El VII Fòrum Cultura i Ruralitats va obrir ahir les seves portes a Tortosa (Tarragona). La trobada impulsada pel Ministeri de Cultura, en col·laboració amb l’Ajuntament de Tortosa i la Diputació de Tarragona, reuneix fins al dijous a més de 355 persones inscrites i 80 agents culturals i creatius arribats des de tots els punts del territori espanyol, potenciant-se
especialment la participació de la joventut rural. Sota el lema ‘Escenaris de l’aigua. Cultura, reptes mediambientals i diàleg intergeneracional’, amb el Teatre Auditori Felip Pedrell i el Museu de Tortosa com a escenaris principals, planteja una programació que s’estén a altres punts de la ciutat i a espais culturals i naturals de les comarques de Terres de l’Ebre.
En la benvinguda institucional, que ha tingut lloc la tarda del dimarts 4 de juny, han participat el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, que ha dirigit una salutació a organitzadors i participants per via telemàtica; i l’alcalde de Tortosa, Jordi Jordan. Així mateix, ha comptat amb el diputat delegat de l’Àrea de Promoció Social i Cultural de la Diputació de Tarragona, Óscar Sánchez.
En les seves paraules de benvinguda al VII Fòrum Cultura i Ruralitats, el ministre de
Cultura ha destacat que “avui som aquí per a dialogar i debatre sobre models de desenvolupament que parteixen del medi rural i del diàleg intergeneracional. Som aquí per a parlar del que necessitem, que és gairebé el mateix que parlar de respecte, de consideració. D’atenció i cures. De biodiversitat”. I, en referència al tema que centra aquesta edició, ha defensat que “els nostres pobles necessiten l’aigua, com necessiten la cultura. Perquè aigua i cultura són béns fonamentals i garantia de vida. Per això seran tan importants les reflexions i debats d’aquest fòrum, perquè en el vostre diàleg es fa viable no sols el demà del medi rural, sinó
també el futur d’aquest planeta”.
Per part seva, l’alcalde de Tortosa, Jordi Jordan, ha assenyalat que “la realització del fòrum a Tortosa ens permet acostar la cultura en les zones rurals com un element de dinamització i que contribueix al reequilibri territorial, perquè la cultura és també un dret i totes les persones han de tenir accés”. Jordan ha ressaltat, així mateix, “el compromís del Ministeri de Cultura amb la nostra ciutat per l’organització d’aquest fòrum i per la subvenció de 2,5 milions d’euros per a ampliar el Teatre Auditori Felip Pedrell”. I ha conclòs que “els temes de debat en aquestes jornades tenen un impacte directe en les Terres de l’Ebre, on tenim dos parcs naturals, Delta i Ports, un territori que compta amb la declaració de Reserva de la Biosfera per part de la Unesco”.
El fòrum, que organitza el Ministeri de Cultura des de 2017 dins del Programa Cultura i Ciutadania, es concep com un espai per a la trobada, la reflexió, l’articulació de xarxes entre agents culturals i creatius i l’impuls de projectes culturals i col·laboracions en el territori. En la seva setena edició, aquest espai de trobada pren com a element nuclear i articulador de la seva programació l’aigua, tema central i amb múltiples implicacions –
econòmiques, socials, polítiques i culturals- en el territori de Terres de l’Ebre, amb la finalitat d’abordar qüestions d’especial rellevància per al futur de les zones rurals, que afecten de manera molt directa al conjunt de la societat. A més, a partir de l’aigua com a eix metafòric, es reflexionarà sobre com la cultura genera processos dinàmics, que possibiliten l’intercanvi i la transmissió de sabers, amb la finalitat d’explorar el potencial que resideix en el diàleg entre diferents generacions i àmbits sectorials per a impulsar les
transformacions que demanden les nostres zones rurals.
El “gir” territorial de la cultura
La reflexió entorn de la renovada atenció dels sectors culturals cap al medi rural constituirà un punt central de la programació, amb la intervenció de Jordi Martí, secretari d’Estat de Cultura; Toni Puig, històric fundador de la plataforma cultural Ajoblanco; o Amparo Moroño, gestora cultural de la Mancomunitat de Municipis de la Vall del Jerte, a Càceres, en el debat d’obertura. ‘El “gir” territorial de la cultura. Entre la responsabilitat, la necessitat
i l'”oportunitat“’.
Segons ha exposat el secretari d’Estat de Cultura, Jordi Martí, “en un context de crisi ecosocial i, especialment, de sequera, la cultura en entorns rurals es converteix en un model de cultura de futur”. Per això, segons ha subratllat, “és el que ens interessa impulsar amb el programa Cultura i Ruralitats: lluny de mirar als entorns rurals amb nostàlgia, volem entendre’ls com a laboratoris d’avantguarda artística i cultural”. A més, ha posat de manifest que “Tortosa, per la seva relació amb l’aigua i per l’evolució del Delta sota les noves condicions climàtiques, és un espai privilegiat per a obrir aquest espai de reflexió i trobada entre
associacions, centres culturals, creadors i treballadors de la cultura”.
El programa es fixa també en l’especificitat de la cultura en el medi rural, demandant tant l’establiment de connexions de caràcter funcional i geogràfic, qüestió que abordaran centres universitaris com la Universitat Jaume I, la Facultat de Belles arts de Terol o la UOC, i xarxes professionals com Xarxaprod, com l’impuls de models culturals alineats amb la idea de cultura com ben públic essencial. En aquest marc, Gessamí Beirak, directora general de Drets Culturals del Ministeri de Cultura, presentarà el futur Pla de Drets Culturals des d’una perspectiva territorial; al mateix temps que el posicionament de la cultura en les polítiques de desenvolupament sostenible del medi rural protagonitzarà un debat amb la participació de Teresa López, presidenta de la Federació d’Associacions de Dones Rurals, o d’Eduard Trepat, impulsor de l’Agenda Rural de Catalunya.
Es presentarà, així mateix, el nou estudi del Ministeri de Cultura ‘Claus i impactes de la cultura en el medi rural. El Valor de l’intangible’. Aquest informe, desenvolupat en col·laboració amb la Càtedra de Despoblació de la Universitat de Saragossa i la Universitat La Rioja, constitueix un canvi de paradigma, en aportar dades empíriques concretes sobre la percepció social d’uns certs valors intangibles de la cultura, que demostren que l’acció cultural en el territori genera una important ampliació del benestar individual i
social i de les expectatives personals i comunitàries.
L’aigua: reptes, drets, identitats i imaginaris
L’adaptació temàtica del Fòrum Cultura i Ruralitats al seu context de celebració s’evidencia en el bloc dedicat als reptes i imaginaris entorn de l’aigua. Veus com les de Teresa Vicente, recentment guardonada amb el premi Goldman, el ‘Nobel de l’ecologisme’; i de Joám Evans, director de la Fundació Montescola, responsable que el Tíns sigui el primer riu d’Espanya al qual se li han reconegut oficialment drets, aportaran la visió dels moviments ciutadans per a la protecció dels ecosistemes aquàtics.
Projectes com a Platja Futura de Cadis, el Centri d’Art El Pati a Amposta o el laboratori ciutadà Mar d’Osca, il·lustraran el desenvolupament d’iniciatives culturals que tenen com a protagonista l’aigua. Per part seva, Gabi Martínez, reconegut amb el premi Continuarà de TVE Catalunya, dirigirà una visita interpretada a l’Illa de Buda, escenari de la seva última obra ‘Delta’; i Luis López, director del de Huelva Festival Cigala, presentarà una sessió d’escolta entorn dels sons dels hàbitats fluvials, a bord d’una de les característiques sirgas que solquen el riu Ebre.
La joventut rural: motor de canvi cultural i social
El paper de la joventut rural com a actor essencial per a generar un medi rural més sostenible, divers i inclusiu és un altre dels eixos que articula aquesta edició, en la qual s’ha procedit, per primera vegada, a una convocatòria pública per a la selecció de 20 iniciatives impulsades per agents menors de 35 anys.
Experiències de diversos punts de l’Estat com a Micro-residençias Artístiques de Alburquerque (Badajoz), Espaciocomün de Nalda (La Rioja), What is music? amb seu en Fredes (Burgos), el projecte cordovès EIXOS. Iznájar, la plataforma avilesa Democràcia Cultural en el Rural, les residències Entorns del Pirineu de Lleida, l’associació de Jaén Sinergia Comtat Edition o el laboratori E.P.A!, donen mostra de la dimensió de la joventut rural com a motor de canvi i de la necessitat d’establir sinergies entre propostes emergents i iniciatives d’ampli recorregut. Participen també de la idea de intergeneracionalidad altres propostes integrades en el programa, com el taller de biblioteques humanes entorn de la transmissió cultural dissenyat per Joves Dinamitzadors Rurals o l’acció performativa entorn del crit tradicional en la península ibèrica, que, comissariada pel col·lectiu Rihihiu,
recorrerà els carrers i espais urbans de Tortosa.
Accions artístiques en viu
L’aproximació des de la praxi a la creació contemporània inspirada en la tradició es materialitza, a més, en un complet programa d’accions artístiques en viu, amb la participació de destacats espais i agents escènics de Catalunya. El festival Artèria Tortosa comissaria les actuacions integrades en l’acte de benvinguda, destacant l’espectacle de dansa ‘Al·lego’, que explora des de la contemporaneïtat els moviments del cultiu de l’arròs característics de Terres de l’Ebre. Rosa Cerarols, Pep Espelt i Eduard Finestres del col·lectiu Konvent reivindicaran la celebració ritual de l’acte de menjar i beure, a través d’una adaptació de la seva aclamada performance ‘Bacanal’ i, com a tancament a les jornades, el guardonat Festival Eufònic oferirà en els Reals Col·legis de Tortosa tres propostes sonores i
musicals que reflexionen sobre els límits de l’artístic i la memòria.
Així mateix, el programa inclou la lectura poètica de la de Pontevedra Luz Pichel en la sessió inaugural, una mostra d’artesania i disseny locals, visites al Centre d’Art El Pati i al Museu de la Pauma i recorreguts entorn de la naturalesa i sabers tradicionals del Delta i el municipi de Deltebre.
