RIBERA D’EBRE // La modificació del Decret d’energies renovables 16/2019 -anomenat “decret d’emergència climàtica”– té un objectiu clar a mitjà termini: el tancament de les centrals nuclears i la seua substitució per altres fonts d’energia, com la solar, l’eòlica o la hidroelèctrica. La consellera Teresa Jordà -que ocupa la nova cartera d’Acció Climàtica- va emfatitzar la passada setmana en seu parlamentària que “el desplegament de les energies renovables ha de ser inexorable si es vol prescindir de les centrals nuclears” en el calendari previst i arribar a la producció del 100% d’energia renovable de cara al 2050.
El calendari de tancament de les nuclears és competència del govern estatal i preveu clausurar les tres centrals catalanes, a principis de la propera dècada. Ascó I serà la primera a tancar, el 2030, mentre que Ascó II ho farà el 2032 i Vandellòs II està previst que siga la darrera central nuclear a tancar de tot l’Estat, i ho faria el 2035. Este calendari de tancament nuclear va ser un dels primers compromisos que la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va adquirir davant el Congrés dels Diputats, en compliment al programa electoral del PSOE, que optava per no allargar la vida de les centrals si havien complert ja els quaranta anys des de la seua posada en marxa. En diverses ocasions, Ribera ha assegurat fins i tot que veuria amb bons ulls l’avançament del calendari i que algunes de les centrals poguessen tancar abans.
El consens entre el PSOE, Podem, ERC i PDeCat al voltant del tancament en els propers deu anys, i l’aposta per un desplegament accelerat de les renovables, posa per primer cop, una data acordada per a iniciar el desmantellament nuclear. Les formacions polítiques han engegat el compte enrere per al tancament de les dos centrals d’Ascó que són, també, el nucli d’ocupació més gran de les Terres de l’Ebre, amb més de 1.200 treballadors fixos.
Segons dades de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), durant l’any passat les tres centrals nuclears catalanes van produir més de la meitat (54,9%) de l’energia al país, mentre que només prop d’una cinquena part (19,8%) de l’energia produïda va ser d’origen renovable. D’esta, a més, la principal producció va venir de les centrals hidroelèctriques (12%), mentre que l’energia eòlica només va produir un 5,8% del total i la solar fotovoltaica, un 1,1%.
El 2050 es preveu que tota l’energia produïda a Catalunya provinga de fonts renovables. Així, el govern català ha d’optar per polítiques que capgiren l’actual pastís energètic per a prescindir d’un 80% de l’energia que actualment s’està produint al país. Tot plegat, quan des de les zones rurals de tota Catalunya ja s’ha expressat el malestar pels 935 nous aerogeneradors que s’estan tramitant a Catalunya, i que suposarien una potència de 5.382 MW, on s’afegirien les 9.311 hectàrees de parcs fotovoltaics (5.031MW). Estes xifres, però, són encara insuficients per a substituir el parc nuclear i la resta d’energies no renovables. Les previsions de la Generalitat de cara al 2050 farien necessaris prop de 35.000 MW més d’eòlics i 6.500 MW més d’energia solar fotovoltaica .
