OPINIÓ // El 1955, John Sturges, un director de renom en aquella epoca, va dirigir Bad Day at Black Rock, que aquí ens va arribar traduït com a Conspiración de silencio. En aquest film, Spencer Tracy, arriba a un petit poble de l’Amèrica profunda desprès la guerra, buscan un japonès, Joe Komaco. És el pare d’un company que li va salvar la vida i que va morir a la guerra. Li vol donar la medalla al mèrit, en record del seu fill. En arribar al poble, li comuniquen que Joe Komaco també és mort. El nostre protagonista se n’adona que ningú en vol parlar, d’aquest home, ni del perquè o com va ser la seva mort. Estranyament, els habitants del petit poble, amb els seus mandataris al cap- Lee Marvin, Robert Ryan-, han teixit un pacte de silenci al voltan del que realment va passar. Tothom calla, uns perquè van participar en els fets, altres per por.
Aquets estranys i durs dies de pandèmia i confinament, ha sortit la resolució de la sentència per part del Suprem del cas Palau. En aquesta, el Tribunal prova que CDC es va finançar durant molts d’anys de manera irregular. Així funcionava la política catalana en aquells temps sota l’hegemonia convergent. Llavors, es veu que també tothom ho sabia i tothom callava ja que el text diu textualment: “sin excluir la participación de otras personas de esta formación, que no han podido ser completamente identificadas, o cuya responsabilidad penal ha sido declarada prescrita” i afegeix: “…haciendo valer el ascendente que algunas de las personas que la integravan tenían sobre aquellas que conformaban los órganos de gobierno y la adjudicación de obra pública en entes autonómicos o locales integrados por miembros del propio partido..”.
Ha sortit aquesta impactant notícia, i gairebé ni se n’ha parlat. Ni els polítics d’aquella época, ni els d’ara, ni TV3, ni gairebé cap mitja informatiu. Llavors quasi tothom callava “vostès tenen un greu problema, i es diu 3%”, va dir Pasqual Maragall, i el van fer callar. I ara tothom torna a callar. Els dirigents històrics perquè potser tenen molt a amagar, els d’ara perquè se saben hereus d’un llegat brut i corrupte i no gosen perdre el lloc si parlen. Per què ningú d’aquets hereus diu res? Ni tan sols per rebutjar-ho, dir que ells no en sabien res? Per què ningú surt a rebutjar-ho, a dir que són aigua neta, dir que tot això és passat?
Com a Bad day at Black Rock uns callaran per culpabilitat i els altres per por. En aquell decadent poblet perdut, ningú gosava ser sincer i tothom es mirava de “reull”. Per això m’ha vingut aquella vella pel·lícula al cap. Perquè aquest silenci d’ara per part del hereus del CDC, ara Junts per Cat, m’ha resultat esfereïdor.
Busqueu la película i mireu-la. No té cap efecte especial, ni cap gran trama d’aventures, però potser ens farà pensar una mica i aprendre’n alguna cosa. I a la fi, el japonès mort és la nostra democràcia.
