L’actor, director i productor teatral Joan Guijarro (Sabadell, 1981) pronunciarà este divendres el pregó del Dia Internacional de l’Orgull a Tortosa. Guijarro viu a les Terres de l’Ebre des que tenia 12 anys. El 2008 va fundar la Dh Company i va començar a produir i dirigir espectacles de teatre musical i de recreació històrica. Entre la trentena de produccions fetes fins ara destaca el Cabaret Ampolino i el Vermut danzat i altres varietés. El 2011 va crear al costat del seu company Andrej Mikulasek, el Racó de la Festa, un espai dedicat a l’organització i gestió integral d’esdeveniments socials i culturals. Des de 2021 és també cap de coordinació i regidoria del Festival Deltebre Dansa i Artèria Tortosa.
PREGUNTA: Com vas rebre la notícia de ser el pregoner del Dia Internacional de l’Orgull a Tortosa?
RESPOSTA: M’ho va proposar l’alcalde Jordi Jordan i la veritat és que em va agradar. Crec que és una responsabilitat i un orgull fer de portaveu del col·lectiu LGTBI+ i de la ciutat en general.
P: Quin és el missatge principal que vols transmetre durant el pregó?
R: Serà un missatge sobre la llibertat, l’acceptació, les noves generacions i sobre el meu procés vital que he tingut com a persona LGTBI+ a les Terres de l’Ebre.
P: Quina importància tenen les celebracions com el Dia de l’Orgull per a la visibilitat de la comunitat LGBTI+?
R: Estes celebracions són claus i necessàries. El Dia de l’Orgull contribuïx de manera crucial a la visibilitat de la comunitat LGTBI+. En un món on encara existixen prejudicis i discriminació, fer visible la realitat i les experiències de les persones LGTBI+ és essencial per a fomentar l’acceptació.
P: Com veus la situació dels drets LGBTI+ actualment a les Terres de l’Ebre?
R: Hi ha hagut una evolució en positiu. Les Terres de l’Ebre és un territori amable on no hi ha perill per a la nostra comunitat. Tot i així desafortunadament de tant en tant encara tenim notícies d’agressions homòfobes. Crec que falta molta pedagogia i destinar recursos a esta visibilitat per a fer una aposta ferma per la igualtat.
P: Has trobat dificultats en el teu camí professional a causa de la teua orientació sexual?
R: No, mai. No sé si és pel fet de tindre una professió artística, però mai he tingut cap tipus de problema. No obstant això, entenc que no són el mateix els temps actuals que altres com els que va viure per exemple Federico García Lorca, que realment sí que en van tindre i els van patir. Hem evolucionat per a bé. Ara la joventut és molt més oberta a la diversitat sexual.
P: Què els diries a aquells joves que es troben en el procés de descobrir i acceptar la seua identitat?
R: El primer de tot és estimar-se a un mateix i ser una bona persona. És la base de qualsevol identitat. T’has d’acceptar, fer visible com ets i defensar-ho. Si normalitzes la teua manera de ser o d’estimar és molt difícil que la gent et rebutge.
P: Com a gestor cultural has treballat en la producció de la Festa del Renaixement de Tortosa. Com veus l’evolució que ha tingut este esdeveniment i la qualitat dels espectacles que s’hi representen?
R: Vaig treballar-hi el 2005 i 2006 coordinant infraestructures i grups. És una festa que està en constant evolució i és tot un repte portar-ne les regnes per a evitar que se’n vaja a la deriva.
P: I què en penses dels del Mercat a la Plaça d’Amposta?
R: Porto vinculat a este esdeveniment des del 2010 amb dos espectacles fixos: l’Ampolino, que és el cabaret que hi ha al barri del Grau, i les Varietés, que fem al Casino. Totes les festes de recreació històrica comencen amb l’impuls de la ciutadania i poc a poc se van fent més grans. El Mercat a la Plaça ha començat a enlairar-se i en pocs anys serà com la Festa del Renaixement. Les dos són uns caramelets que tenim a les Terres de l’Ebre, que s’han de cuidar.
P: Què és el Racó de la Festa?
R: El Racó de la Festa és una cooperativa de treball associat en la qual estem el meu marit Andrej i jo com a socis propietaris i després tenim dos treballadors. Treballem en tres línies: una cultural, que desenvolupem a través de la companyia teatral Dh Company; una altra de moda, que porta Andrej, que és sastre i fa vestuaris per a arts escèniques i particulars, i una tercera, dedicada als esdeveniments, en què portem les regidories de propostes com el festival Deltebre Dansa, l’Artèria de Tortosa, cavalcades de reis o bodes particulars, entre altres.
P: Quina és la teua implicació amb el projecte l’ERA – Comunalitat d’Amposta?
R: És un projecte que va sorgir fa tres anys impulsat pel Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat i hi formem part per a donar visibilitat a diferents col·lectius i sectors de la ciutat més vulnerables. Oferim tallers de teatre i altres accions d’economia social.
P: Què ha aportat Deltebre Dansa i Artèria Tortosa?
R: Un canvi substancial. Deltebre Dansa és el drac de la cultura que tenim a les Terres de l’Ebre. És un festival on hi ha una implicació espectacular tant del públic com dels alumnes. Enguany per exemple tenim alumnes de 53 nacionalitats diferents que vindran a formar part d’esta experiència durant dos setmanes amb professors també que venen d’arreu del món. És una experiència molt bonica i única, tant per al públic que veu els espectacles cada nit a la carpa com per als que treballem com a professionals. Pel que fa a Artèria Tortosa és un festival que està creixent i aporta una visió sobre la cultura, la natura, la tecnologia i la ciència, una visió diferent de les arts escèniques i molt particular des del punt de vista de Roberto Olivan.
P: Què ha sigut el més gratificant de la teua carrera fins ara?
R: Veure la resposta del públic, este és el millor regal que tenim. Una producció teatral costa molts de diners, costa molt d’esforç, hi ha molta gent treballant darrere i fer-ho de manera professional al nostre territori és molt complicat. Del que més orgullós estic és de crear productes com Ampolino, que porta 13 anys en cartell al Mercat a la Plaça, i de crear una sala de teatre alternatiu, la Sala B, que estem ultimant a Amposta.
