La direcció general de Costes del Ministeri per a la Transició Ecològica, després d’arribar a un acord amb l’Ajuntament de l’Ampolla, es proposa desfer una part del passeig marítim i renaturalitzar l’espai com a platja en un tram d’uns dos quilòmetres, entre el barranc de Sant Pere i el xiringuito de Lo Goleró, tot i que serà un estudi de dinàmica del litoral el que determinarà si es comença a actuar al barranc o més cap a l’interior de la badia.
D’una manera o d’una altra, l’Ampolla es convertirà en el primer municipi del delta de l’Ebre en dur a terme un procés de renaturalització d’una platja, en este cas una d’històrica com l’Arenal, sotmesa en els darrers anys a un procés de regressió imparable. L’actuació s’emmarcarà en un canvi de filosofia de l’Estat, que amb el pes del canvi climàtic a sobre, ha començat a apostar per tombar passejos marítims al li- toral català i traure’ls del domini públic marítim terrestre, especialment a la província de Tarragona.
La solució dixarà de ser aportar arena i abordar danys a cada temporal, perquè resulten reparacions cada cop més efímeres, i passarà per renaturalitzar façanes litorals urbanitzades a finals del segle XX.
En el cas de l’Ampolla, part del passeig que ara es podria enderrocar es va fer fa uns 30 anys, segons Costes, i “ha fet la seua funció”, però el temporal Gloria, el 2020, va ser un punt d’inflexió en el retrocés de la platja de l’Arenal i això obliga ara a un plantejament diferent.
Segons analitza Toni Espanya, cap de Costes a Tarragona, la sorra que arribava per la desembocadura de l’Ebre i anava cap a la punta del Fangar, es dipositava entre el far i la punta i, per inèrcia, una part, a la platja de l’Arenal. “Esta dinàmica alimentava la platja, però amb el Gloria la punta del Fangar es va allargar uns 300 metres i es queda tota la sorra. Va dixar d’arribar sorra a l’Arenal”, relata Espanya. És a dir, la platja de l’Arenal va dixar d’estar alimentada per arena procedent del riu i cada temporal posterior encara li restava arena.
Reparacions estèrils
A més a més, les reparacions fetes després del Gloria, amb la demolició de 2.500 m2 de passeig -va ser la primera reculada, però res a veure amb el que es preveu ara- i la construcció d’un petit mur i el reforç de l’escullera de pedra, van servir de poc perquè, com va denunciar l’expropietari del càmping Ampolla Playa a la comissió parlamentària sobre el Delta, Aitor Ema, l’aigua “menja per baix” i continuava enduent-se la sorra, amb la qual cosa “dixa buits els espais entre les ro- ques i sota el formigó i afavorix nous danys a cada temporal”, expliquen veïns de la zona.
Les aportacions de sorra fetes el 2020 i el 2021 també van resultar estèrils. “Ara es tracta de recuperar l’espai tal com era abans de fer-se el passeig i traure l’escullera parcial o totalment”, en funció del que determine l’estudi, per a guanyar entre 25 i 30 metres de platja en la zona més urbana i fins a 100 metres en la zona entre la discoteca Mediterrània i Lo Goleró, on s’eliminarà també el camí de terra ara transitable amb vehicles i es dixarà com una zona dunar, una tendència que també va començar amb el Gloria. Amb tot plegat, canviarà la vialitat i els vehicles hauran de passar per un nou vial per darrere del càmping Ampolla Playa, des de la rotonda que hi ha a l’alçada del parc infantil i el restaurant La Barraca, i també es farà un nou accés a Lo Goleró.
En tot este trajecte, explica Espanya, s’habilitaran diverses zones d’aparcament. Per davant del càmping, només hi haurà pas de vianants i platja. Per a afavorir la renaturalització, està previst abocar-hi 50.000 m3 de sorra i, sobretot, construir un espigó submergit, d’uns 200 o 300 metres de llargada, per a frenar les onades dels temporals i desaccelerar dràsticament la regressió.
El cost total del projecte sencer ascendiria fins als 10 milions d’euros.
Espigó submergit
L’element de l’espigó sota el mar, com a defensa que esmorteïsca els temporals i estabilitze la platja, és clau, però també endarrerirà notablement l’execució del projecte. La previsió és la següent: en breu sortirà a licitació la redacció del projecte, que haurà d’estar acabat entre finals del 2024 i principis del 2025, i després, durant més d’un any caldrà fer-ne una tramitació ambiental ordinària -no es pot fer simplificada en haver-se de fer una construcció dins del mar. Per tant, segons reconeix Espanya, les obres potser no podrien començar fins al 2027. El projecte, això sí, compta amb el vistiplau de l’equip de govern de l’Ajuntament de l’Ampolla (Junts i PSC) -no tant de l’oposició d’Esquerra, que ha expressat les seues reticències- i l’alcalde, Paco Arasa, cosidera que és la millor solució possible i recorda que la part urbana de la platja de l’Arenal fa 15 anys que s’està erosionant.
“Costes abans feia aportacions de sorres abans de cada estiu, en funció de les llevantades que hi havia hagut, però els nous tempo- rals se les emportaven. El punt d’inflexió va ser el Gloria”, recordava també Arasa en declaracions recollides pel Diari de Tarragona.
Espanya reconeix que es tracta d’un plantejament “radical”, però matisa que el món científic hi està d’acord i que el passeig de l’Ampolla serà un cas únic a la costa ebrenca, però no al litoral de la província, on es preveuen actuacions similars a Roda de Berà, Calafell, la Pineda o la platja del Miracle de Tarragona. “Hem d’apostar per solucions estructurals i no despeses contínues”, conclou Espanya.
