Josep Franch: “Entreveiem un 90 % de possibilitats d’eliminar els correbous més bèsties”

Josep Franch portaveu de Tots Som Poble

Quan naix i què és l’entitat Tots Som Poble?

Va nàixer el 2019 com a reacció a una instància d’algú que pretenia fer a Amposta un museu del bou. Ja feia temps que estàvem en contacte entre gent a la qual no li agradaven les festes amb bous i a partir d’aleshores, ens vam reunir, ens vam constituir com a associació i en dos mesos vam recollir 600 signatures a Amposta, tot i l’oposició de l’Ajuntament, que va fer córrer el fals rumor que havíem muntat un grup per a fer perdre la majoria a ERC, que precisament va aconseguir 16 dels 21 regidors. Sempre hem dit que tocar o no tocar els bous no fa perdre majories. El que provoca derrotes és la mala governança. Hi ha exemples arreu de les Terres de l’Ebre.

Però és obvi que si un alcalde o alcaldessa d’un municipi taurí decidís eliminar els bous, hauria de fer front a una factura costosa?

De gent taurina, n’hi ha a tots els partits. El ‘Xarnego’ anava dient per Amposta que si no volíem que traguessen els bous, calia votar a Vox. Vox es va presentar a les municipals i no va obtenir cap regidor. Pot tenir un impacte, però en general influïx més la mala o la bona governança. Nosaltres estem convençuts que la llei per a prohibir els embolats i els capllaçats prosperarà. Hi haurà algun partit o algun Ajuntament que incomplirà la llei per a tenir la gent contenta?

No podrien fer-ho, en base a un argument legal. Però ara tot just els avala una llei, la del 2010.

Els alcaldes taurins, com recentment el de l’Aldea, han sortit a dir que es complix la llei. Però realment si s’hagués de complir la llei fil per randa, en tindrien un fart per poder fer correbous, perquè hi ha pares que van al bou capllaçat amb criatures i es veu gent afectada per alcohol o altres substàncies que surten a la plaça a torejar. I després hem d’assumir els danys no desitjats amb diners públics, com en el cas del bou capllaçat que va fer malbé una moto aquí a Amposta. De la majoria de denúncies, la majoria s’arxiven, però moltes vegades és obvi que no complixen la llei.

Creu que Jocs i Espectacles de la Generalitat no és prou estricta o és massa flexible? I els veterinaris?

Els veterinaris fan la faena i si signen una acta, ho deuen fer amb responsabilitat. Però hi ha parts de la normativa que s’incomplixen.

La vostra posició és contrària a tots els correbous? És a dir, ara hi ha el focus posat en l’embolat i el capllaçat, però això només és un primer pas?

Nosaltres estem en contra de fer patir un animal perquè ens ho passem bé. A mi el bou com a animal m’agrada molt, quan el veus a les ramaderies o a la natura. Estem a favor del bou, però del bou lliure. Només cal imaginar com s’ha de sentir un bou que després d’estar uns mesos amb els seus, el porten dins d’un calaix i després l’amollen a una plaça o a un carrer amb gent que l’està empaitant. Encara que no es trenque cap banya ni cap pota, aquell bou s’estressa. No està bé. I a més a més, hi ha dos modalitats que són les més bèsties: l’embolat i el capllaçat. Amb el capllaçat esgoten al bou. Hi ha vegades que el dixen desmanegat. Amb l’embolat, no paga la pena ni parlar-ne. Qualsevol ho pot veure i valorar com de demencial és dir que al bou no li passa res de portar les boles de foc al cap. Els bous a la mar ja no es fan.

Us conformaríeu amb l’eliminació d’estes modalitats més agressives?

Li reitero: estem en contra de qualsevol maltractament dels animals. El setembre del 2019, el Parlament ja va aprovar demanar al Govern que acabés amb tots els correbous, amb una majoria de Ciutadans que es va abstenir. Però venien eleccions, perquè van inhabilitar el President Torra, i allò va quedar al calaix.

Allò era una proposta de resolució, és a dir, una iniciativa simbòlica. Ara parlem de canviar la llei per a eliminar unes modalitats concretes. Vostè què creu que passarà?

Estem convençuts en un 90 % de possibilitats que això tirarà endavant.

Com sent que s’està vivint el debat al carrer. Ha baixat el grau de crispació?

Crispació? Potser hi ha gent que s’aguanta, perquè les penyes taurines van quedar avisades que vigilessen el que feien. Potser algú et mira amb mala cara, però no passa d’aquí. Parlo per mi i per altres companys. Sempre hi ha algun exaltat, que es pensa que anem en contra d’ell. Però nosaltres no anem en contra d’ells. Anem a favor del bou. I ells es poden divertir de cinquanta mil maneres més.

Tant quan es va registrar la proposició de llei al Parlament com ara que es va votar l’esmena a la totalitat, els taurins han apel·lat a la suposada inconstitucionalitat d’eliminar modalitats taurines. Què li sembla?

A la Comunitat de Madrid i a Andalusia, que són Espanya i hi té veu el Tribunal Constitucional, el bou embolat i el bou capllaçat estan prohibits perquè els consideren maltractament animal. Allà no actua el Constitucional i aquí sí que ho farà perquè som catalans? Potser, no es pot descartar, però a altres llocs està prohibit i no ha dit res.

Però el Constitucional va fer una sentència el 2016 que apel·lava al fet que la tauromàquia està considerada Patrimoni Cultural Immaterial. De fet, els taurins sostenen que podrien tornar a fer-se curses de braus a Catalunya tot i la prohibició del 2010.

Se’n podrien fer, sí, però no se’n fan. A Barcelona, la plaça de les Arenes ja ha estat reconvertida en un centre comercial, però a la Monumental se’n podrien fer, i en canvi a l’empresari Balañá, que ha fet algun intent, no li surt a compte. No és rendible.

Sempre hi ha hagut una identificació dels correbous amb les Terres de l’Ebre. Vostès això ho qüestionen, però hi ha una part certa.

Això és fer passar el pop com animal de companyia. Es fan bous a menys de la meitat dels municipis de les Terres de l’Ebre, i als pobles on es fan bous, hi ha molta gent que no li agraden. Aleshores, no poden dir que les Terres de l’Ebre són taurines i el delegat de les Terres de l’Ebre no pot dir que s’estiga menystenint a 110.000 habitants, sumant tots els habitants de tots els municipis on es fan bous. Quan vam fer l’associació, se’ns va adreçar gent de Deltebre, d’Ulldecona, de la Sénia, de Roquetes… i en alguns municipis no es van muntar entitats com la nostra perquè rebien amenaces.

Els arguments antitaurins són centralistes?

Els taurins argumenten que des de Barcelona no ens han de dir com ens hem de divertir. Però de la mateixa manera que la llei del 2010, ara qualsevol modificació no vindrà de Barcelona. Vindrà del Parlament de Catalunya, on hi ha representat tot el territori i d’on surten lleis per a més de set milions de persones.

Aprecieu si la causa antitaurina cada vegada té més adeptes que ho expressen?

Jo vaig nàixer a Jesús i Maria. De petit, anava als bous, però després he anat evolucionant. Al meu fill, mai li he prohibit anar als bous aquí a Amposta. Hi anava, amb la seua colla. Els hi agradava. I ara no hi va. En canvi, no conec ningú que de petit o de jove no li agradessen els bous, i ara sí. Un símptoma que la cosa va a menys és l’interès de les penyes taurines a portar-lo a les escoles o a fer divulgació i propaganda. Si tu tens un producte que funciona, es ven sol.