència al Parlament ha donat de si idees molt interessants i el que hem de fer és posar-les totes en comú i fer una llei per a molts anys per a conservar un patrimoni natural que està a l’altura dels edificis més emblemàtics i històrics. 

P: Però mentrestant se’n continuen arrencant. Diu que està d’acord en la moratòria, però a nivell polític, què s’està fent perquè siga així?

R: Des dels ajuntaments, tenim molt pocs recursos. El seguiment que en podem fer des de les policies locals és poc important i necessitem la connivència de les administracions supramunicipals, Diputació i govern i Parlament, perquè l’espoli es frene de manera definitiva.

O.M.J
O.M.J
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

3 + 4 =

Últimes notícies