El que s’està fent no és cap bogeria. Estem acostumats que se’ns administrin medicaments i vacunes testats milions de vegades abans de ser-nos subministrats, però hem d’entendre que els assajos clínics previs a la comercialització dels medicaments i vacunes en qüestió van ser realitzats sobre persones humanes, no sobre éssers extraterrestres. Nosaltres, ara, som part d’aquests assajos clínics, i no és cap mal.
Actualment, disposem de tres estratègies vacunals contra la covid-19:
– L’estratègia de BioNTech/Pfizer (i Moderna o CureVac). Consisteix en un embolcall de lípids, grasses, que al ser hidròfobs no es dissolen en l’aigua. Ens els podem imaginar com una bossa impermeable que al seu interior porta ARN missatger (ARNm). Què és l’ARNm? Els gens del nostre ADN per si sols no fan cap funció, sinó que s’han de transcriure a ARNm que després es tradueix a proteïnes, les quals sí que realitzen funcions específiques. L’ARNm d’aquesta estratègia consisteix que dona lloc a la proteïna S del nou coronavirus, la qual reconeix una proteïna de les nostres membranes cel·lulars, l’ACE2, que la deixa penetrar a les nostres cèl·lules. Dit en altres paraules, la proteïna S actua com la clau per al pany ACE2, i un cop es reconeixen, la porta s’obri i el nou coronavirus penetra al nostre interior cel·lular fins a causar-nos infecció. L’estratègia és nova però representa una gran innovació per a la societat científica, ja que donarà lloc no només a la presència de proteïna S al nostre interior, sinó també a una simulació de com es sintetitza (crea) aquesta proteïna, inofensiva per a nosaltres per si sola.
– L’estratègia d’AstraZeneca / Univ.Oxford (i Janssen/J&J). Consisteix a modificar biotecnològicament un altre virus popular entre la comunitat científica, l’adenovirus, al qual se li eliminen del seu ADN els gens que el fan capaç de replicar-se, fins a eliminar-se-li la perillositat, i en lloc d’aquests, se li introdueix el gen per a la proteïna S. L’adenovirus entrarà a les nostres cèl·lules com ho fa de manera natural i estimularà la síntesi de proteïna S. L’estratègia es va utilitzar per a combatre altres infeccions, com els virus de l’Èbola o el Zika i, a banda d’introduirnos proteïna S al nostre organisme, també simula la seva producció, en aquest cas des de l’origen, des de l’ADN.
– L’estratègia de Sanofi/GSK (i Novavax). Consisteix en la introducció al nostre organisme de fragments solts de la proteïna S i també d’altres components virals inactivats. Aquestes parts d’interès les aconsegueixen introduint l’ADN necessari dins del genoma de vegetals, en aquest cas, perquè aquests produeixin els fragments proteics d’interès a gran escala. Aquesta estratègia és molt clàssica en el món de la immunologia i ja s’ha utilitzat anteriorment per a les hepatitis A i B i la grip.
Quina estratègia de vacunació és millor? Cadascú pot interpretar la informació d’una manera o d’una altra, però el cert és que les tres estratègies presenten els seus avantatges i els seus inconvenients. Per exemple, en les dues primeres estratègies s’imita la producció de proteïna S mentre que en la tercera no, però, al seu torn, la tercera també inclou altres fragments virals no basats només en la proteïna S, que podria donar lloc a una vacuna més polivalent contra diferents soques de noves mutacions de coronavirus.
