El mínim que es pot dir de la proposta liderada per Tortosa de ser reconeguda com a ciutat Patrimoni de la Humanitat en base a l’atractiu de les seves muralles és qualificar-la d’iniciativa suggerent, ambiciosa i imaginativa. Tant de bo vagi endavant! El conjunt de fortificacions de Tortosa és molt potent, destacant de manera especial per la seva dimensió i longitud. Són en total les muralles més llargues de Catalunya i de les més grans d’Espanya.
Liderar una suma de ciutats és un plus en favor de l’Ajuntament de Tortosa. Com s’ha informat, s’ha contactat amb altres poblacions d’Espanya que tenen importants recintes emmurallats construïts entre els segles XVI i XIX com Cartagena, Palma, Eivissa, Maó i es Castell, i, probablement, a la sol·licitud es poden sumar algunes ciutats d’Itàlia, Algèria i Malta. És raonable pensar que una petició conjunta pot tenir més probabilitats de ser acceptada per la UNESCO que fent-ho individualment.
El procés per a reunir les documentacions de les respectives ciutats i presentar les propostes, seguides del seu examen, comprovacions i tramitació per l’organisme corresponent de la UNESCO serà sens dubte relativament llarg. Mentrestant, en el cas de Tortosa, requerirà una atenció especial als castells, combatre la degradació pel pas del temps, reparar el que calgui, valoritzar-los. Ja està aprovat i segurament aviat s’inicii l’obra del circuit verd que enllaçarà les fortificacions des d’Orleans fins a la Torreta de Remolins, inclosa en el Plan de Sostenibilidad Turística en Destinos subvencionat pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme en base als fons Next Generation. Va ser aconseguit per l’anterior govern municipal de Meritxell Roigé i aprovat definitivament pel govern municipal actual. I també resoldre i endreçar l’espai que ha quedat als peus de la torre de Túbal sobre l’absis de la catedral després d’enderrocar unes velles cases i que connecta els dos trams el passeig de les muralles de la Suda.
Però a més de tot el referit de forma directa a les muralles, presentar a la UNESCO una iniciativa d’aquest tipus implica actuacions potents en el conjunt del nucli antic. És de suposar que els responsables de la UNESCO que visitin les poblacions que demanen ser reconegudes com a Patrimoni de la Humanitat es fixaran en aquest cas en els recintes emmurallats, però també en el conjunt de l’entorn. Actuar a fons als barris antics de Tortosa no és tasca fàcil ni barata pel nivell de degradació existent. Hi ha parts irrecuperables, és urgent esponjar, quantitat de cases ruïnoses que fins i tot són un perill per a les persones, massa cops hi ha tanques posades perquè no passin vianants pel risc que corren, es troba un bon nombre de parets mitgeres groguenques per protegir de la humitat arran de què la casa contigua va ser enderrocada, etc.
Una de les iniciatives previstes pel govern municipal és la construcció d’habitatges socials al carrer Felip Neri, al barri del Castell. Seria lògic que l’exterior de les edificacions fos harmònic en el conjunt. O bé que creés un contrast estèticament atractiu.
Per si serveix com orientació, anoto referències a dos barris antics que vaig poder visitar al País Basc, on hi ha magnífiques actuacions. A Vitòria, a un bon nombre de parets han pintat murals, alguns d’ells d’alt valor artístic. Inclús com a visita turística s’ha creat allí “La ruta dels murals”. Quan aquests grans murals són macos tenen un gran atractiu, eliminen les lletxes vistes de parets mitgeres i donen alegria i color a llocs poder gens fascinants. I els costos de fer-los són limitats en relació a altres actuacions.
Per un altre costat, la població d’Hondarribia (Fuenterrabia), Guipúscoa, casi a la frontera amb França. Els anys 50 del segle passat l’arquitecte municipal Manuel Manzano-Monis va planificar i dirigir l’ordenació i reforma del barri antic. Una part la va fer totalment nova i, per tant, no és genuïna, autèntica, però tan integrada en l’estil propi de l’entorn que la prestigiosa Fundació Philippe Rothier d’Arquitectura li va atorgar el 1982 el Premi Europeu de la Reconstrucció d’una ciutat (es concedeix cada tres anys), i, ja abans, el 1963, havia rebut una positiva Menció de l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.
