HomeSense categoriaLa nova Llei de memòria històrica de l’Estat anul·larà les sentències dels...

La nova Llei de memòria històrica de l’Estat anul·larà les sentències dels judicis sumaríssims

EDICIÓ PAPER // El Consell de Ministres ha aprovat l’avantprojecte de la nova Llei de memòria històrica de l’Estat. El nou text substituïx la Llei del 2007 i preveu la creació d’un banc d’ADN per als desapareguts de la Guerra Civil i el franquisme i l’elaboració d’un pla d’exhumació de fosses que assumirà l’Estat, dos mesures que la Generalitat ja va tirar endavant l’any 2016. La nova Llei espanyola -rebatejada com a Llei de memòria democràtica- també té previst anul·lar els judicis sumaríssims del franquisme, la creació d’una Fiscalia per a investigar els crims durant la dictadura i també la il·legalització d’entitats que enaltisquen el franquisme.

La nova llei encara es troba en un estat inicial i, després que este dimarts -dia 15- el govern haja donat a conèixer l’avantprojecte, el text ara anirà als òrgans consultius i tornarà al govern perquè el puga presentar davant el Congrés dels Diputats. Tot i això, la vicepresidenta del govern estatal, Carmen Calvo, ha definit la nova llei de memòria històrica com “una fita important per a la democràcia espanyola” i “el compromís en la defensa dels drets humans”.

La nova llei de memòria històrica consta de 66 articles i cobrix algunes de les mancances de la llei que l’executiu de Rodríguez Zapatero va aprovar el 2007. Entre estes, l’exhumació de les fosses comunes que es puguen localitzar i la seua identificació genètica a través d’un banc d’ADN que puga creuar les dades de les restes amb la dels familiars vius. Fins a l’actualitat s’han recuperat prop de 9.000 cossos de fosses comunes a l’Estat espanyol i es calcula que desenes de milers seguixen desapareguts. 

D’altra banda, la llei també donaria un pas endavant en l’àmbit judicial i de reparació de les víctimes i preveu l’anul·lació de les sentències franquistes en judicis sumaríssims, entre les quals es trobaria la de l’expresident de la Generalitat, Lluís Companys. A banda, també es preveu la creació d’una Fiscalia de sala dins el Tribunal Suprem destinada a investigar els crims del franquisme  i la retirada de condecoracions i títols nobiliaris a personalitats relacionades amb els alts cercles de poder franquistes.

D’altra banda, l’avantprojecte també preveu la il·legalització de les entitats que facen apologia oberta del franquisme, com és el cas de la Fundació Francisco Franco, que fins ara ha rebut subvencions per part de l’Estat com a entitat de recerca i memòria. El text també planteja la reinterpretació de l’espai del Valle de los Caídos, que passaria a ser “un lloc de pau”, amb un gran cementiri civil.

La directora del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (Comebe), Teresa Ferré, ha assegurat en declaracions a Canal Terres de l’Ebre que “la rebuda és positiva, com totes les que parlen de justícia, reparació i democràcia és ben rebuda”, tot i això, assegura que la llei “fa tard i presenta com a novetats algunes línies de treball que la Generalitat ja fa temps que fa”. D’altra banda, Ferré ha destacat que “serà interessant seguir la tramitació de la llei i les diferents esmenes que presentaran els partits al Congrés”.

 

A Catalunya

El 2016, la Generalitat va tirar endavant el nou pla de fosses i la creació d’un nou banc d’ADN per a identificar les restes humanes de les fosses comunes per tal de lliurar-les a les famílies. A dia d’avui s’han obert 31 fosses comunes i s’han recuperat 308 cossos, vuit dels quals s’han pogut identificar i lliurar-se a les seues famílies. Una de les fosses que es va obrir va ser a Miravet, on es va trobar un total de 99 cossos en les excavacions que es van dur a terme a l’estiu del 2016. 

Andreu Prunera
Andreu Prunera
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

6 + 4 =

Últimes notícies