HomeSense categoriaLa instal·lació de càmeres de vídeo amenaça el cos de guaites forestals

La instal·lació de càmeres de vídeo amenaça el cos de guaites forestals

La Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament, del Departament d’Interior de la Generalitat, ha fet arribar als sindicats un informe que fonamenta la seua proposta de substituir el centenar de guaites forestals que treballen a Catalunya per càmeres de videovigilància, en considerar que el model de guaites forestals és “insostenible” perquè en deu anys els guaites només haurien transmès 37 avisos -d’un total de 10.000 comptabilitzats- per columnes de fum, una xifra que els afectats neguen rotundament.

Deuen ser els incendis ocasionats per tempestes elèctriques, que pel seu creixement lent i situació en llocs impensables, no els avisa ningú més que nosaltres”, respon el comunicat del col·lectiu de guaites forestals a un informe de l’Administració que recomana obertament “deixar de prestar les tasques de detecció i vigilància d’incendis forestals mitjançant torres de vigilància” per al proper estiu. És a dir, els guaites ja no tornarien a les seues casetes de vigilància.

Les persones que exerceixen de guaita treballen entre el 15 de juny i el 15 de setembre, 10 hores al dia -dos guaites fan torns per a repartir-se els dies de la setmana-. És obvi que amb les càmeres es podria ampliar el temps de vigilància diària i garantir la cobertura els 365 dies de l’any, com defensa Interior emparant-se en la desestacionalització dels incendis pel canvi climàtic i posant com a exemple l’experiència de la torre de guaita de Montserrat, dotada amb càmeres connectades a les sales de control territorial. Els guaites, però, sostenen que les càmeres només poden ser un complement i no un substitut: “A l’estiu, la visibilitat a causa de la calitja o altres factors atmosfèrics pot ser dolenta i les càmeres se’n ressenten molt més que l’ull humà”. També exposen que les càmeres no són funcionals “quan els hi toca el sol directament” i proposen que se n’instal·len a “valls tancades” i espais on sí que podrien ser determinants perquè efectivament són zones d’ombra per als guaites. 

Visió d’un incendi des de la Creu de Santos | Cedides

 

Els “ulls experts” dels bombers

La funció del guaita forestal és la de detectar columnes de fum i comunicar-les de forma immediata per ràdio al Parc de Bombers o a la sala de control de Bombers de referència. En el cas de les Terres de l’Ebre, a Tarragona. Els guaites indiquen la situació del foc en el mapa mitjançant coordinades específiques i respecte a llocs de referència coneguts, com pobles, nuclis o carreteres. De fet, després d’avisar que hi ha un foc, han d’ampliar la informació -i envair-ne imatges a través del mòbil si és possible-. Amb dades clau que informen de la seua perillositat, el tipus de combustible, la topografia del lloc, la direcció del vent en funció de la inclinació del fum, la proximitat a zones urbanitzades o d’activitat. “Coneixem per exemple les zones de bany i podem donar veus d’alarma; si no hi som, es pot posar gent en perill més fàcilment”, alerta Joan Huguet, guaita forestal a les muntanyes de Prades i que fa 29 anys que exercix. 

Per tot plegat els guaites reivindiquen que són un primer filtre de la informació a partir del seu coneixement exhaustiu del territori i que això permet ponderar la resposta dels cossos d’extinció i per exemple evitar un desplegament innecessari. “Som els ulls experts dels Bombers durant la campanya forestal”, conclouen. “Activar dos vehicles amb aigua i un helicòpter són més de 1.000 euros segur i cal fer-ho quan és necessari”, opina Alfredo Valdivieso, guaita a la Serreta de Godall.

Però el cas és que la direcció general ha anat tancant ja alguns punts des del 2012, alguns dels quals s’han dotat de càmeres de videovigilància, i a més a més considera que les torres -casetes- actuals són “ineficients” perquè les instal·lacions no complixen amb els requisits de prevenció de riscos laborals. Els guaites responen que si no tenen millors condicions és perquè el govern no hi ha invertit i neguen en tot cas que estes condicions siguen les que recull l’informe. “Els informes que s’han fet sobre l’estat dels nostres punts de vigilància, pels errors i falsedats que contenen, s’han realitzat amb l’objectiu d’extingir el col·lectiu”, acusen el govern. 

Assumixen que la proposta d’Interior suposa “l’eliminació” del cos de guaites. Han avisat que no es quedaran de braços plegats i, de fet, dimarts passat es van concentrar al carrer Diputació de Barcelona per a pressionar el govern, que en una reunió va confirmar a les clares la decisió als representants sindicals.
 
 

Greuge per a les zones despoblades

Actualment a Catalunya hi ha 48 punts de guaita, segons fonts oficials del cos de Bombers. Gairebé un 20%, fins a 9, són a les Terres de l’Ebre. N’hi ha tres als Ports de Tortosa-Beseit. Joan Huguet lamenta que a la Catalunya més poblada, “la Diputació de Barcelona està incrementant la dotació de punts de guaita, i en canvi les zones més despoblades de Catalunya, com les Terres de l’Ebre o les muntanyes de Prades, quedaran sense vigilància”.

La Direcció General de Prevenció està des de l’estiu del 2018 en mans de Manuel Pardo, que és qui signa l’informe que posa en qüestió els guaites forestals i que està datat el 3 de febrer.  Els guaites, al seu torn, estan elaborant un estudi propi per a desmentir les xifres que fa valer l’executiu. Enric Vernedas, portaveu del col·lectiu de guaites, defensava a l’Agència Catalana de Notícies que des dels anys 90 fan la seua faena de manera “impecable” i assegura que les càmeres o els avisos ciutadans -l’informe del govern constata que la ciutadania porta a sobre telèfons mòbils que els permeten avisar ràpidament al 112- “no podran donar la informació precisa i professional” que donen els guaites. “A més a més, per exemple als Ports hi ha massa zones sense cobertura per a confiar en els avisos de la gent amb el mòbil”, assenyala Valdivieso, que reclama equilibri territorial: “A Barcelona es prenen decisions sense adonar-se’n que tenim un terreny que necessita torres de guaita”. “Algú ha pensat que millor fer canvis i que sobrem, però és per desconeixement”, afegix.

La instal·lació de les càmeres garantirà, segons el departament, un camp de visió de 360 graus, si bé els guaites matisen que cadascun d’ells controla i interpreta centenars de milers d’hectàrees per persona i afegixen que “algú haurà de controlar, vigilar i fer el manteniment de les càmeres”. Això potser podria obrir una porta a la recol·locació laboral dels guaites, atenent que els que tenen contractes fixos discontinus -la majoria- haurien de ser reubicats per l’Administració.

El punt de guaita de Caro |  L’EBRE

 

O.M.J
O.M.J
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

6 + 3 =

Últimes notícies