EDITORIAL // La pandèmia pel coronavirus ens fa entrar esta setmana en una nova fase de la incertesa que ens està condicionant el present i el futur a curt i mitjà termini. L’estat d’alarma decretat durant la primavera, amb un confinament estricte, dolorós -les xifres de morts van ser colpidores-, resignat i necessari gairebé sense discussió, va donar pas a una “nova normalitat” a la qual no ens acabem d’acostumar perquè no ens agrada gens. La limitació de les relacions socials i l’ús de la mascareta es poden assumir amb més o menys grau d’acceptació per a un parèntesi d’excepcionalitat, però és més complicat emocionalment incorporar-los sense data de caducitat a les nostres vides.
Vam preveure durant l’estiu una treva que no es va acabar de produir i vam preveure a la tardor una segona onada -mirant de reüll i amb una certa esperança cap a la recerca en l’àmbit dels tractaments antivirals i de la vacuna- que, malauradament, sí que ha estat puntual. El ritme de contagis s’ha accelerat i alguns hospitals catalans han començat a veure incrementada de nou la pressió assistencial, i això ha fet que el Govern de la Generalitat haja decidit una sèrie de mesures restrictives dures, sense estar a l’altura del primer confinament, per a intentar anticipar-se a un nou pic de la crisi.
No es tracta de culpabilitzar la gent, però sembla poc qüestionable que el moment de més relaxament pel que fa a les mesures de prevenció es dona en les trobades en bars i restaurants. És humanament lògic. Per tant, el seu tancament no és una mesura presa a ulls clucs, com tampoc ho és limitar aforaments en tots els àmbits, també el de les reunions familiars. És cert que hi ha mesures que es podrien haver pres i no s’han pres, com en l’àmbit territorial podria haver estat el tancament parcial de Padesa com a principal focus del brot més preocupant que ha afectat les Terres de l’Ebre. Però la incongruència d’algunes inaccions no desvirtua per defecte totes les accions.
Si s’ha arribat a este punt és perquè l’Agència de Salut Pública i els experts que assessoren el Govern, creuen que és el moment de fer un pas enrere per a poder-ne fer després dos endavant, tot i que, no ens enganyem, el futur continua marcat per la incertesa a què ens referíem al principi d’estes línies, i que ara es redobla i penja un interrogament sobre molts negocis i petites empreses, començant pels bars i restaurants. Serà un repte renovat i continuat, per tant, acompanyar els sectors que més patixen i patiran esta muntanya russa en què s’ha convertit la gestió del virus, i quan la situació sanitària s’estabilitze, no sabem quan, serà el moment d’avaluar quin ha estat el preu d’estes mesures impopulars i quina responsabilitat en tindran els governants i legisladors, des de l’Ajuntament fins a la Comissió Europea, que no hagen estat capaços d’apaivagar la factura. Aleshores, si no han estat a l’altura, caldrà presentar-los una reclamació estructural i exigent. De moment, però, el més intel·ligent i de sentit comú és el compliment de les restriccions.
