TERRES DE L’EBRE // La setmana passada, el 7 d’abril, Catalunya és la primera comunitat d’Espanya amb un impost al carboni. Des de l’any 2005, ha iniciat un camí que l’ha situada dins el marc de compliment dels compromisos de Kyoto i la política internacional contra les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Amb este mateix objectiu, la Generalitat posa en marxa enguany l’impost sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica.
Es tracta d’un tribut propi alineat amb la fiscalitat verda que es promou des d’Europa per a lluitar contra el canvi climàtic i amb els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda de 2030. L’impost havia d’iniciar-se ja el 2020, però va quedar ajornat per la situació de pandèmia.
Calendari
A partir de l’1 de maig del 2021, es podrà consultar el padró provisional dels vehicles que tributen per l’impost i la quota a pagar a la seu electrònica de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC). L’impost s’aplicarà a turismes, furgonetes i motocicletes -sobre la base de les emissions de C02 del 2020-, i es calcula que enguany afectarà 4,1 milions de vehicles i 2,1 milions de contribuents. Els més contaminants, pagaran més.
Si es domicilia el pagament de l’impost i se subscriuen les notificacions electròniques, es pot gaudir d’una bonificació del 2%. Si cal fer alguna modificació a les dades del padró, es podran presentar al·legacions fins al 4 de juny.
L’accés amb idCAT Mòbil (o altres sistemes d’identificació digital) permet consultar les dades al padró, presentar al·legacions, domiciliar el pagament, subscriure’s a les notificacions electròniques, pagar la liquidació i presentar reclamacions. Però no serà fins a partir de l’1 de setembre quan es publicarà el padró definitiu i s’iniciarà el període de pagament a través de la seu electrònica de l’ATC. Si no s’opta per fer el pagament per la seu electrònica, a partir de l’octubre del 2021 es rebrà una notificació amb l’import i els terminis d’ingrés.
Caràcter finalista
Els diners recaptats es destinaran íntegrament al Fons climàtic i al Fons del patrimoni natural, amb la finalitat d’invertir en accions de millora de l’entorn i del transport públic, fomentar les energies renovables i els vehicles nets, i impulsar la mobilitat sostenible, la gestió dels parcs naturals i la recerca.
Qui l’ha de pagar? L’impost
l’han de pagar les persones (físiques i jurídiques) que siguen titulars d’un vehicle (turisme, furgoneta o motocicleta) amb domicili fiscal a Catalunya el 2020. També hi estan obligades les persones jurídiques sense residència fiscal a Catalunya, però que hi tinguen un establiment, sucursal o oficina i vehicles registrats a Catalunya durant el 2020.
A la seu electrònica de l’Agència Tributària de Catalunya es pot consultar la taula de trams i, amb el simulador, calcular el cost de l’impost segons les emissions de CO2 del vehicle. Però no tots els vehicles han de tributar. N’estan exempts els vehicles 100% elèctrics, els ciclomotors, els camions o vehicles de més de 3,5 tones, els autocars i els vehicles autoritzats a transportar més de 9 persones (incloent-hi el conductor).
Els vehicles amb matrícula de vehicle històric i els vehicles clàssics gaudeixen de la bonificació del 100% de la quota íntegra i, per tant, tampoc no hauran de pagar.
L’impost al món
La idea d’assignar un preu al carboni i les emissions de CO2 per a ajudar a combatre el canvi climàtic, s’ha difós lentament pel món en les dues últimes dècades. Actualment, ja hi ha més de quaranta països que han adoptat algun tipus d’intervenció o control en el preu del carboni, ja siga mitjançant la implementació d’impostos directes sobre els combustibles fòssils o mitjançant programes de comerç de drets d’emissió.
Els països més pioners en estes mesures han estat els països nòrdics. Dinamarca, Finlàndia, Noruega, Suècia, o la província canadenca de Columbia Britànica porten des del 2009 aplicant algun tipus d’impost sobre el carboni, a vegades parcial. Recentment s’hi han sumat Suïssa, França, Alemanya, el Regne Unit i Itàlia, entre altres.
En la majoria de territoris, un factor crucial que influïx en l’adopció i el rigor de l’impost al carboni és el suport públic. Segons dades de l’European Social Survey del 2018, Espanya es troba entre els països de la UE que expressa un menor suport, amb tan sols un 26% de la població a favor. No obstant això, és també el país amb un nivell de preocupació més gran pel canvi climàtic, segons apunta esta mateixa enquesta.
Crítiques
Tot i que estes mesures són necessàries davant la situació d’emergència climàtica que viu el planeta, l’impost ha despertat crítiques entre diversos sectors, que defensen que no és just ni equitatiu. Des del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), subratllen que el tribut “no incidirà sobre les emissions efectes de CO2”, ja que els vehicles pesants queden exempts d’este tribut, que són els que generen més diòxid de carboni. A més, l’import de l’impost no depèn dels quilòmetres recorreguts: el fet de gravar la propietat del vehicle pot comportar que una persona que circule de forma habitual pague la mateixa quantitat que una persona que utilitze el vehicle ocasionalment. Al mateix temps, fa que el gran volum de vehicles que estan de pas pel territori català també en quede exempt.
