HomeEntrevistesAnna Barnadas · “És evident que hi ha desequilibri entre les comarques...

Anna Barnadas · “És evident que hi ha desequilibri entre les comarques del nord i les Terres de l’Ebre”

Anna Barnadas és l’actual secretària d’Acció Climàtica

 

Pregunta: Es titlla la modificació del Decret 16/2019 com “una modificació de mínims”.

Resposta: Hem d’emmarcar bé allò que és la modificació d’un decret. Quan es modifica un decret, no s’hi pot fer canvis de fons, sinó que els canvis són en l’articulat. Ha estat a partir d’aquests canvis que s’hi han inclòs noves polítiques, i jo crec que sí que canvia l’essència i la vocació de la norma.

 

P: I què canvia?

R: En primer lloc, facilita moltíssim, pel que fa a tràmits, les instal·lacions de menys de 5Mw. Són aquelles que ens produeixen l’energia molt a prop de casa, es transporten a mitja tensió, i per tant són aquelles a les quals nosaltres diem distribuïda, descentralitzada i democratitzada. I això facilita el trànsit energètic i el consum responsables. A més, als grans productors d’energia se’ls demana un 50% d’acord amb els propietaris del territori, i un 20% de participació pública. I això ho fem amb una sèrie de mecanismes que són demostratius. L’empresa ha d’aportar documentació que ha fet promocions a ràdios, diaris, teles públiques, reunions públiques… per oferir la participació en un 20% dels projectes. I amb el 50% ens assegurem que els propietaris s’assabenten del projecte i que no es faça d’esquena al territori. A més, el decret és un primer pas, i està previst que properament hi hagi noves eines que siguen útils per desenvolupar la transició energètica i de país que volem.

 

P: Se suprimix també la ponència d’energies renovables.

R: I s’ha fet, en gran part, per afavorir els Ajuntaments. Ara rebien els avantprojectes i havien de preparar una gran paperassa, sense serveis tècnics especialitzats, per presentar al·legacions. A més, la ponència només servia per a filtrar avantprojectes segons emplaçaments i les afectacions primeres que podria tenir. En canvi, hi havia la sensació que els projectes aprovats ja tenien el vistiplau definitiu i podien tirar endavant. No era així i hem optat per suprimir-la.

 

P: Sí que és evident, doncs, que el decret no fa res per a evitar la massificació de projectes en algunes zones.

R: Este és un problema que tenim perquè modifiquem un decret anterior. El decret prendrà més relleu quan tinguem el Proencat, que és un estudi actualitzat de prospecció d’energies renovables de Catalunya. Ens donarà les dades exactes de quines són les necessitats del país, i dades comarca a comarca. En funció del Proencat podrem parlar d’un topall comarcal un cop la comarca haja assumit el seu propi autoconsum, i la part que li correspon per solidaritat amb la resta del país. Serà una eina a partir de la qual podrem dir que hi ha comarques on no hi ha cap instal·lació més, ja siga eòlica o fotovoltaica. El decret sol és una eina, però s’ha de vestir d’altres eines complementàries, com aquest Proencat. Les polítiques energètiques necessiten de més de cinc mesos per desplegar-se, que és el que portem a càrrec molts de nosaltres.

 

P: La comarca amb més aerogeneradors del país és el Baix Ebre, la seguix de prop la Terra Alta, que és la comarca amb més parcs eòlics. A banda d’això, a Flix hi ha el parc solar més gran de Catalunya i el projecte de renovables més gran és la central hidroelèctrica de Riba-roja d’Ebre. I no parlem de la nuclear d’Ascó. Quan el país demana solidaritat a les Terres de l’Ebre hi ha qui ho veu com un insult.

R: I és comprensible. Jo, que visc a comarques gironines, veig clarament que allà encara s’ha de començar amb el desplegament de les renovables, mentre que veiem que aquí, a les Terres de l’Ebre, gairebé la faena està feta. Però necessitem dades i estudis, que no crec que vagen gaire lluny de la percepció actual. És bastant real. Però clar, necessitem basar les decisions en dades, i aquí hi entra el Proencat, que ens ajudarà a establir quines comarques han arribat ja al seu límit i no poden acollir més centrals, i estarà a punt en un mes. Però sí que és cert que fas una volta per Terra Alta, o Terres de l’Ebre, i la sensació és que hi ha moltes comarques que ja estan al seu topall o ja els falta molt poc per arribar-hi.

 

P: Vostè és natural d’Olot, comarques gironines, diu. Veu un desequilibri del nord respecte del sud?

R: Totalment. No em fa res explicar-ho, perquè des dels 18 anys que vaig descobrir el delta de l’Ebre. Soc biòloga i baixo un o dos cops l’any com a mínim, i tres i quatre, els anys que puc. Conec perfectament el territori de les Terres de l’Ebre. És clar que hi ha un desequilibri: qui negue això és que no ha viatjat i no coneix el país.

 

P: Vaja…

R: És evident que, una vegada passes la zona metropolitana i vas cap a Terres de l’Ebre, comences a veure aerogeneradors, i a terres gironines no en veus cap. Per tant, evidentment, hi ha un desequilibri, que no ve d’ara. Moltes vegades, fent pedagogia a comarques gironines diem que és molt senzill veure un aerogenerador com una amenaça, perquè, de moment, l’electricitat ens ha vingut donada per les centrals nuclears, que també estan al sud. Ara cal que ens hi posem tots: si volem l’energia distribuïda, descentralitzada i de quilòmetre zero, els aerogeneradors i les plaques fotovoltaiques seran arreu del país. Evidentment, hi haurà zones on sempre hi haurà més aerogeneradors que en d’altres; però, quant a les fotovoltaiques, tot el país té sol, per sort, i els aerogeneradors s’han de reequilibrar ràpidament.

 

P: No hi ha hagut moratòria als projectes ja aprovats per la ponència, com reclamava la CUP.

R: Perquè els projectes que havien passat la primera fase consultiva de la ponència, tornen a començar de zero amb el nou decret, excepte set, que ja han passat a exposició pública. El vistiplau de la ponència no donava dret a res, i així ho hem recollit en el nou decret, a les disposicions addicionals. Els projectes aprovats han de tenir igualment l’acord dels propietaris, la participació pública i totes les característiques que al decret es posen en marxa. Ara hauran de presentar igualment el projecte, passar l’avaluació ambiental, la d’urbanisme, cultura, etc. Un tràmit normal. Fer una moratòria ens hauria costat més temps i seguiríem sense tenir una eina per regular. Per això, vam optar per la modificació del decret i per sumar-hi totes les eines que ens han d’ajudar a regular la transició energètica.

Andreu Prunera
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

83 + = 89

Últimes notícies