Segons la UNESCO, al món es parlen aproximadament 5.000 llengües. Les estadístiques, però, pronostiquen que el 95% dels idiomes poden desaparèixer durant el segle XXI. I en este context, la lingüista Carme Junyent fa un toc d’alerta: “El català presenta tots els símptomes de les llengües en perill d’extinció”. Fa quaranta anys que es dedica a estudiar les llengües amenaçades del món. Ara, acaba de publicar El futur del català depèn de tu (La Campana), un llibre divulgatiu en el qual fa una apel·lació a la responsabilitat individual, però també una crida a la revolta, per salvar el català.
Pregunta: A les Terres de l’Ebre l’ús del català és majoritari. Ens hem de preocupar pel seu futur?
Resposta: Les Terres de l’Ebre és dels territoris on es parla més el català. Però agafem-nos a les estadístiques. Als anys noranta el català era la llengua habitual de més del 90% de la gent de l’Ebre, deu anys després el percentatge va caure deu punts i, en la darrera Enquesta d’usos lingüístics de la població, que és del 2018, ja ha baixat fins al 72%.
P: La seqüència de dades és clara.
R: Tenint en compte que fa dos-cents anys, l’ús habitual de català passava del 90% a gairebé a totes les comarques, la conclusió és clara: la base territorial del català s’ha reduït. Unes dades que, a més, trenquen amb la creença que el català només perilla a l’àrea metropolitana. El català és una llengua en procés d’extinció, també a les Terres de l’Ebre.
P: No és agosarat parlar de perill d’extinció?
R: Els acadèmics dividim el procés d’extinció en tres fases. La primera comença quan la llengua esdevé subordinada, quan va sent estigmatitzada i substituïda per un segon idioma interferit. Això deriva en una caiguda sostinguda del nombre de parlants i en una reducció de la base territorial. Després s’inicia la fase de decadència, quan s’interromp la transmissió generacional. Finalment arriba la mort, quan desapareixen els darrers parlants. El català és a la primera fase.
P: Si fem la comparativa amb altres llengües minoritàries i minoritzades d’Europa (l’occità, el bretó, el cors…) el català té una bona salut de ferro.
R: Insisteixo: podem comparar el català amb una llengua a la qual li queden només cent parlants, i estarem fantàsticament. Però les estadístiques diuen el que diuen.
P: Si hem superat el franquisme, ho hem superat tot?
R: Llavors encara quedaven parlants monolingües i el català era llengua d’ús habitual a les famílies i per això es va poder resistir. Avui, el castellà és majoritari als mitjans de comunicació, a Internet i les xarxes socials, que són el gran espai de socialització. La darrera generació que ha tingut el català com a llengua habitual de manera més o menys generalitzada ha estat la generació Bola de Drac, al final dels anys vuitanta. És cert que el català és la llengua vehicular en moltes de les institucions del país, que s’ensenya a les escoles i que hi ha mitjans de comunicació que l’utilitzen. Però que això no ens faci abaixar la guàrdia.
P: La immersió lingüística no ha funcionat?
R: El català s’ensenya a l’escola primària, però el veritable problema és que en molts instituts de secundària la immersió és testimonial i en algunes zones de l’àrea metropolitana directament inexistent. L’administració no ha estat prou exigent i ha fracassat. I sé que quan dic que el Govern de Catalunya ha renunciat a la immersió, em plou una allau de crítiques. Entenc que el context és complicat i que l’actitud bel·ligerant dels partits lingüicides no hi ajuda, però ja n’hi ha prou de fer creure que al català les coses li van bé.
P: Què passarà si perdem la llengua?
R: Que tindrem una visió més estreta del món. Mira, fa uns mesos The Guardian va publicar una llista amb els 100 llibres més influents del segle XXI, i només n’hi havia catorze escrits en una llengua no anglesa. És un exemple de com el monolingüisme restringeix el pensament i empobreix la cultura.
P: Malgrat tot, el seu llibre està escrit en positiu.
R: Encara estem en fase reversible i no està tot perdut. Ara bé, perquè el català sobrevisque cal que l’aprenguen els nouvinguts i el respecten els castellanoparlants, però sobretot necessita l’actitud compromesa dels seus parlants. Massa sovint, hi renunciem sense prendre consciència de com posem en perill la llengua cada vegada que ens passem al castellà. Aquest és un llibre divulgatiu, pensat per a un públic general, per despertar consciències. Perquè ser conscients del problema és el primer pas per iniciar el canvi i salvar el català.
