HomeOpinióCanibalisme polític

Canibalisme polític

Parlar de les vanitats que deambulen amb un got a la mà per aquestes contrades polítiques nostres resulta força divertit fins quan la festa, apoteòsicament, s’acaba en una orgia d’eructes i glopades àcides. Quan Franckie va arribar a Hollywood es va trobar amb una mena de picolat de carn adulterada amb glutamat, que s’exhibia desesperadament en la foscor de la inconsciència pura per confirmar lo inconfirmable. Doncs jo, ara, em sento igual que l’astorat Franckie a la Sodoma terrenal: entre l’eufòria d’un savi que acaba de descobrir que no ho és i l’horror d’un cos sepultat abans d’hora. Perquè en aquesta terreta nostra, la voràgine antropomòrfica que tant ens caracteritza s’engoleix los ulls i es xucla lo cervell com si fos un granissat esgotat.

Així, mentre uns bavegen pel gust de dominació, nosaltres, humils serfs educats en la correcció més mandrosa, devorem l’amic com si s’acabés lo món. Gairebé farà tres anys d’aquella pujada d’adrenalina col·lectiva amb la qual el poble va demostrar tenir més dignitat que les persones que decideixen i, al final, malauradament, ens hem abocat al solc com l’aigua que rega les tarongeres. Us podria esmentar 155 estratègies que els repressors han posat en marxa durant aquest temps, però ara no és, potser, el moment d’obrir-se el cap a cops contra el mur, en canvi sí que accediré a advertir que al llarg d’aquesta baixada en picat cap a la genuflexió nacional, els virreis opulents somriuen i s’abracen a l’estil Woodstock cada cop que apareixen delicades espurnes titubejants de reivindicació nacional. I amb la dosi suficient de LSD, aquest amor lliure i patriòtic s’intensifica quan utilitzem els consells comarcals com a contrapoders dels ajuntaments o quan lliurem a la foguera de la Inquisició lo que no és afer celestial sinó, més aviat, disfuncions d’un sistema plenament
terrenal. 

El virus de l’intervencionisme espanyol ha arribat per quedar-s’hi, i s’ha instal·lat a tots els racons imaginables de les nostres vides, disposat a exterminar tot allò que soni a polaco. S’introdueix discretament a les arteries més vitals per infectar la sagnia catalanista, sense fer soroll, sense fotos ni talls de veu, determinat a substituir les essències nacionals per una nova realitat, idiotitzada i insaciable, que reduirà l’esperit més combatiu a un minúscul àtom discriminat sense cap més identitat que el més insignificant cuc. Però nosaltres seguim arrancant la carronya dels nostres sense censura ni vergonya. Disfressats de puristes, íntegres o iupiguais, fem dels episodis inherents a la gestió pública un autèntic escarni devastador i humiliant. En aquest cas, no caldrà vacuna perquè en tindrem prou amb engolir-nos entre nosaltres per un grapat de vots d’un costat o de l’altre.

Salvador Peiro Morell
sociòleg i mestre
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

52 + = 58

Últimes notícies