HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catInjustos amb Celma i Santiago de Santiago

Injustos amb Celma i Santiago de Santiago

L’Ebre informava recentment de la mort de l’escultor Santiago de Santiago el 4 de febrer, als 96 anys. A Tortosa té el parc d’escultures dels Jardins del Príncep, amb 23 escultures a l’aire lliure. Va ser finançat pel mecenes Josep Celma Prieto.

Santiago de Santiago fou un escultor extraordinari, de reconegut prestigi internacional. Té obres arreu del món, des de Estats Units al Japó, des de Xina a Mèxic o Xile, a banda del nucli principal a Espanya. Va exposar a nombrosos països i havia rebut importants distincions.

Molt lligada la seva obra a la figura humana, la reconstrucció de la qual dominava a la perfecció, va fer monuments i bustos de moltes personalitats, entre ells els de Francisco de Goya, Lola Flores, Alfredo Kraus o Carlos Gardel, així com de diverses membres de la monarquia espanyola. Quan Franco va morir, el van cridar per tal de fer-ne la mascareta.

En diverses ocasions he sentit comentaris de persones que expressaven amb satisfacció i orgull pel valor patrimonial que a la seva ciutat tenien alguna escultura de Santiago de Santiago. Dintre meu pensava a l’escoltar-ho: “Mare meua. A Tortosa, al barri de Remolins, en tenim 23 i no les hi fem cas”. Es clar. M’ho callava.

Dins del patrimoni monumental de Tortosa no és un aspecte menor, però no se n’ha fet gaire projecció ni mostrar massa interès. Ser de molts tortosins que mai no han anat als Jardins del Príncep, i, ni cal dir, del conjunt de la gent de les Terres de l’Ebre són pocs els que ho han visitat.

Va anar així des del principi. Perdó que rememori amb pena, i sentint vergonya, el moment en que s’anava a fer aquest parc d’escultures que, com una aportació nova i més important que cap anterior, anava a pagar per a la seva ciutat Josep Celma Prieto. Es va muntar una veritable, injusta i persistent campanya en contra. I puc dir que, en l’àmbit públic, només dues persones lluitaven en favor de que es fes. Un, a nivell institucional i el més important, era l’aleshores alcalde, Vicenç Beguer, i, d’una altra banda i perdó per l’autocitació, jo mateix a través d’escriure i parlar pels mitjans de comunicació.

Potser fins i tot val la pena que algú revisi la hemeroteca. Hi ha qui deia que era una porqueria el que s’anava a fer perquè Santiago de Santiago era un escultor irrellevant. Si s’hagués fet cas a alguns no es tindria ara aquest important patrimoni monumental que, ben potenciat, és un bon i singular atractiu turístic.

Daniel Arasa
Daniel Arasa
Periodista i professor de periodisme (jubilat)
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 62 = 68

Últimes notícies