El vuit de maig de 2013, alcaldes, diputats i el secretari d’Estat, Federico Ramos, escenificaven l’inici de la descontaminació del pantà de Flix. Deu anys després, les obres no han finalitzat, tot i patir nombrosos endarreriments, afectades per dificultats tècniques i, sobretot, la trama de corrupció en l’empresa pública Acuamed.
El tret de sortida de les obres va portar una forta polèmica a la comarca. L’anomenat Pla de restitució preveia construir tot un sistema de noves captacions d’aigua i pous alternatius al riu Ebre situats més avall de l’embassament. Les obres havien de ser finançades per l’Estat i eren una reivindicació dels alcaldes de la zona, que les van veure com una protecció bàsica davant la possibilitat que les obres acabessen ocasionant un episodi de contaminació a l’Ebre.
La designació de Santi Vila com a conseller de Territori i Sostenibilitat en substitució de Lluís Recoder va ser clau per a desencallar la situació i les obres es van iniciar el març de 2013. Deu anys després, però, quan només falta el desmantellament del doble tancat de palplanxa del riu, encara no s’han executat ni la meitat de les obres que hi havia previstes al Pla de restitució.
L’alcalde de Flix, ha assegurat en declaracions a este setmanari, que “tal com ja s’ha comunicat a la ministra, els alcaldes i alcaldesses no dixarem de reivindicar les obres”. Barbero ha reconegut que “es pot arribar a parlar si totes les obres són necessàries, però n’hi ha moltes que sí que són imprescindibles, i algunes poblacions tindran problemes en el subministrament si no s’hi actua amb celeritat”.
Les obres previstes al Pla de restitució havien de ser executades per la mateixa Acuamed, i els alcaldes de la Ribera d’Ebre ja van donar a conèixer la problemàtica a la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, en la seua visita recent a la comarca per a visitar les obres de descontaminació. “No podem permetre que la paràlisi que va provocar el PP en l’execució a les obres s’haja mantingut pel PSOE, que va ser-ne l’impulsor, i serem bel·ligerants. Vam complir, posant a disposició els terrenys i explicant les necessitats; ara li toca complir a l’Estat”, ha destacat l’alcalde.
D’altra banda, les expropiacions i els projectes havien d’anar a càrrec de l’Agència Catalana de l’Aigua. “També ens hi hem reunit, i volem que s’actualitzen els projectes de fa deu anys, ja que cal adaptar-los a la normativa actual i també a l’escala de preus”, ha afegit Barbero.
Un dels municipis més afectats per les obres pendents és Móra la Nova. Només tenen un pou d’abastiment i l’any 2018 van haver de restringir el consum d’aigua a la població per les elevades concentracions de plaguicides. L’Ajuntament va haver d’assumir la compra de filtres de carbó actiu per a potabilitzar l’aigua.
A més, el pou és dels anys 70, i des del consistori temen que puga col·lapsar en els propers anys. “Esperem que, si el Ministeri no assumix les obres, ho faça l’ACA. Hem de tenir una alternativa; som conscients que necessitem un nou pou, i ens han d’ajudar d’altres administracions”, ha assegurat Molinè.
