El senador tortosí Manel de la Vega continuarà quatre anys com a primer secretari del PSC a les Terres de l’Ebre. L’exregidor a l’Ajuntament de Tortosa va reunir els avals de la militància necessaris i no ha tingut cap candidat alternatiu, per la qual cosa ha quedat proclamat en el càrrec a través d’un procés de primàries i ara els militants hauran de ratificar la seua candidatura -formada per 29 persones- en el Congrés de la Federació del PSC a les Terres de l’Ebre, previst per a este dissabte, 29 de febrer, al Museu de la Pauma del Mas de Barberans, bastió socialista.
Joan Castor Gonell, nou president de federació
“Encarem un Congrés amb la voluntat de treballar i lluitar per les necessitats del territori, combatre la regressió del delta de l’Ebre, millorar les connexions viàries i ferroviàries i implementar polítiques al món rural per a revertir el despoblament que patim a les Terres de l’Ebre”, ha afirmat Manel De la Vega, que proposa com a president de l’executiva territorial -un càrrec més simbòlic que executiu en el cas del PSC- l’alcalde de Sant Jaume Joan Castor Gonell. De la Vega, exdirigent d’UGT nascut a Lleida, ha pogut girar full de la greu crisi interna del partit, que en el cas ebrenc va esclatar en totes les seues dimensions -i es va resoldre amb la destitució de Núria Ventura com a primera secretària- entre el 2013 i el 2014. Superat -amb un grapat de baixes- el debat intern al voltant del sobiranisme, havent tocat probablement fons a nivell electoral i després de tres anys “difícils” -De la Vega va agafar les regnes a finals del 2016-, el primer secretari preveu ara un punt d’inflexió per al partit, perquè “governa a Espanya i perquè després de 10 anys de govern dels altres [CiU i ERC] a la Generalitat, les Terres de l’Ebre no han obtingut beneficis palpables”.
Els socialistes ebrencs portaran al Congrés propostes en matèria de transició ecològica i d’altres com la implantació de nous estudis universitaris al Campus Terres de l’Ebre de la URV, que incidixen molt en el discurs territorial que, sense ignorar el vessant municipalista, estan mirant d’adoptar tots els partits a les comarques de l’Ebre.
Congrés del PDECAT
Articular un discurs identitari ebrenc no és fàcil políticament si es vol anar més enllà del populisme o el victimisme, però les diferents formacions s’hi estan aplicant. La regeneració al PSC culmina el procés de renovació de les direccions territorials d’ERC, el PDeCAT i l’espai de l’antiga ICV, ocupat i ampliat pel nou partit Movem Terres de l’Ebre, sense vinculació orgànica amb els comuns.
El PDeCAT acaba de triar la tortosina Cinta Espuny com a nova presidenta de la vegueria ebrenca del partit postconvergent -el primer a fer servir a nivell orgànic el nom de la divisió administrativa ansiejada i frustrada el 2010 pel Tribunal Constitucional- i el primer anunci que va fer la màxima responsable del partit a l’Ebre va ser tot just la celebració d’un Congrés territorial per a articular el projecte polític ebrenc del PDeCAT, per a “reivindicar aquells aspectes positius i potencials del territori però, també, detectar les mancances i preocupacions de la gent de l’Ebre per a poder-les solucionar”. Una iniciativa que, com reconeixia el dirigent nacional i diputat al Congrés Ferran Bel, no s’havia desplegat mai per part de la formació en la mesura en què es planteja i servirà per a “redefinir i actualitzar” el projecte del PDeCAT “per al conjunt de les Terres de l’Ebre, en cadascun dels àmbits sectorials”. Bel va avançar que el Congrés serà “molt participat” i es treballarà en ponències que “rebran les esmenes dels associats i associades”.
Secretaries generals a erc També ha revisat recentment la seua direcció regional Esquerra Republicana, probablement el partit que a través d’un discurs d’un marcat perfil territorial, fusionat amb l’auge independentista, ha aconseguit guanyar totes les eleccions de l’últim cicle a les Terres de l’Ebre: generals, autonòmiques i municipals.
En el Congrés celebrat a Arnes el passat 25 de gener, el reelegit president republicà, el diputat canareu al Parlament Alfons Montserrat, va manifestar: “Continuarem amb la vocació de liderar l’acció transformadora de les Terres de l’Ebre per a convertir-les en un territori homologat a la resta del país, modern, i on es puga combinar la preservació i el desenvolupament”. La principal novetat a nivell orgànic va ser l’activació
d’una secretaria general que, com en l’àmbit nacional, permet una direcció a quatre mans: Montserrat és el president i la flixanca Norma Pujol -diputada al Congrés i un dels jóvens valors nacionals del partit, exsecretària de Joventut del Govern-, la secretària general de la Federació d’Esquerra a les Terres de l’Ebre, on va destacar que el seu és el partit “hegemònic” del territori. Qüestió de paritat, d’equilibri territorial -Montserrat és del Montsià i Pujol, de la Ribera-; de combinació entre experiència i joventut i de capacitat logística: dos màxims responsables millor que un. Segons els nous estatuts de la Federació, les funcions de la secretaria general són: coordinar i impulsar les funcions de les secretaries de l’executiva regional; assumir, en cas d’absència, les funcions de la presidència, i mantenir relacions amb altres organitzacions polítiques i socials del territori, mentre que la presidència ha de coordinar les presidències comarcals, moderar els debats de l’executiva regional i vetllar pel compliment dels acords o elevar qüestions a òrgans jeràrquicament superiors, entre altres. ERC també renovarà a l’abril les executives comarcals, on introduirà també la figura de la secretaria general.
Coordinació bicèfala i consell regional a Movem
També ha optat per una direcció bicèfala i per arguments amb vocació territorial el nou partit Movem Terres de l’Ebre. El tortosí Jordi Jordan i la pinellana Eva Amposta -molt ben connectada amb les plataformes de defensa del territori a la Terra Alta- són els dos primers coordinadors -sense funció específica cadascun- d’un partit que, en l’assemblea constitutiva del 18 de gener a Tortosa, va apostar per esdevenir “el primer partit propi de les Terres de l’Ebre a partir dels valors d’esquerres, del republicanisme progressista, de l’ecologia i, sobretot, de la defensa de la regió de l’Ebre dintre de Catalunya”, va destacar Jordan. Amposta hi va afegir el repte de “ser determinant en la construcció d’un model de futur i de present a les Terres de l’Ebre”.
Tot just esta setmana, en la segona executiva territorial, s’ha posat damunt de la taula la constitució del Consell Regional de Movem, format per tots els càrrecs electes del partit i per membres d’agrupacions locals -una trentena de persones-, un òrgan intermedi entre l’assemblea i l’executiva territorials.
