HomeSalutEl temps d'espera a les urgències hospitalàries supera l'hora de mitjana tot...

El temps d’espera a les urgències hospitalàries supera l’hora de mitjana tot i reduir-se lleugerament el 2023

Els pacients de les urgències hospitalàries de la xarxa pública van esperar de mitjana 62 minuts per visita l’any 2023, segons una anàlisi de l’ACN a partir de dades de Salut. Malgrat reduir-se en dos minuts respecte el 2022, l’espera és molt superior a la que hi havia una dècada enrere. Alguns hospitals destaquen per sobre la resta, com l’Hospital del Mar, amb 114 minuts, i l’Hospital residència Sant Camil (Garraf), amb 104, mentre altres han retallat dràsticament, com l’Hospital de Bellvitge, de 130 minuts el 2019 a 55 l’any passat. Pel que fa als vuit hospitals gestionats per l’Institut Català de la Salut (ICS), els pacients van esperar 62,4 minuts l’any passat, uns 5 menys que el 2022 però lluny dels 40 minuts que registraven el 2010.

Segons dades del Departament de Salut obtingudes per l’ACN a través d’una petició de Transparència, l’any passat hi va haver una petita reducció del temps d’espera mitjà a les urgències hospitalàries dels centres que formen part del SISCAT. Prenent aquesta seixantena de centres hospitalaris públics i privats amb servei d’urgències finançat, la reducció del temps mitjà d’espera el 2023 ha sigut de poc menys de 2 minuts i se situa en 61,9 minuts, més d’una hora, entre el triatge i l’atenció mèdica. Això no obstant, aquest temps segueix molt per sobre dels nivells que hi havia l’any 2010, just abans de la retallada en la despesa de la Generalitat arran de la crisi econòmica.

Urgències i temps d’espera als centres d’atenció continuada

3,8 milions d’urgències hospitalàries el 2023

Les urgències hospitalàries de la xarxa pública van atendre l’any 2023 3,8 milions de pacients, un 2,2% més que l’any anterior. L’increment de la demanda no s’ha traduït, aquest any, en un augment dels temps d’espera, però en general és un dels factors que més està pesant en la saturació a les sales d’espera de les urgències, com constata a l’ACN la directora del servei d’Urgències de l’Hospital de Sant Pau, Mireia Puig. La doctora detalla que l’increment de pacients a les urgències hospitalàries ha sigut progressiu des del 2010, a raó d’un 2,5% anual, i als centres sanitaris els costa absorbir aquesta demanda perquè el personal i els espais no han crescut en la mateixa proporció.

Una altra raó és que el perfil d’usuari de la urgència hospitalària “està canviant“, afegeix, amb un augment important de la gent gran. “Els pacients ancians cada cop són més i el seu comportament a urgències és diferent, amb un temps de resolució més alt“, diu, i també un percentatge més elevat d’ingrés posterior a l’hospital. Com la mateixa doctora explica, el factor que “més pesa” en la saturació del servei d’urgències són els box ocupats per pacients que esperen per ser ingressats, perquè això impossibilita atendre a bon ritme les noves urgències que entren.

Les urgències, al llarg de l’any

Analitzats mes a mes, els temps d’espera varien a l’alça i a la baixa mentre que el volum d’urgències ateses no mostra grans pics ni caigudes al llarg de l’any. Segons la doctora, a la relació entre demanda i temps d’espera s’hi ha d’afegir el factor estacionalitat, amb un volum més alt d’activitat i més llits ocupats als hospitals en època hivernal que també tensiona el servei d’urgències.

En aquest sentit, els mesos freds (desembre, gener, febrer i març) són de llarg els que registren l’espera més elevada el 2023. Els 71,7 minuts del més de desembre van marcar el pic de l’any coincidint, aquest sí, amb l’acumulació més gran d’urgències, 367.216. En canvi, al febrer i al març el temps d’espera mitjana és superior a l’abril o de juny, tot i que aquests van acumular més urgències. Un altre exemple és el mes de setembre: va ser el mes amb un temps d’espera inferior (57,1 minuts) però no el mes amb menys urgències (313.2230, el 8,1% de les urgències anuals).

Hospitals amb més i menys temps d’espera

Entre centres hospitalaris s’aprecien diferències importants en els temps d’espera. El cas més extrem és el de l’Hospital del Mar, a Barcelona, amb 114 minuts de mitjana l’any 2023. El temps ha seguit escalant els últims anys (de 95,9 minuts el 2019 a 110 minuts l’any 2022). Per fer-hi front, el centre va estrenar aquest mes de març una ampliació del servei d’urgències, que passa de 2.600 a gairebé 5.200 metres quadrats, i incorpora 72 punts d’atenció i consultes, amb disponibilitat per ampliar la capacitat que tenia fins ara, de 43.

L’altre equipament que destaca en negatiu pels seus elevats temps d’espera és l’Hospital residència Sant Camil (centre de referència al Garraf), que té un registre de 104 minuts el 2023. Amb tot, ha aconseguit retallar els 156 minuts que tenia tan sols un any enrere. Sorprenentment, el 2019 presentava un temps mitjà molt més curt i per sota de la mitjana, de 46 minuts. A l’altre extrem, hi ha el cas de l’Hospital de Bellvitge, que de 130 minuts d’espera (el més elevat del 2019) ha baixat fins als 55 el 2023, per sota de la mitjana general. També per sota de la mitjana hi ha l’Hospital matern infantil Sant Joan de Déu, un dels centres de Catalunya amb més urgències ateses (144.589) i amb menor temps d’espera (58 minuts).

Els hospitals de l’ICS

En el cas particular dels 8 hospitals que gestiona l’Institut Català de la Salut (ICS), es pot comparar el temps d’espera mitjà del 2023 amb el que hi havia el 2010, gràcies a les dades fetes públiques pel Govern el 2011 en resposta a una pregunta parlamentària. I la diferència entre aleshores i ara supera els vint minuts: de 39 a 62. En aquest grup hi ha centres com l’Hospital Vall d’Hebron, l’Hospital Germans Trias i Pujol (Badalona), l’Hospital Doctor Josep Trueta (Girona), l’Hospital de Bellvitge i l’Hospital Joan XXIII de Tarragona.

Al Vall d’Hebron, per exemple, a principis de la dècada passada el temps mitjà era inferior a l’hora (48 minuts, el 2011) i en canvi l’any passat els pacients van esperar de mitjana 88,9 minuts, gairebé el doble. Dels 8 hospitals que gestiona l’ICS, aquest és el que té un temps d’espera més elevat, però també és, de llarg, el que atén més urgències de Catalunya, més de 200.000 només l’any passat.

També de l’ICS, l’Hospital Arnau de Vilanova, referència a Ponent i el Pirineu Occidental (105.059 urgències ateses) té també un temps d’espera mitjà elevat, de 83 minuts, però com Vall d’Hebron ha millorat l’últim any i ha rebaixat 5 minuts l’espera de 2022. De nou, una dècada enrere els temps mitjans eren molt inferiors, per sota dels 50 minuts els anys 2010 i 2011.

El temps d’espera a les urgències dels hospitals de l’ICS

A Girona, l’Hospital Doctor Josep Trueta va atendre l’any passat 82.830 urgències, amb 61,5 minuts d’espera mitjana, superior al registre de 2022 (60,7 minuts), seguint la tendència a l’alça respecte el 2019, quan l’espera era de 58,4 minuts. En aquest cas els minuts d’espera s’han triplicat respecte el 2010, quan hi havia una espera excepcionalment baixa, a l’entorn dels 20 minuts.

Pel que fa a l’hospital de referència a la zona del camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, el Joan XXIII de Tarragona, amb poc més de 100.000 urgències ateses el 2023, té un temps mitjà d’espera molt proper a la mitjana: 68,1 minuts. En aquest sentit, ha rebaixat els 71,3 minuts d’espera mitjana de l’any 2022 i encara més els 76,5 del 2019. Com els altres, la comparació amb la dècada passada la diferència és important: 34,5 minuts (2010) i 43,2 (2011).

Temps d’espera a les urgències hospitalàries el 2023

L’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta ha incrementat lleugerament -de 61 fins a 63,7 minuts- el seu temps mitjà d’espera el 2023, però en canvi es manté en un temps força inferior als 80 minuts que esperaven l’any 2019 (de mitjana) els pacients del seu servei d’urgències. Novament, la comparació amb 2010 (35 minuts) evidencia aquí també com han crescut els temps d’espera a les urgències hospitalàries des d’aleshores.

Nivell de gravetat i temps d’espera

Les dades analitzades per l’ACN també reflecteixen el tipus d’urgència més i menys habitual, i la variació dels temps d’espera en funció del nivell de gravetat, que es determina de l’1 al 5 en el moment del triatge a l’entrada del centre hospitalari. En concret s’han analitzat els nivells 2 (Situacions molt urgents, de risc vital previsible), 3 (Situacions d’urgència, de potencial risc vital) i 4 (Situacions de menor urgència, potencialment complexes, però sense risc vital). Sent l’1, casos molt excepcionals de situacions que requereixen ressuscitació amb risc vital immediat (atenció immediata) i el 5, situacions no urgents, que permeten una demora en l’atenció i poden ser programades.

Les urgències de nivell 4 (1,9 milions) són el 49% del total, i el temps mitjà d’espera anual és de 65,7 minuts; les de nivell 3 (1,2 milions), van ser el 32% de les urgències ateses, amb un temps d’espera mitjà anual idèntic; quant al nivell 2, representa tan sols el 5,4% de les urgències hospitalàries del 2023 (amb un augment percentual d’un 17% des del 2019), amb el temps mitjà més baix de tots, 52,8 minuts.

La doctora Puig diu que en general els temps mitjans d’espera “no reflecteixen bé” la dinàmica de les urgències, però particularment en l’anàlisi per nivell de gravetat. “El mateix nivell de triatge sovint no es correspon amb l’atenció mèdica que deriva“, explica. Preguntada sobre les raons que expliquen que el nivell 2 (situacions molt urgents, de risc vital previsible) no registri temps d’espera significativament més baixos, la també presidenta de la Societat Catalana de Medicina d’Urgències i Emergències concedeix que “el temps d’espera idoni” seria d’entre 20 i 30 minuts però, de nou, relativitza la fidelitat de la dada. Apunta, en aquest cas, al fet que la mecànica del registre sovint fa que el metge anoti el temps d’inici de l’atenció mèdica després d’haver passat una primera visita amb el pacient, cosa prioritària com més greu és el cas.

Els “reptes” de les urgències hospitalàries

Segons Mireia Puig, el gran repte que tenen per davant les urgències hospitalàries és consolidar models organitzatius més moderns i “resolutius“, que minimitzin el nombre d’ingressos i generin un flux àgil de pacients, “bo per ells i per a tota la resta“. La doctora diu que l’Hospital de Sant Pau i altres centres de Catalunya estan “en transició” cap a aquest model però lamenta que les urgències han estat “sempre el parent pobre” de la salut pública i reclama a l’administració “més esforç” per entendre les necessitats actuals d’aquest servei.

El paper dels usuaris

Puig també diu que seria desitjable que els usuaris “entenguessin” la complexitat de les urgències i que “per determinades coses han de consultar correctament el lloc que pertoca anar“. Es refereix així a un “probable desplaçament” durant els últims anys de part de la demanda urgent que atén la primària i els centres d’atenció continuada (CUAPS i altres) cap als hospitals. “Les urgències hospitalàries són un puntal, però hi ha altres actors molt importants, com el SEM, els CUAP i la pròpia primària, que també fa urgències“, recorda.

Segons les dades analitzades per l’ACN, les urgències ateses en els altres centres d’atenció continuada van ascendir a 1,6 milions el 2023. Sumats als 3,8 milions dels hospitals, fan un total de 5,4 milions d’urgències ateses pel sistema públic de salut. Per aquest conjunt el temps mitjà d’espera baixa fins als 49 minuts, quan el dels centres hospitalaris és de 61,9. Segons la directora d’Urgències de Sant Pau, això passa perquè fora dels hospitals la demanda és més reduïda i en general de menys complexitat, i tampoc no hi intervé el factor alentidor de l’ingrés.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

4 + 5 =

Últimes notícies