HomeSense categoriaCentenars d’ebrencs, cridats a constituir l’Assemblea d’Electes en resposta al Suprem

Centenars d’ebrencs, cridats a constituir l’Assemblea d’Electes en resposta al Suprem

Durant els últims mesos del 2016 i principis del 2017 milers de càrrecs electes sobiranistes de Catalunya, representants de la ciutadania en diferents institucions locals, nacionals, estatals o europees, es van inscriure a l’anomenada Assemblea d’Electes de Catalunya (Aecat), que es va convertir en un registre previ -en el qual hi havia més de 230 càrrecs de les Terres de l’Ebre- a una hipotètica constitució de l’òrgan, pensat per a substituir el Parlament en cas de dissolució per part de l’Estat. Al convuls octubre del 2017, l’activació de l’Aecat es reservava per a “un cas extrem en què s’hagués perdut tot”, segons manifestaven fonts de l’ens a esta publicació, i com que la dissolució del Parlament al recer de l’article 155 i la convocatòria immediata d’eleccions van ser acceptades amb resignació pels partits independentistes, que es van presentar sense excepció als comicis del 21D, l’Assemblea d’Electes es va quedar en una simple base de dades que ara, després d’un nou cicle electoral que ha inclòs les municipals i les europees del passat 26 de maig i que, per tant, ha atorgat la condició d’electe a molts nous representants, cal “revisar i actualitzar”, segons Jordi Gaseni, vicepresident de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), principal impulsora de l’Aecat. En esta ocasió, a més a més, l’Assemblea ha estat convocada -amb la intenció de materialitzar la seua constitució plena -a instàncies del Consell per la República Catalana que presidix des de l’exili Carles Puigdemont. S’ha obert de cap i de nou el registre d’inscripcions i dimecres més de 2.000 electes van participar en una primera reunió al Palau de Congressos de Catalunya, a Barcelona.

La trobada, concebuda com a resposta a la sentència condemnatòria per sedició del Tribunal Suprem contra els líders independentistes, es va concretar després que més d’un 85% dels ajuntaments de Catalunya -el 100% de comarques com la Ribera d’Ebre- hagen aprovat la moció contra la resolució judicial proposada per l’AMI i l’Associació Catalana de Municipis (ACM) -presidida pel deltebrenc Lluís Soler- a tots els seus adherits per demanar l’amnistia per als presos i en defensa del dret d’autodeterminació. Les mocions van ser entregades dissabte al president de la Generalitat, Quim Torra, en un acte al Palau al qual van assistir alcaldes de les Terres de l’Ebre, com l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, o els alcaldes d’Amposta i Deltebre, Adam Tomàs i Lluís Soler respectivament, i que suposava la tercera congregació del llustre de centenars d’alcaldes a la seu del govern català per a donar suport al procés. La primera va ser el 2014, per a avalar la consulta del 9N; la segona, el setembre del 2017, contra l’ofensiva de la Fiscalia General de l’Estat contra 712 alcaldes per haver firmat l’acord de suport al referèndum de l’1-O. La tercera, dissabte passat. Un dia abans, Adam Tomàs va sumar-se a la imatge d’unitat independentista transmesa per l’anomenat grup promotor transversal de l’Assemblea d’Electes, que es va reunir a les Quatre Columnes de Puig i Cadafalch i en què hi ha alcaldes i alcaldesses d’ERC, Demòcrates, Junts Per Catalunya, la CUP i Moviment d’Esquerres (socialistes partidaris del dret a decidir). Una transversalitat que també es va intentar projectar en l’acte de presentació de l’Aecat a les Terres de l’Ebre que es va fer al Castell de Miravet el 31 de gener del 2017. S’hi van mobilitzar càrrecs de vuit partits diferents: PDeCat, ERC, Solidaritat per la Independència, Demòcrates, la CUP, Movem (ara ha ocupat tot l’espai de l’antiga ICV al territori) i la FIC, i fins i tot va participar un alcalde del PSC: Ramon Brull, de Camarles, actualment a la FIC.

 

El referent de xerta

Un bon termòmetre sobre la quota ebrenca de participació en la regenerada Assemblea d’Electes seria l’acte convocat el 16 d’octubre a Xerta en suport de Carme Forcadell, que va aplegar més de 400 polítics locals -gairebé el doble dels inscrits el 2017 a l’Aecat- en contra de la sentència, amb presència de 48 dels 52 ajuntaments de les quatre comarques i representants també de Movem i de partits independents.

La cita marcada al calendari per tal de mobilitzar el món local -i tots els càrrecs electes en general: diputats al Parlament o al Congrés, senadors o eurodiputats- va passar a ser este 30 d’octubre. Gaseni explica que ara, a diferència de fa dos anys, la intenció és constituir formalment l’Assemblea d’Electes per a tenir-la a punt. Fa dos anys es va arribar als 3.500 inscrits. Ara, l’AMI confia a apropar-se als 6.000. A les Terres de l’Ebre, les eleccions locals del 26 de maig van deparar un total de 360 regidors de partits obertament independentistes, als quals es poden sumar alguns de Movem i de forces independents, a més a més d’altres càrrecs electes no locals. Una bona part van fer acte de presència al Palau de Congressos. “La idea és reorganitzar-se en un moment de regressió i de bloqueig per part de l’Estat”, argumentava Gaseni abans de la trobada.

O.M.J
O.M.J
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

16 + = 19

Últimes notícies