HomeHistòriaLa inèdita llista negra dels ebrencs morts a l'exili

La inèdita llista negra dels ebrencs morts a l’exili

Ara farà 82 anys, entre finals de gener i principis de febrer de 1939, amb la guerra perduda per part dels republicans, les autoritats franceses van autoritzar les tropes derrotades a creuar la frontera, amb nens i dones.

El 5 de febrer de 1939, va obrir el primer camp de refugiats, a la platja d’Argelers. Part de la població civil, sobretot la femenina i l’infantil, van ser traslladats per part del Govern francès cap a l’interior, però altres, entre els quals el gros dels militars ferits i també algunes dones i nens, es van instal·lar en condicions pèssimes als camps del departament dels Pirineus Orientals, on van ser traslladats a hospitals. Malferits i mal atesos, molts van perdre la vida, però la mort als camps francesos ha estat fins ara poc tractada per la historiografia.

Una llista rescatada ara de l’oblit i completada per part dels historiadors Jordi Oliva, Noemí Riudor i Martí Picas inclou els noms de 1.685 morts a l’exili als Pirineus Orientals entre principis de gener del 1939 i finals de gener de 1940, entre els quals hi ha 31 ebrencs -amb origen o residència a l’Ebre-, el nom dels quals es reproduïxen agrupats per primera vegada a través d’esta publicació.

La llista sencera, que inclou persones d’origen divers -no només catalans i catalanes- la va avançar recentment el número 138 del setmanari La República, i és fruit gairebé d’una troballa casual. Segons expliquen ells mateixos, els tres historiadors, revisant les dades del Cost Humà de la Guerra Civil a Catalunya, impulsat des de fa més de 30 anys pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya, van fer cap a una llista publicada al BOE, a partir del 12 de març de 1940 i en dates immediatament posteriors, amb la nòmina d’“Españoles fallecidos en el estranjero”, elaborada a instància del cònsol de Perpinyà Román Oyarzun Oyarzun, que va demanar detalls a diversos hospitals i alcaldes de la zona.

La llista la va publicar parcialment La Vanguardia el febrer del 1940 i ha estat completada per part dels tres investigadors, a partir d’altres fonts documentals i de recerca o dels noms que inclouen els monuments d’homenatge a les víctimes d’Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i Portvendres. “Estem davant d’una llista que pot estar aportant el nom de 1.160 víctimes que no apareixien en cap altra font més que aquesta o que, com a molt, en localitzem alguna referència aïllada si hi ha hagut algú que ha estudiat la trajectòria d’aquella persona i ha tingut coneixement de la seua defunció a l’exili. Per tant, mai no havien estat tractades com a conjunt i des de la perspectiva de la seua mort en condició d’exiliats”, posen en valor els tres autors de la recerca.

A més a més, han fet un procés de “curació de les dades”, creuant informacions per a corregir noms i cognoms -alguns figuraven a la llista castellanitzats-; per a confirmar la mort de víctimes que no figuraven en la nòmina del Cost Humà o bé hi constaven com a “desaparegudes” o per a descobrir les circumstàncies de la mort d’algunes víctimes.

A Joan Baptista Treig Badia, de ca Treig de Benifallet, 28 anys, el va recollir per testimoniatge oral Joan Salvador Ventura Benaiges com a mort a l’exili francès; ara sabem que va morir a l’Hospital de Sant Lluís de Perpinyà durant el 1939. Julio Estivill Escoda, de la Torre de l’Espanyol, constava per memòria oral com a mort en camp de concentració de l’Espanya franquista, mentre que el BOE, a través d’una publicació que gairebé no va transcendir, ja l’identificava entre els morts a l’Antic Hospital Militar de Perpinyà. La majoria dels morts són hòmens -en el cas ebrenc, tots ho són- probablement perquè el període a què se circumscriu la recerca és el que acumula més morts d’excombatents que ja arriben ferits al país veí. Més d’un terç dels morts són hòmens d’entre 18 i 35 anys. Però també hi ha dones i nens i nenes molt petits entre els difunts. Els tres historiadors constaten que les dificultats del trajecte, l’esgotament, la falta d’aliments o el fred van castigar els més vulnerables.

La llista està oberta, tant des del punt de vista temporal com de l’espai -estan investigant altres departaments francesos- i la direcció general de la Memòria Democràtica ja els ha encarregat un estudi tècnic per a establir els llocs d’inhumació per a la possible dignificació dels espais.

El pes ebrenc

L’equip d’historiadors considera que la xifra total de noms de la llista inèdita que han elaborat es correspon de forma “molt afinada” amb el que va passar durant el 1939 als camps dels departaments actuals del Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus, tot i que en tot l’abast geogràfic i temporal de l’exili, naturalment va morir molta més gent. El nombre total d’exiliats en els primers mesos de 1939 és de 440.000, dels quals uns 300.000 es repatriarien entre febrer i desembre. La mortalitat podria rondar el 4 per 1.000, segons calculen els tres investigadors.

Dels 1.685 noms recollits, només es coneix l’origen o residència de 592, per tant del 35%. Si només ens fixem en l’origen i tenint en compte els pocs casos de què es disposa d’esta informació, veiem que la majoria són catalans. Per comarques, s’observa que, òbviament el Barcelonès és la comarca amb més presència (23), però els responsables de l’estudi afirmen que “la presència ebrenca és força important”, probablement perquè els últims que s’incorporen al front a la sagnant Batalla de
l’Ebre són en bona part del territori. Les quatre comarques de les Terres de l’Ebre reporten més víctimes que el Barcelonès i n’acumulen 26 només pel que fa a l’origen: Baix Ebre (6), Montsià (5), Terra Alta (6) i Ribera d’Ebre (9). És el cas d’una de les dos víctimes de major edat, Francisco Galindo Sendra, de 86 anys i de Ginestar.

Les víctimes de l’exili:

O.M.J
O.M.J
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

56 + = 60

Últimes notícies