Josep Pallarès és el rector de la Universitat Rovira i Virgili
Quin balanç fa del seu primer any de mandat com a rector?
Amb un equip gairebé nou, les ganes i l’energia han fet que tot haja arrencat molt fàcil. Que cadascú s’haja fet molt responsable de la seua àrea, com a rector m’ha donat molta tranquil·litat. Al programa electoral portàvem sis eixos i 236 actuacions, i n’hem completat 41 i n’hem començat 140. També hem tingut fronts sobrevinguts: el preu de l’energia s’ha disparat i hem hagut de fer un Pla d’eficiència energètica. A l’edifici del campus Terres de l’Ebre, ara mateix som energèticament independents, després d’haver-hi posat plaques fotovoltaiques.
D’entre les actuacions fetes, què en destacaria que millor identifique el nou mandat?
A nivell intern, el més rellevant ha estat canviar el model de plantilla i la manera en què distribuïm el professorat entre els departaments. Hem retornat als departaments la capacitat de planificar altes i baixes. I això va lligat amb un Pla de xoc que durant tres cursos, este i els dos propers, ens permetrà incorporar 25 professors nous cada curs. Per tant, transformem 75 places de professors associats en docència, que es fa a temps complet. És tres vegades més del que prevèiem inicialment. A nivell extern, ha canviat la interacció amb l’alumnat, a través dels pressupostos participatius, de la Festa Major de la URV o el doble de recursos per a associacions d’estudiants. Són actuacions que relliguen la vida universitària, com també el fet de tenir per primera vegada representació dels estudiants a tots els òrgans de govern de la Universitat. També hem intentat millorar la presència de la URV en el dia a dia dels territoris.
Hi ha hagut rècord de graduats al Campus Terres de l’Ebre. Com s’ha d’interpretar això?
És molt positiu. La cohort dels 18 anys va creixent fins a l’any 2026, 18 anys després de l’esclat de la crisi econòmica el 2008. Per tant, encara tenim uns anys per endavant en què cada any hi ha més alumnes que fan la selectivitat. Això es dona a gairebé totes les universitats, però no a totes. Hi ha universitats públiques que han baixat en alumnes des del 2019, i nosaltres continuem creixent i enguany hem tingut proporcionalment el creixement més gran a nivell català. Des del 2010 que no teníem tants alumnes de Grau matriculats, arribant als 11.500. Tampoc mai havíem superat, com este curs, els 2.000 alumnes de màster. Les xifres són magnífiques.
L’oferta d’estudis al Campus Terres de l’Ebre fa temps que és la mateixa i que està més que consolidada. Per on es pot créixer?
Ho estem treballant i encara és aviat per llençar-nos a la piscina. Sí que estem fent ja actuacions concretes per a poder oferir algun màster, ja que ara no en tenim cap. Estem pensant en les singularitats de les Terres de l’Ebre, però també tenim en compte el perfil de l’estudiant de màster. L’estudiant de Grau que tenim, en un 80 % ha fet el Batxillerat al Camp de Tarragona o les Terres de l’Ebre, però amb el màster hi ha molta més mobilitat i capacitat d’atracció, i un màster lligat a la reserva de la biosfera i a les particularitats ambientals de les Terres de l’Ebre podria tenir força i esperem que arribe a bon port.
I més enllà dels màsters, en quins nous estudis de Grau està pensant?
Per a implantar nous estudis de Grau, s’han de donar tres condicions. Tenim professorat, a tota la universitat, per a poder arrencar amb garanties? Hi ha prou demanda a la zona on no estem ofertant aquell Grau? I la tercera: l’ocupabilitat, una oferta suficient d’ocupació d’aquell àmbit. Estem treballant amb Pimec i amb la Cambra de Comerç de Tortosa i amb empreses del sector agro, pensant sempre en una formació que hauria de ser dual, per a retenir als graduats i per a retenir les empreses.
Fins a quin punt marca la implantació de noves multinacionals com Kronospan i la reindustrialització a les Terres de l’Ebre?
Ha de marcar i molt, i no només les que ja s’han implantat sinó també les que volem que s’implanten. Les empreses es mouen pel tipus de sòl industrial disponible, les comunicacions i la mà d’obra o la gent qualificada per a treballar. En altres llocs, hi ha hagut projectes empresarials que han anat bé o no en funció de si hi havia prou alumnes formats o no. I no només hi juga la Universitat sinó també els cicles formatius, i no només hi juguen les organitzacions sindicals o empresarials, sinó també les institucions i les administracions. És un pack i ho hem de fer entre tots, més enllà de colors polítics. No ho pot fer només la Universitat.
Té la sensació que tot això pot cristal·litzar en alguna cosa concreta en els propers anys? Vinculat al sector primari?
Vull pensar que sí. Ho necessitem. Ho vinculo a les fortaleses: sector primari, la reserva de la biosfera, vi i turisme d’interior o ruralitat. En Enologia, mai cobrim les places ofertades tot i ser l’única Universitat catalana que n’oferix, però el boom del Priorat i la Terra Alta ha sigut gràcies al salt qualitatiu propiciat per la gent que s’ha format a la Facultat d’Enologia de la URV.
I Medicina? La implantació d’una Càtedra d’Innovació i Simulació en l’àmbit de la Salut és un primer pas cap als estudis de Medicina a les Terres de l’Ebre?
Sí, ho és. Amb els estudis de Medicina, jo porto un any treballant fort i ho continuarem fent. Cal fer un matís, perquè quede clar: si posem Medicina a Tortosa, això no vol dir que la gent de les Terres de l’Ebre que vulga estudiar Medicina, tinga plaça garantida, perquè som un districte únic. Cal pensar-hi com una qüestió prioritària lligada a un hospital que ha de ser universitari. D’entre els elements que dèiem abans, la demanda, no ens l’acabem, però estem mirant quantes persones tenim a les Terres de l’Ebre acreditades per a impartir docència, que ara no estiguen vinculades a la Universitat. Ho estem treballant amb la gerència de l’hospital, amb el Col·legi de Metges i amb la Regió Sanitària. Els inputs són positius, però cal fer passos sòlids.
Serien uns estudis homologables als de Reus al cent per cent?
Si no som capaços d’implantar uns estudis amb la mateixa qualitat que en qualsevol altra zona, no ens hi posarem. Per això volem estar segurs de tenir la matèria primera. Soc optimista per naturalesa, però no puc quantificar quantes possibilitats hi ha. En tot cas, és possible, no és impossible, i és d’aquells projectes que ens interessen a tots.
El campus ebrenc de la URV inclou una part important del Centre de Recerca en Canvi Climàtic (C3). No creu que li cal més ressò i més incidència, i més en l’actual context d’emergència climàtica?
Recentment -ja estava encarrilat quan vam entrar- s’ha creat l’Institut de Recerca IU-RESCAT, que engloba més de cent investigadors en àmbits relacionats amb el canvi climàtic com geografia, turisme, jurídiques, economia, enginyeries… Fa tres mesos que té una direcció i pot ser un element interdisciplinari amb una magnitud comparable a qualsevol altra institució similar que puga haver arreu del món. Esperem que això puga donar fruits més enllà dels articles científics, tenir més impacte mediàtic i pràctic i aprofitar una gran oportunitat per a generar i exportar coneixement específic en àmbits molt concrets com la lluita contra la regressió dels deltes. Això pot generar també empreses de valor afegit.
Quin és el futur del campus extens i el cotreball amb el paraigua de la URV?
El campus extens només ens queda desenvolupar-lo a la Terra Alta i ja hi estem en converses amb l’Ajuntament de Gandesa. Volem que el màxim d’activitats puguen arribar al màxim de llocs. I amb el coworking, no només hem de fer difusió de les noves tecnologies, sinó que hem d’aconseguir repercutir en la millora de les empreses.
La UGT va denunciar recentment un infrafinançament estructural de la URV des del 2010. És així? Quina solució té?
Abans de la crisi econòmica, el que ens gastàvem en personal era el 80 % del que ingressàvem del Govern i dels alumnes. En plena crisi, va passar a ser el 115 %. El 2022, ha estat el 101 %. Estem millor que en plena crisi, però no estem en la situació ideal d’abans, i per fer polítiques i coses noves i millorar instal·lacions, necessites un marge econòmic que ara no tenim. La nova llei d’Universitats diu que el finançament de les universitats públiques hauria de ser l’1 % del PIB. A Catalunya estem al 0,6 %. Tenim reconegut, no només a la URV, un infrafinançament sostingut en el temps. El servei que estem donant és bo, però podria ser de més qualitat. És com si tinguéssem un Ferrari però no prou benzina. En docència i recerca, parlem de tu a tu amb altres sistemes universitaris internacionals. En diners, més val parlar d’una altra cosa.
Vostè ha estat al Govern com a director general d’Universitats. Què li reclamaria a l’actual Govern?
Només el fet que hi haja una conselleria i un Ministeri d’Universitats ja ha estat un gran pas endavant. Jo el que li demanaria a la societat en general és que identifique que invertir en Universitat és bo per al funcionament del país. Els números ja ho diuen.
Darrerament s’han denunciat casos d’assetjament sexual a les universitats catalanes. La URV té algun protocol al respecte? Li preocupa?
A nivell social, és més que una xacra, i tot el que es faça per a fer-hi front, benvingut siga. Com a universitat, fa més de deu anys que tenim un protocol d’actuació, amb punts lila amb codis QR que permeten denunciar de forma totalment anònima. Es van rebent denúncies. N’hi ha que tenen recorregut i altres, no. El protocol s’ha activat fins a 16 vegades en els últims anys, i és aleshores que analitzem cada cas i s’arriba fins al final sense cap complex.
