Coincidint amb el redisseny del seu web, el setmanari La Directa ha publicat un vídeo sobre les preocupacions del veïns del nucli antic de Valls. “Passen els dies, passen els anys i si no hi ha una solució, aviat ens hauran de donar un casc, perquè no s’hi podrà passar per aquí”, lamenta l’Antònia Magre, comerciant del nucli antic de Valls, en una de les entrevistes que s’hi poden veure. El barri havia estat el cor de la ciutat fins gairebé al final del segle passat. Ara, però hi predominen els comerços amb les reixes abaixades i les cases buides i sense manteniment. Des del 2006, les administracions hi han invertit diners -més de quinze milions d’euros- per rehabilitar edificis històrics, urbanitzar places i carreres, millorar l’enllumenat i dotar el barri de serveis, especialment des de l’aprovació de la Llei de barris que va impulsar el Parlament de Catalunya ara fa quinze anys. A Valls, la Biblioteca Carles Cardó i la construcció del Museu Casteller (que després de vint anys de projecte i quatre d’obres, s’inaugurarà aquest estiu) han esdevingut projectes insígnia d’unes polítiques públiques que s’han quedat a mig camí, o almenys aquesta és la percepció majoritària entre els veïns. “Tenim la sensació que el barri no ha millorat. S’ha invertit en molts equipaments, és cert i està bé, però no s’ha aturat la degradació del barri.”, explica la Remei Gutiérrez de l’Associació del Barri Antic de la capital de l’Alt Camp.
El vídeo l’han produït l’Elisenda Trilla i el Guillem Voltas, dos veïns del centre històric de Valls amb qui comparteixo projectes professionals. Quan me’l van mostrar, hi vaig veure tot de paral·lelisme amb els problemes d’altres ciutats petites i mitjanes del nostre país com Balaguer, Lleida i especialment Tortosa. Per això, em van demanar d’escriure un reportatge complementari per acompanyar les imatges i obrir el focus sobre la problemàtica. Un reportatge que vaig titular ‘Ciutats amb el cor trencat’, com aquest mateix article. Em va semblar una metàfora clara per definir aquells barris que tot i ser al nucli de la ciutat pateixen la degradació urbanística i social. Ara que que són eleccions, gairebé tots els partits d’aquí i d’allà posen èmfasi en la necessitat de recuprerar uns centres històrics que reivindiquen poder tornar a bategar. Benvingudes les propostes, però, sobretot, benvinguda l’habilitat per poder-les tirar endavant. Fins ara, massa projectes s’han quedat al tinter.
