OPINIÓ // Els negocis d’Endesa i Iberdrola, gestors de la central nuclear Vandellòs II depenen de les decisions politiques que pren el Govern espanyol a través del CSN (Consell de Seguretat Nacional). El president, igual que els cinc membres del Consell, són escollits pel president del Govern i pel Consell de Ministres respectivament. Els cinc membres que acompanyen el president se’ls reparteixen el PSOE amb tres i el PP amb dos; per tant, es un consell polític que el govern d’Espanya controla. Dit això, les explicacions de per què d’aquest sector energètic gaudeix de tants favors dels governs, siguin del color que siguin, fins ara PP i PSOE, és el permanent conflicte d’interessos que plantegen les portes giratòries, amb noms com el de Roca, Aznar, González, Borrell, Atutxa ,Carlos de Borbón Dos Sicilias, Boyer o Martín Villa, i així fins a cinquanta alts càrrecs de partits i familiars del rei. Aquest va mes enllà del conflicte ètic, és un problema de separació de l’activitat pública de la privada.
Per ser clars: aquests nomenaments semblen el pagament pels seus serveis que ha donat el sector energètic quan aquests estaven a l’Administració publica. La llei d’incompatibilitats estableix que durant dos anys una persona que hagi tingut un càrrec públic no pot treballar en empreses sobre les quals hagi pres alguna decisió, però la llei no és problema per aquests alts càrrecs que se la passen pel forro de la gavardina. L’abril de l’any passat el jutjat d’instrucció núm. 2 de Reus va obrir diligències penals contra la central nuclear de Vandellòs II. La denúncia va ser posada per Societat Humana i la declaració pericial d’aquesta confirma de manera clara els arguments de la denúncia. ONGs com Greenpeace o Ecologistes en Acció han demanat la restitució dels reglaments i protocols de seguretat nuclear que es van modificar sense cap motiu per la millora de la seguretat en el complex.
El CSN ha informat a favor de renovar l’autorització de Vandellòs II per un termini de 10 anys. Sembla que les empreses es cobren els favors de les portes giratòries als polítics, amb l’obligatorietat imposada pel Consell Regulador de 10 ITC (Instruccions Tècniques Complementàries ) per aquests deu anys. Aquestes fan referència a la protecció de riscos interns derivats d’inundacions i aspersions amb l’obligació cada tres anys de fer un informe sobre l’estat dels components i el sistema de seguretat. No és casualitat que el Consell Regulador hagi posat aquestes instruccions tècniques vista la denúncia de seguretat que encara no ha resolt el jutjat de Reus. El que no és normal és que sent les centrals nuclears catalanes les que més incidències tenen de la xarxa, es renovin per tants anys. L’opacitat d’aquest sector fa que no es puguin comprovar de manera real les informacions oficials i volen convèncer els ciutadans que les estructures d’aquestes estan perfectament amb més de 30 anys de funcionament. Les empreses miren el negoci, més d’un milió d’euros diari, i, mentrestant, si es produeix qualsevol incident greu serà el territori qui en pagarà les conseqüències.
Ens cal tornar a la lluita al carrer per posar fi a aquests abusos i anar a la transició de les energies netes obligant al tancament definitiu d’aquestes bombes letals i velles que estan a la fi del seu cicle vital, però cal despertar la ciutadania per fer un front de resistència contra les males decisions del govern i les companyies en contra del bé comú. Els que hi tenen interessos no ho faran i són els que més hi guanyen i menys hi perden; per tant, la responsabilitat és del territori que ha de començar a caminar per acabar aquest mal son.
