El municipalisme hem de ser un dels pals de paller de la recuperació econòmica post-Covid-19 al nostre país. Fins ara, davant la pandèmia hem estat les institucions més properes als ciutadans, a l’hora de donar respostes i atencions bàsiques, sobretot des de l’àmbit social.
Per poder seguir fent aquesta funció, a més de la d’ajudar en la reactivació i recuperació econòmica dels pobles els consistoris hem de poder disposar lliurement dels nostres romanents i superàvits per destinar-los en les polítiques que creguem més necessàries.
Els ajuntaments fa anys que patim la famosa regla de la despesa, imposada per l’Estat, concretament des de l’entrada en vigor de la Llei orgànica 2/2012 d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera (LOEPSF), i impulsada pel Govern del PP amb el ministre Montoro al capdavant. El que no entenem és com el govern de PSOE i Podemos encara no ha arreglat aquesta limitació que tant havien criticat quan estaven a l’oposició. Arribant fins i tot a presentar i votar iniciatives a favor que els municipis poguessin utilitzar aquests recursos.
En aquest sentit i de cara al municipalisme, el govern de PSOE i Podemos continua mantenint els mateixos compromisos que havia adquirit el PP en matèria d’austeritat i dèficit públic. Recordem les paraules de Susana Sumelzo, secretària de política municipal del PSOE, l’any 2017 després que el Congrés dels Diputats haguera aprovat una moció del seu partit sobre la regla de la despesa: “Estos dos partidos -PP y Ciudadanos- han demostrado hoy su insensibilidad hacia los ayuntamientos al votar en contra de que el superávit que tienen los municipios que han hecho bien sutrabajo, no se pueda revertir en beneficio de sus vecinos” (…) “estos dos partidos tendrán que explicar a los alcaldes y concejales las razones de su incomprensible rechazo”.
Els ajuntaments som l’administració més propera a la gent i per tant ens toca “fer de tot”, en moltes matèries i coses que no són de la nostra competència i per a les quals no tenim un finançament directe, però les urgències i necessitats dels veïns i veïnes exigeixen donar-hi resposta. Aquest finançament escàs s’aguditza encara més als pobles menuts que patim el despoblament i que per tant ens toca gestionar municipis amb la meitat de veïns vivint-hi. I és per això que no entenem com encara no s’ha canviat aquesta llei, bé potser sí: els consistoris continuem servint l’Estat gràcies al superàvit que hem generat per quadrar els objectius de dèficit globals, compensant així els seus propis incompliments. I ja no entro a valorar les diferents notícies que van sortint a la premsa respecte al fet que l’Estat es quedi aquests recursos, o que per poder utilitzar-los li n’haguem de donar perquè ell ens faci préstecs als pobles. Préstec d’uns diners que són nostres.
Des d’Esquerra Republicana de Catalunya fa temps que hi treballem i ara, més que mai, toca fer un canvi legislatiu per permetre als ajuntaments disposar dels seus estalvis, fer ús de la seva capacitat d’endeutament i participar dels fons europeus de reconstrucció. Esquerra seguim insistint perquè l’Estat modifiqui urgentment la llei d’estabilitat pressupostària i permeti ampliar la capacitat financera dels ajuntaments. Cal eliminar la regla de la despesa i permetre als ajuntaments que puguin, d’acord amb la seva situació financera, endeutar-se quan es donin situacions que ho justifiquin, com ara ho és la generada per la Covid-19.
Aquests recursos dels pobles, gràcies a la bona gestió municipal, han de fer-se servir ja. No podem continuar esperant més. La crisi actual no la pot continuar pagant la ciutadania, hem de permetre que els ajuntaments puguin disposar d’aquests recursos i fer polítiques sostenibles, socials i de millora del benestar de les persones.
