Pregunta: Bé Emília, ja queda poc per a viure les nostres festes. Explica’ns, fa molt que havies pensat a presentar-te per a ser la reina?
Resposta: Sí, realment ja fa uns tres o quatre anys que em va passar pel cap presentar-m’hi, per tant viure-ho ara em fa molt contenta.
P: En quin moment vas saber que volies ser-ho?
R: Crec que no va haver-hi cap moment en concret, però com Anna, tu i jo toquem en la Banda, recordo que a tots els actes sempre ens fixàvem en les pubilles, els vestits… i un dia vam dir: “I si pogués arribar a ser jo la reina quan siguem pubilles?”, i crec que va ser a partir d’aquell moment.
P: Estaves nerviosa els dies anteriors a l’elecció?
R: Molt. En general soc molt neguitosa, i la nit anterior a l’elecció quasi no vaig poder dormir. Però em vaig sentir molt recolzada per totes les meues amigues; i al final crec que el més important és això, tenir un bon suport.
P: Què vas sentir quan van dir el teu nom?
R: Estava molt il·lusionada. El fet de sentir el suport de tanta gent em va emocionar molt.
P: Què significa per a tu ser la reina? Et sents lligada a la ciutat de Tortosa?
R: Per a mi Tortosa ho és tot. He viscut sempre aquí i tinc tota la família per part de pare. A més, vaig al Conservatori des de ben menuda i ja fa anys vam entrar a la Banda també. Em sento molt orgullosa de ser de Tortosa i m’estimo molt la ciutat.
P: Hi ha algun lloc en especial de Tortosa que t’agrade molt anar?
R: M’agrada molt anar a Mig Camí i al Coll de l’Alba perquè acostumo a passejar-hi el meu gos [riu] i són dos llocs molt bonics des d’on es pot veure bona part del Delta.
P: Respecte a les festes, quins són els actes que més t’agraden?
R: El concert de la Banda Municipal de Música de Tortosa és un dels meus preferits, ja que és el concert que més resposta tenim per part del públic, i emplenar la plaça de l’Absis cada any és molt satisfactori.
P: I quin et fa més il·lusió presenciar com a reina?
R: Com a reina, tinc moltes ganes de veure l’Entrada de la Cinta. De petita sempre hi anava però ara fa uns anys que com que estem a la Banda, anem els últims i no la podem veure. Viure el moment aquest any des de tan a prop em fa molta il·lusió.
P: Com definiries les Festes de la Cinta?
R: Les definiria com unes festes molt curtes però alhora intenses. Crec que són molt especials i diferents a la resta. Sobretot per les proves de penyes que fan que durant uns dies molta gent de diferents edats estiguem units
P: Has pensat a seguir la tradició de fer alguna mena de celebració amb totes les pubilles uns dies abans de festes?
R: Sí, m’agradaria fer un sopar per a començar les festes unides i acabar de conèixer-nos les que no ens coneixem tant, però encara no tinc clar el dia ni el lloc.
P: Creus que serà molt difícil haver d’assistir a tots els actes com a pubilles?
R: Suposo que un poc sí, a més compaginar-ho amb els actes de la Banda serà difícil i no podrem anar a tots, però bé, fa molta il·lusió i li posarem ganes.
P: I ara, explica una mica com ets als tortosins i tortosines. Com et definiries?
R: Jo em definiria com una persona inquieta però alegre i sociable alhora.
P: Què estàs estudiant?
R: Cursaré segon de batxillerat científic a l’Institut Dertosa.
P: Saps què t’agradaria fer en un futur?
R: No ho tinc clar, però suposo que algun grau relacionat en l’àmbit científic. I en un futur m’agradaria passar una temporada a l’estranger.
P: Tens alguna afició?
R: La música en general, toco la trompeta i el piano, ja he anat anomenant el Conservatori i la Banda, i també m’agrada molt tocar amb xarangues pels pobles. També m’agrada sortir de festa i anar a passejar.
P: Què t’agradaria que recordessen els tortosins i tortosines del teu pas pel regnat de les Festes?
R: M’agradaria que em recordessen com una bona reina, que ha sabut crear un bon ambient entre tothom i que ha deixat una bona imatge de Tortosa
P: Esperes viure amb més il·lusió i de manera diferent als altres anys aquestes festes?
R: Realment molta. Tot i que sempre he sentit que representava Tortosa en la Banda, crec que enguany serà diferent i estic molt emocionada, ja que només ho podré viure un cop a la vida
