La tendència inflacionista i el risc que acabe esclatant una nova crisi encavalcada amb dos d’anteriors que no es van acabar de superar, agafa les Terres de l’Ebre en un moment aparentment dolç, immerses en una dinàmica gairebé sobtada de reindustrialització que ha coincidit, paradoxalment, amb la pandèmia, que sí que ha servit directament per a revalorar els actius naturals del territori i, per tant, qui sap si per a atraure inversions lluny de les conurbacions en què les restriccions pandèmiques han estat més substancials.
La Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre -ERC ha recuperat el càrrec de delegat després d’un cicle d’11 anys sense tenir-lo- té entre les seues prioritats comunicatives acabar de trencar antigues dinàmiques d’”autopercepció negativa” i “de queixa”.
En l’àmbit del partit polític, Esquerra ha concretat també el que ha anomenat l’estratègia Terres de l’Ebre 2030, que inclou la consolidació de la reactivació industrial; la dotació d’eines polítiques per a incrementar les competències, que passaria per l’articulació del Consorci Intercomarcal de les Terers de l’Ebre -els republicans estan debatent els estatuts amb la resta de partits- o l’impuls definitiu a la marca turística Reserva de la Biosfera, una marca que aixopluga també les empreses agroalimentàries que ara, amb l’esclat de la guerra a Europa i els seus impactes econòmics, més podrien patir.
Segons les dades d’ERC, els anuncis d’inversions empresarials que s’han fet en els dos últims anys a les Terres de l’Ebre impliquen una inversió propera als 300 milions d’euros i la creació d’un mínim de 700 llocs de treball, previsiblement de qualitat. A més a més, són xifres que poden anar a l’alça perquè sense anar més lluny el principal inversor, Kronospan, ja ha elevat la xifra estimada de la seua inversió al Catalunya Sud dels 230 milions als 250, i això que ja era la inversió estrangera més gran que s’ha fet mai a les Terres de l’Ebre.
Les previsions, totes confirmades, inclouen ampliacions de les factories o de les línies de producció, com les de Nath, Saica Pack, Jabil, Nomen Foods, Amiblu o Freshly Cosmetics, i aterratges sonats com els de Florette o Kronospan. A més a més, fonts de la Delegació consideraven que el punt d’inflexió que ara es preveia no acaba amb la implantació del gegant austríac de les planxes de fusta, sinó que “comença amb Kronospan”.
A més a més, la majoria de les implantacions tenen un component important d’innovació: enguany Saica Pack preveu invertir 3 milions suplementaris en tecnologia 4.0 al sistema productiu, a més a més de la nova planta d’envasos de paper de Jabil o altres casos.
